Un Musical de petit format, amb guió de la Patricia Resnick i música de la Dolly Parton, va ser estrenat a Broadway el 2008 adaptant la pel·lícula del 1980 «Nine to five», en castellà «Como matar a su Jefe», dirigida per Colin Higgins amb Jane Fonda, Lily Tomlin, Dabney Coleman i la mateixa Dolly Parton. Una de les primeres pel·lícules que tractava obertament les desigualtats de gènere en el món laboral, en clau de comèdia.
El projecte va néixer de l’interès de la jove companyia «Epidèmia Teatre» per professionalitzar-se i amb la intenció d’aportar una mirada nova del gènere musical. I ho han fet amb aquesta proposta perquè vivim un moment candent pel que fa a la reivindicació dels drets de la dona i de la igualtat de gènere.
Ho han finançat mitjançant un Verkami.
Són 5 intèrprets, Marta Borràs (Judy), Aida Llop (Violet), Mireia Lorente-Picó (Doralee), Anna Marqués (Roz) i David O’Malley (Sr. Hart), i 4 músics en directe, Ignacio Sabadell al baix, Laura Andrés al piano, Xavi Casanueva a la guitarra i Serginho Moreria a la bateria.
La traducció i la adaptació dramatúrgica de l’obra l’ha realitzat Mireia Lorente-Picó. La direcció escènica és de Jaime A. Herrera i la direcció musical d’Ignacio Sabadell.
La companyia ha respectat l’estètica i ambientació de l’època en què va ser escrita l’obra. Una proposta amb la qual volen evidenciar que hi ha problemes que segueixen vigents malgrat el pas del temps.
La trama se situa als anys 80. Les tres protagonistes, la Violet, la Judy i la Doralee són les empleades d’un cap tirà, masclista i pretensiós, el Sr. Hart. Una nit, després de fumar marihuana totes juntes, comencen a planejar una manera idíl·lica de desfer-se d’ell. Per sort o per desgràcia a vegades els somnis es fan realitat, així que es troben amb les mans a la massa sense esperar-ho. Finalment, decideixen segrestar-lo a la seva pròpia casa i fer-se càrrec elles mateixes de l’oficina.
Unes interpretacions molt fresques, que semblen espontànies, on destacaríem la comicitat i desimboltura de Marta Borràs, la presència escènica de David O’Malley i les bones veus de tots. Volem destacar l’entrega total i la passió amb què treballen els 5 actors, des del minut zero i que en cap moment es prenen un respir, en una entrada i sortida a escena constant, amb canvi de vestuari inclòs….. tenint en compte que han estat 120 minuts sense intermedi.
Ens ha agradat molt especialment la estudiadissima coreografia d’Aina Torné, tant la ballada com la de l’estructurat moviment escènic a cada una de les escenes.
Volem destacar també els curiosos elements escenogràfics que han estat elaborats amb cartró del mateix color. Evidentment també volem destacar, que la música està interpretada en directe, aspecte del que hi haurien d’aprendre algunes propostes de gran pressupost.
La nostra valoració no ha estat més alta, no pas per la interpretació i direcció d’aquest Musical, sinó perquè el guió el trobem potser massa esbojarrat i també perquè es tracta d’un Musical amb un percentatge força elevat de part no cantada.
A les quatre actrius vam tenir oportunitat de veure-les treballar a la producció «ELSINOR» a l’Institut del Teatre en 2016.
Bravo per aquesta jove companyia, a la que desitgem llarga vida.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ
