A vegades, no ens n’adonem del que tenim fins que ho perdem, oi? En el cas, d’aquesta obra és més aviat tot el contrari. Tot allò que es guanya quan, de sobte, un dia et tornes Muda.
La història se centra en les relacions personals que sorgeixen des que L’Anna, la nova inquilina, es muda a un nou bloc de pisos. Allà intentarà canviar la seva vida trista, però els que de debò viuran un gir de 180 graus en les seves rutines seran a la veïna del costat – la Florència- i el conserge.
La Florència, protagonitzada per una divertidíssima Maria Lanau, és una font constant de riures per al públic. Una dona que no calla ni sota l’aigua, amb un toc d’histèria, que reprodueix tots els tòpics que tots pensem o algun cop hem sentit d’una persona muda. I el Jordi Rico interpreta al conserge, un home gris, derrotat que travessa un moment molt complicat arran d’un desamor.
Ambdós personatges, còmodes pel silenci interpretat per la Glòria Sirvent, van destapant els seus secrets i memòries. A poc a poc, es van trencant i sobretot expressant la seva soledat, això porta a l’Anna a confessar el veritable motiu de la seva arribada al pis. Al mateix temps que el conserge li fa saber la seva declaració d’intencions.
Muda encisa per la seva quotidianitat i intimitat. El text de Pablo Messiez despren lluminositat i complicitat. L’obra deixa amb un bon sabor de boca a l’espectador.