Recomendaciones

Ressenya de la segona jornada del Festival Píndoles, on ha continuat el bon ambient, la puntualitat i el bon rotllo entre els assistents i els organitzadors. Avui, excepte per algun cas concret, la majoria d’assistents ja semblàvem una gran família, tot i que el temps entre una obra i la següent no dona marge per grans converses. Excepte alguna obra que fluixejava una miqueta, en general molt bé. Crítica completa » https://bit.ly/2JWApas

Ahir vaig anar al Versus Glòries a veure el nou espectacle de màgia programat dins el cicle Artinaturals. És el torn de Joaquín Matas, un mag especialitzat en màgia d’a prop i participativa, que ens va deixar, literalment, a tot el públic amb la boca oberta i els ulls com a taronges. Feu-me cas i aneu de seguida a comprar les entrades!!! Si us plau. No us ho perdeu!!! Brutal!!! En Lluís i jo encara estem flipant . Va ser increïble!!!, sorprenent !!! De veritat, aquest home és un crack. Insisteixo, no us ho podeu perdre!!! És la primera vegada que surto d’un espectacle de màgia convençuda de que, el que he vist és màgia de veritat. Si aneu, veureu […]

Era tal vez la propuesta que más me llamaba la atención de la temporada del Lliure y expectativas cumplidas. Con el precedente de «Clean City» en el Grec17, historias reales contadas por los propios protagonistas, sin techo en este caso, a quien hacemos invisibles. El tratamiento es más original que el precedente. No nos cuentan su historia, qué los llevó a terminar durmiendo en la calle, qué dramas, errores o decisiones voluntarias han marcado su vida. Hablan de un amigo común y mediante retazos de la vida de éste, vamos conociendo a los protagonistas. Con humor, ternura y sin buscar hacer pena ni denuncia explícita de la situación que nos rodea, a través de este amigo, real o imaginado, acabamos […]

Creo que esta cita de Berto Romero es bastante fiel a como se podría brevemente resumir su nuevo espectáculo, ‘Mucha Tontería’. Después, ‘Berto, sigue cono nosotros’, el cómico vuelve con un show renovado y más «maduro» pero con la misma habilidad de cachondearse sobre los instintos más básicos y mundanos. Sin parar mofarse del público, empieza a explicar su experiencia sobre los escenarios durante su carrera profesional y también personal. Su familia, y en concreto lo que gira en torno a sus tres hijos, es objeto de gran parte de sus bromas a lo largo de la función. Y a pesar de que no deja de meterse con todo tipo de clichés como los vegetarianos, los calvos, el aspecto físico, […]

OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d’una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa. Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d’un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d’atura que es diu «Pili». Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat […]

En la vida ens creuem amb altres vides, amb les que recorrem un tram de camí. De vegades més llarg, de vegades més curt, potser intermitent…modalitats trobem totes les que volguem! I amb aquesta diversitat de modalitats juga la història. Esmorza amb mi. Que pot implicar un acte, a priori tan innocent? Si decidim que ens quedem, potser també estem dient que si a d’altres qüestions implícites. Correm un gran risc: establir un altre tipus de comunicació amb l’altra persona, conèixer-la i deixar-se conèixer, vincular-se en més profunditat…massa perillós! Tot un drama per a persones que ja han perdut la ingenuïtat, quan han sentit el dolor del desamor i s’han creat una barrera hermètica al voltant per evitar el que […]

Josep Maria Miró és un dels millors dramaturgs contemporanis de casa nostre, i un dels més reconeguts i estrenats a fora l’estranger. Si us haig de ser sincera, és un dels escriptors que més admiro i segueixo. M’encanta el seu estil , la seva manera d’enfocar i mostrar al públic els problemes que ens envolten. Els seus textos, lluny d’alliçonar a ningú, ens porten sempre a la reflexió. Ell tan sols ens mostra la realitat del món on vivim, un món ple de situacions misterioses i dramàtiques, fins hi tot provocadores. Sempre aconsegueix mantenir a l’espectador en alerta, expectant, i els seus finals sempre deixen una porta oberta a la imaginació i al dubte.Tan se val si va passar o […]

He vuelto después de un par de años a Lo Tuyo y El Mío. Afortunadamente, todo sigue igual. Igual de fantástico. La muy original propuesta es una filigrana que encaja perfectamente en casi todo momento y es que explicar una historia de amor y desamor contando únicamente con fragmentos de canciones muy conocidas tiene mucho de artesanía. Puede parecer muy fácil y aquí está, también, su mérito. La obra conecta enseguida y sin parar con el público, gracias en parte a apelar a la memoria musical colectiva, de Raphael a Shakira pasando por Paloma San Basilio, Sopa de Cabra, Olé Olé (lástima que no suene Camilo, puestos a pedir) y, también, con la inclusión de piezas recientes. Ahora bien, sin […]

“Si una història viu dins teu, tens la obligació de fer-la sortir” William Faulkner Hi ha una frase que de segur heu sentit més d’una vegada, i que diu “Al pot petit hi ha la bona confitura”. I és que moltes vegades això és el que passa amb la programació d’algunes sales petites, en les que s’arriben a descobrir veritables joies teatrals. Això és el que m’ha passat amb l’obra “human” que he pogut veure a La Vilella. Una perla teatral, que de poc em perdo. “human” és un muntatge teatral de Pepe Castejón, es tracta del seu tercer projecte com a dramaturg. Una proposta de Dactilar Teatro dirigida per Ana Mirtha Sariego, que ha sabut extreure de cada actor […]

Primera jornada del Festival Píndoles 2018. Per començar elogiar l’organització que ha funcionat com un rellotge de quars, cosa gent fàcil quan es mouen 6 obres de teatre simultàniament. El Castell de Montjuic és un espai màgic, que avui està espectacular. En general bon nivell d’obres i molt variat. Només un inconvenient, pels que tenim la freixura com unes calces velles. Ens hem fet un tip de pujar i baixar escales… però a canvi això ens ha permès descobrir llocs del recinte que mai hauríem conegut. Crítica completa » https://bit.ly/2HGjFiw

Aparte de tratarse de uno de los dramaturgos catalanes más internacionales, Josep Maria Miró, poco a poco, está empezando a ganarse una notable relevancia literaria gracias al estilo tan definido y la personalidad narrativa de su obra. Desde El principi d’Arquímedes a Nerium Park, su teatro juega con el suspense dramático y sentimientos oscuros como la desconfianza o el miedo hacia los seres humanos con los que nos toca convivir. En Temps salvatge, continúa explorando sus rasgos más característicos, potenciando, todavía más, el espíritu de thriller cinematográfico. Como si fuera una mezcla entre las películas de Polanski, Haneke y Mike Leigh, en este caso, el misterio se combina con pinceladas de denuncia social y angustiosas escenas de la vida cotidiana. […]

Els que ens llegiu sovint, ja sabeu que el microteatre no és el que més ens apassiona del món de les Arts Escèniques, perquè creiem que el temps per desenvolupar una acció teatral (més o menys uns 15 minuts), no és suficient. Malgrat això, cada any intentem veure alguns d’aquests petits espectacles i principalment intentem assistir al FESTIVAL PÍNDOLES, que selecciona una petita mostra entre centenars de propostes que es presenten;en aquesta selecció han participat Marc Rosich, Roger Ribó i Jacobo Julio. PÍNDOLES aquest any arriba a la seva quarta edició, en un nou, enorme (potser massa) i preciós espai, com és el Castell de Montjuïc. Com l’any passat va coincidir amb el nostre viatge al nord d’Europa, i per […]

Hemos visto muchas peleas matrimoniales en un escenario, muchas disecciones del mundo de la pareja, pero quizás la particularidad de esta obra de Lee Blessing es que intenta hablar de un conflicto aparentemente inexistente. La vida del matrimonio protagonista -como la de tantos otros- ha transcurrido sin cuestionarse nada, pensando que todo era cómo tenía que ser y desoyendo los deseos internos de cada uno de los cónyuges. Esta premisa, que funciona bastante bien hasta que desemboca en una auténtica batalla campal, parece que tendría que haber aguantado la pieza por sí sola… pero creo que la dirección ha optado por un tono equivocado que ha estropeado el conjunto. El ritmo acaba siendo demasiado pesado y las réplicas a veces […]

WE LOVE QUEEN respecta en tot moment l’essència de les cançons de QUEEN, un dels conjunts de rock més espectacular del segle XX. Un espectacle diferent i personal, un concert enèrgic amb una espectacular posada en escena i quilos d’energia que es transmeten a la sala. L’espectacular escenografia és de Carlos Braida. Yllana és una companyia que va néixer el 1991 com a companyia de teatre d’humor gestual i que ha diversificat la seva activitat dirigint espectacles musicals com “The Hole” (2012), “Hoy no me puedo levantar” (2014) o “Mayumaná Rumba homenaje a Estopa” (2017). Amb música en directe sota la direcció de Julio Vaquero (guitarra i veu) i amb Jorge Ahijado (guitarra i veu), Micky Martínez (bateria) i Sergio […]

Les Antonietes han demostrat durant la seva trajectòria que saben com adaptar i posar en escena els grans clàssics. En aquesta ocasió, tornen al dramaturg anglès amb la particularitat de tenir només tres personatges en escena d’una de les seves peces més destacades, tot plantejant amb molta habilitat el text original i transmetent la seva essència alhora que es crea una obra amb personalitat pròpia. De fet, l’obra no es limita a sintetitzar l’original, sinó que l’adapta i aconsegueix que els temes presentats siguin més directes i que ens toquin encara més de prop en els nostres dies. La posada en escena és un altre dels punts forts de l’espectacle, en la que Oriol Tarrasón sap jugar i fusionar diferents […]