Dagoll Dagom: Maremar - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Espectáculo ganador de dos Premios Teatre Barcelona (2018-19) en las categorías de Mejor Musical y Mejor actriz de musical por Elena Tarrats.
Dagoll Dagom presenta Maremar, un nuevo espectáculo musical con música y letras inspiradas en las canciones de Lluis Llach, basado en Pericles, el príncipe de Tiro, de William Shakespeare.
Maremar es la historia de un padre, una madre y una hija que luchan para reencontrarse, una de tantas historias en que la crueldad de la guerra hace separar famílias. Una metafora sobre la vida, explicada en un viaje a través del mar.

Sinopsis

Maremar es la historia de Pericles, un joven príncipe que, huyendo de un cruel dictador, recorre el Mediterráneo. Durante sus aventuras se enamorará de la hija del rey de Pentapolis, Thaisa, con quien tendrán una hija. Pero durante su retorno a Tiro, una tormenta hará naufragar su embarcación y la família quedará separada.

Duración:
100 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 28

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Shakespeare-Dagoll-Dagom-Llach: Una gran combinación

Me la dejé perder la primera vez sabiendo que era una de las grandes de la temporada. Shakespeare + Dagoll Dagom + Llach son por separado grandes fieras del teatro pero no me podía imaginar la grandeza de la combinación.

Shakespeare publica a partir del 1600 sus grandes tragedias: Hamlet, Otelo, Macbeth pero a partir de 1608 cambia de registro y entra de lleno en el género de la tragicomedia a menudo con un final feliz como pasa en “Pericles, Príncipe de Tiro” o en su última obra “La tempestad” con la que puso punto final a su trayectoria teatral.

De Dagoll Dagom ya no nos sorprende nada. Desde aquella “Antaviana” hasta “Maremar” no ha parado de mejorar su gusto estético, su capacidad de hacer buen teatro musical y de escoger lo mejor entre actores/actrices, cantantes, bailarines/as, músicos, escenógrafos/as, diseñadores/as de sonido y de iluminación. Todo lo cuidan hasta el último detalle. La gran sorpresa de Maremar ha sido la dirección coreográfica a cargo de Ariadna Peya que ya se ha situado en el teatro musical catalán a partir de les Impuxibles. Dagoll Dagom continúa haciendo teatro en catalán con un constante y creciente compromiso con la cultura catalana.

No se puede decir que no conocíamos a Lluís Llach. Vivimos el abril del 75 y escuchamos sus canciones, las cantamos en la intimidad y en los grandes recitales y no dudábamos de su calidad literaria pero redescubrí a Llach en una pieza intimista que presentaron en la Badabadoc teatro bajo el título de “Llach poeta”, un recital poético con la voz tan radiofónica y expresiva de Joan Berlanga y la música al piano de Albert Flores. Esperemos que repitan. En Maremar no están todas las canciones (Viatge a Ítaca ?), ni completas, ni las más conocidas pero el hilo conductor de sus temas dan a la obra una emoción indescriptible. Las adaptaciones de las canciones de Llach son polifónicas, bien cantadas y amenizadas con una deliciosa interpretación coreográfica.

En esta nueva temporada ha habido cambios y han aparecido a Helena Gispert, Júlia Jové y Albert Triola, los tres con una espléndida interpretación y voz. Les deseamos mucha suerte a toda la Compañía.

Es un espectáculo completo. Yo no me lo perdería.

17/11/2019
Montse Sendra
Teatre Barcelona

Primero fue la palabra

El teatro desnudo. Normalmente, cuando compramos entradas para ir a ver un musical, nos imaginamos una orquesta, bailarines, música y tal vez incluso lentejuelas y purpurina. Grandes montajes con cuarenta personas en el escenario, que nos hacen quedar embelesados únicamente con la espectacularidad de la puesta en escena. No es el caso de Maremar, la última creación de Dagoll Dagom. Si la tendencia, en general, es precisamente a abusar de los efectos especiales (pon más luz, más humo, más potencia de sonido, más vestuario …), aquí volvemos al teatro clásico: únicamente con texto, cuerpo y voz. La escenografía: una gran sábana colgado del techo. La orquesta: alguno de los actores que toca la percusión o el violonchelo, pero la mayoría de canciones son a cappella.

El talento puro. La combinación del texto elegido (adaptado de la obra Pericles, Príncipe de Tiro de Shakespeare), la música (creada y adaptada por David Gallén a partir de varias canciones de Lluís Llach) y la danza (creada por Ariadna Peya, autora también de la coreografía de El despertar de la primavera) construyen un producto de una modernidad que parece que haya sido escrito hoy en día. La trama de la historia conecta con el drama actual de los refugiados que viajan (y mueren) por el mar Mediterráneo, así como los dramas que hemos visto últimamente en las fronteras de Estados Unidos con las separaciones forzosas de padres e hijos inmigrantes.

Una voz de ángel. Toda la compañía canta de maravilla (y tiene mucho mérito porque el hecho de que no haya orquesta haría que la más mínima nota desafinada se sintiera), pero hay que destacar la voz y la finura de Elena Tarrats, especialmente emocionante en el inicio de la delicada Corrandes de exilio.

Volver a la esencia del teatro. Si son de los que buscan un musical típico y tópico, tienen actualmente varias propuestas en escena que seguro que no les defraudarán. Ahora bien, les recomiendo que arriesguen y den una oportunidad a Maremar. No encontrarán plumas ni purpurina, pero descubrirán una nueva dimensión en el teatro musical. No se necesitan distracciones: vayan, miren y escuchen. Damos las gracias desde aquí a Dagoll Dagom por haber tenido la valentía de este espectáculo y coger esta dirección artística, porque es así como el teatro catalán avanza hacia el futuro: mirando el pasado y reinterpretandolo de manera magistral.

24/11/2018
Magui Alba
Teatre Barcelona

El mar a través dels sentits

Dagoll Dagom és una companyia amb molta fama, merescuda, per la qualitat dels seus espectacles, Maremar té el seu segell i és increïblement bonic.

Comença amb un ritme i intensitat menor, plantejant diferents escenes de la història de Pèricles, però al llarg que avança l'obra va pujant fins a acabar en una cúspide preciosa on surts de la sala realment remogut pel que acabes de veure, i això és la bellesa del teatre.

Un musical molt bonic, amb pràcticament totes les cançons a capela o acompanyades de percussió, amb unes harmonies palpitants, unides a una coreografia impressionant al ritme d'aquesta percussió i d'un violoncel tocat per un dels actors és el que dota a aquest muntatge d'espectacularitat en sentir la força del mar, o la dura lluita de les persones amb els moviments dels actors.

A través de la història del príncep Pèricles i la seva filla Marina, de Shakespeare, s'endinsen en el drama actual dels refugiats, derivant una emotiva unió d'ambdues històries. Resulta espectacular i escruixidor veure aquesta connexió entre un relat clàssic escrit tants anys enrere amb l'actualitat, amb la situació en la qual es troben milions de persones avui arreu del món.

La bellesa de sentir-se remogut i impressionat per un espectacle és la grandesa i el poder de les arts escèniques, i la reflexió després de viure Maremar està garantida. "A un lloc tan bonic com el mar, només hi haurien de passar coses boniques"

10/11/2018
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Pura mediterrània

L'adaptació que Dagoll Dagom ha fet de Pèricles, Príncep de Tir és pura mediterrània. Els versos shakespirians, que narren la dramàtica succesió d'aventures que porten un príncep llegendari a rebotar per tots els racons del Mar Mediterrani, encaixen a la perfecció amb una selecció de cançons de Lluís Llach, que la companyia canta a capella amb uns arranjaments preciosos d'Andreu Gallén. Les percusions i ritmes tradicionals amb què acompanyen la veu es fusionen amb les complexes coreografies dissenyades per Ariadna Peya, i tot plegat genera moments de gran bellesa. De fet, trobo que la major virtut de l'especlacle és fer-te empassar un dels textos menys coneguts de Shakespeare com un veritable festival estètic.

Mereixen també una menció les interpretacions, en especial la Mercè Martínez, i l'adaptació de Jofre Borràs, qui ha retallat el text original per fer-lo més dinàmic i per connectar la crueltat que narra el clàssic amb la realitat que pateixen avui en dia molts ciutadans de la Mediterrània. Així són els temes clàssics universals: inalterables pel temps, per desgràcia.

Agradarà a grans i joves, fans de Lluís Llach o desconeixedors dels seus versos.

24/09/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un Shakespeare amb música de Lluís Llach

Fa cosa d’un mes vaig poder assistir a un passi de “Maremar”, el nou musical de Dagoll Dagom, al Teatre La Sala de Rubí. Fotògrafs, enregistradors de vídeo , l’Anna Rosa Cisquella, en Joan Lluís Bozzo i Jofre Borràs (director i ajudant de direcció), els tècnics de so i il.luminació. L’Ariadna Peya (direcció coreogràfica i de moviment), marcant els tempos i moviments dels actors.

La sorpresa va ser majúscula, aquest musical prometia. Com no volia esperar-me fins el dia de l’estrena, que serà d’aquí poc al Teatre Poliorama , vaig comprar entrades per la prèvia que es feia al mateix Teatre La Sala.

Només us diré que el teatre era ple de gom a gom. Entrades exhaurides !!!

Si l'assaig va ser brutal. que us haig de dir del muntatge acabat...Pell de gallina, emoció. Només us diré que al final vam acabar tot el públic dempeus aplaudint durant força estona.

“Maremar” és una adaptació en format musical a partir de la traducció de Salvador Oliva d’una de les obres menys conegudes de W.Shakespeare, “Pèricles, príncep de Tiro”

La història de “Pèricles, príncep de Tiro” és una gran metàfora sobre la vida. Una història de pèrdues, d’esperança i retrobament.

Tot està cuidat al detall: la posada en escena, el vestuari, les coreografies, les cançons,... És un espectacle que requereix d’una elevada exigència musical, coreogràfica i teatral. Des del meu punt de vista les coreografies, el moviment i els quadres, juntament amb les cançons a cappella, són el que enriqueix aquest muntatge.

La companyia estarà formada per 9 joves actors i actrius. Tots canten i ballen. Tots interpreten a més d’un personatge tret d’en Roger Casamajor (Péricles). Mercè Martínez (Diana i Alcavota), Marc Pujol (Cleon, Simonides, Mariner i Pirata), Anna Castells (Filla de Antíoc, Licórida, Dama, Pescadora, Cortesana, Noble i Pirata), Aina Sánchez (Thaïsa i Dionisa), Marc Soler (Thaliard, Lisímac, Noble, Pescador, Cortesà i Criat), Elena Tarrats (Nena i Marina), Marc Vilajuan ( Helicá, Cerimon, Arlot i Cortesà)i Cisco Cruz (Antíoc, Leoní, Pándar, Senescal, Noble, Pescador, Mariner i Caballer).

L’Andreu Gallén (director musical), ha fet una feina extraordinària adaptant i creant la música d’aquest musical, inspirant-se en les cançons i melodies de Lluís Llach. Cançons que molts de vosaltres de seguida reconeixereu, amb la particularitat que són interpretades a cappella pels propis actors sense orquestra ni acompanyament (només hi ha percussió en algun dels temes, i els toquen els mateixos actors). Us ben asseguro que en més d’una cançó us emocionareu, tant per les lletres, com per el nivell vocal de tots els intèrprets, sobretot pel que fa a les veus femenines. “Corrandes d’exili” , ”Un núvol blanc”, “Cant de l’enyor”, “Madame (Ningú sabia el seu nom)”,” I si canto trist”, “Maremar”, “Cançó a Mahalta”, “Abril 74” ...són alguns dels títols dels dotze temes que podreu escoltar al llarg del musical. BRUTAL !!!

Són moltes les raons que porten a la gent a migrar: les guerres, la persecució, les violacions de drets humans, la desigualtat, la pobresa o el canvi climàtic. “Maremar” és un homenatge a totes aquelles persones que fugen del seu país d’origen, arriscant la seva vida en busca d’un lloc segur i un futur millor. “Maremar” parla del drama dels refugiats i exiliats. “Maremar” és esperança, força, poesia i emoció. Vida i mort.

18/09/2018
Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

La actualidad de un drama clásico

Un viaje dramático y desolador, entre naufragios, roturas y miserias humanas es la vía por donde se expresa la penosa situación de un grupo refugiados que, una vez vertidos al mar en paupérrimas pateras, tras dejarlo todo, tienen la mal dicha fortuna de llegar a una playa donde, de hecho, nadie los quiere. Nadie se puede hacer el cargo del sentimiento que esto provoca en quien lo padece. De serlo todo, ser feliz, a ver cómo te arrebatan todo aquello por lo que tanto has luchado y tienes que huir. Huir como gesto de lucha, porque en casa sólo hay muerte. Y llegar, si se llega, donde todo el mundo te mira mal, donde todo es cerrado, donde no eres ni serás jamás bienvenido.

El espectáculo de Dagoll Dagom, que utiliza la obra de Shakespeare Pericles, Príncipe de Tiro como eje, plantea este drama tan asquerosamente actual a través de una puesta en escena vigorosa, sencilla pero a la vez clara, y bien coordinada. Las coreografías, el movimiento de actrices y actores, y su espléndida voz en la interpretación de cada pieza son remarcables. Llegan adentro y, especialmente cuando Lluís Llach desentierra nuestro particular imaginario musical, emocionan (al menos, hablo por mí). Quizá alguna canción concreta, que todos hemos ligado a un sentimiento personal, a un momento concreto y en un espacio de nuestra mochila, te despega de la obra para reencontrarte con ese instante perdido, con ese recuerdo. Pesan demasiado, estas canciones, para acompañar sin aplastar una escena que debería mantener la atención. La escenografía, en la que es protagonista una enorme pieza de ropa que se convierte pantalla y cortina en cada cuadro, es original y ayuda a situar el contexto de forma dinámica. Visualmente, genial.

Ahora bien, durante la obra, no he podido sustraerme de una horrible sensación. Sé que quizás es injusta, y tiene sólo el peso de una sensación, porque he disfrutado el espectáculo muchísimo, me he dejado las palmas, aplaudiendo, y he acabado de pie, dando palmadas, como la mayoría. Si bien el nivel de Julia Jové, Albert Triola y, especialmente para mi gusto (soy un incondicional), Mercè Martínez es sublime, y si bien la capacidad de los miembros del reparto de expresarse a través de la danza, potente y cautivadora, y la voz raya también la excelencia, se muestran unos defectos en la dicción de algunos actores que sorprenden, y, en algún caso, incluso se ve limitado el dominio de la interpretación, en cierto forma impostada y carente de matices. Sin el baile y canto, cierta incomodidad. Supongo que no se puede querer todo.

En resumen, un placer poético y emocionante. Una oportunidad más para recordar que nadie elige donde nace, que este azar nos debería hacer rebajar el tono altivo y condescendiente con el que tratamos quien sufre, y que el mundo, en definitiva, nos pertenece a todos y no es de nadie. Si no lo entendemos, quizás algún día las idas y venidas de las mareas nos llevarán a nosotros mismos, perdidos, en medio del mar. Y entonces pediremos ayuda, reclamaremos la justicia que ahora negamos. No podemos hacer ver que esto no va con nosotros. Ya basta.

20/11/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un conmovedor conjunto de aciertos

Resulta evidente que, después de la ostentosa y fallida Scaramouche, la veterana compañía Dagoll Dagom necesitaba dar un giro de timón. Afortunadamente, la experiencia parece haberlos dotado de buenos reflejos porque la necesaria renovación del grupo ha llegado, con Maremar, de la manera más rápida y efectiva. El espectáculo es un precioso musical creado a partir de las canciones de Lluís Llach (arregladas con gran destreza por Andreu Gallén), que mezcla el drama contemporáneo de los refugiados con la historia de Pericles escrita por Shakespeare. Todos estos elementos que, sobre la mesa podrían parecer tan interesantes como difíciles de conectar, han encontrado una magnífica cohesión encima del escenario: natural, casi mágica. El montaje transmite una gran frescura, en gran parte, gracias a un reparto de jóvenes intérpretes que actúan, bailan y cantan con una energía tan emocional como entusiasmante. En este sentido, las poderosas coreografías diseñadas por Ariadna Peya también se llevan gran parte del protagonismo y son la guinda de un pastel donde todos los factores juegan en el mismo equipo. Hay que señalar, sin embargo, que la insistencia en utilizar fotografías de refugiados de la vida real traspasa de largo los límites de la sutileza y carga de un cierto sensacionalismo una historia que, en realidad, podía ser capaz de hablar por sí misma. Además, narrativamente, la propuesta pierde ritmo a la segunda mitad y, durante algunas escenas, le cuesta un poco remontar. A pesar de esto, la belleza de las canciones, las proyecciones y la iluminación, la austera puesta en escena y la delicadeza del canto a capela consiguen conmover incluso al espectador más frío, sea (o no) aficionado a Shakespeare o Lluís Llach. Y esto, sumado o todas las virtudes antes mencionadas, tiene un valor con el que pocas veces nos encontramos.

11/10/2018
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

El drama del Mediterràni

Fa uns dies vaig poder assistir a veure un pasi de "Maremar" l'últim músical de Dagoll Dagom i aquest cop ens apartem del Paral·lel de Barcelona i anem a les Rambles. Amb una platea plena de gom a gom, vam assistir a una de les millors representacions que he vist.

Aquest cop, Dagoll Dagom fuig de grans escenaris i ens presenta amb una safata d'or un espectacle curt i preciós amb un missatge crític i a la vegada amb una mica d'esperança (aquella cosa que els americans fan tan bé i que li diem "ensucrats"; amb això no vull dir que sigui dolent, el que passa és que a la vida real tot és més cruel del que ens ensenyen).

La música, les tradicions i la veu a capella acompanyen aquesta història tot amanit amb un gran treball de coreografies dissenyades per Ariadna Peya. Aquestes coreografies m'han enlluernat d'inici a fi, com la força del moviment de tots els actors ens feien passar d'un estat a l'altre. Hi ha moments que veus com les onades dels cosos et transporten en els diferents llocs d'una forma que es fon deliciossament amb la història. He quedat profundament enlluerat per aquest treball coreogràfic que m'ha transportat en tot moment.

Al final ens trobem un espectacle de música, teatre, drama i amb Dansa (en el meu cas amb majúscules) que ens relata la crueltat del Mediterrani. Maremar és d'un atractiu escènic que segur que us atrapa d'inici a fi.

Podeu veure la resta de l'opinió a l'enllaç següent

02/10/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un riesgo asumible

El mismo Bozzo ha dicho que Maremar es muy diferente a todo el que Dagoll Dagom ha hecho previamente, y en parte tiene razón, pero también hay que decir que el poso de una compañía tan experta en musicales acaba apareciendo de diferentes maneras. Sin la experiencia de los pequeños musicales del principio o de grandes espectáculos como Mar i Cel, Flor de nit o Scaramouche, entre otros, no podríamos entender ahora esta apuesta. El sentido del ritmo, las soluciones escénicas e incluso los recursos narrativos nos remiten a todo el bagaje del que hablábamos; una larga trayectoria en la que tampoco han faltado otras apuestas arriesgadas, como Poe o La Perritxola, o espectáculos que exploraban terrenos alejados de su zona de confort, como fueron Cacao o Cop de Rock.

Maremar une tres puntos de partida aparentemente alejados, Pericles de Shakespeare, las canciones de Lluís Llach y el drama de los que atraviesan el Mediterráneo en busca de un mundo mejor. La dramaturgia hace que todo encaje, mostrándonos la realidad de un campo de refugiados y mezclándola con la ficción de la historia del Príncipe de Tiro. Talmente como si fuera un cuento nos adentramos en una historia de naufragios, piratas, burdeles y personajes que vagan erantes por varias ciudades de Grecia y Turquía. Es cierto que en la primera parte cuesta avanzar en la trama y los diversos números musicales lastran parte del ritmo, pero una vez adquiere más protagonismo el personaje de Marina -hija de Pericles- el argumento vuelve a encarrilarse e incluso las palabras del dramaturgo inglés se hacen más presentes.

En cuanto a la parte musical, justo es decir que es donde el espectáculo consigue sus cotas más altas. El trabajo de arreglos y armonizaciones de Andreu Gallén es realmente admirable, y las coreografías de Ariadna Peya que acompañan todo el espectáculo unen elegancia y emotividad a partes iguales. El reparto ejecuta bailes y canciones con gran convicción, destacando especialmente el trabajo de Roger Casamajor, Mercè Martínez y Elena Tarrats. En definitiva, un montaje que pone el público en pie cada noche y que emociona por su mensaje, pero también por su buena producción y el perfecto conocimiento de los resortes del género.

30/09/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

El Mar, esperança o mort

Partint de l'univers musical de Lluís Llach i basada en "Pèricles, Príncep de Tir", de William Shakespeare, s'hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR.

Una producció esperadíssima per tots els seguidors d'aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d'estrena al Teatre Poliorama, una nit d'èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions.

La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s'ofereix a distreure-la explicant-li la història de Pèricles.

Amb elles comença un joc de teatre dins del teatre. Ambdues desdoblen els seus personatges, la nena ploranera es convertirà en la Marina del conte, la filla de Pèricles, i la deessa Diana es transformarà en l'alcavota que regenta el bordell on anirà a parar la noia.

El text de Shakespeare és una metàfora sobre la vida, explicada com un viatge a través del mar. És també un cant a l’amor familiar i a la reunificació dels membres dispersats d’una família que lluiten pel seu retrobament.

Andreu Gallén hi ha arranjat les cançons de Lluís Llach per convertir-les en atmosferes melòdiques que ens acompanyen en les aventures de Pèricles.

Un text que en alguns moments hem trobat massa endolcit, destacant la bondat sobre la maldat i que la prevalença de la primera és la que farà obtenir la felicitat en el futur. Un final inversemblant de conte de fades.

Amb escenes molt eixerides i altres que no tant, amb unes bones veus dels nou membres de la companyia que desenvolupen un gran treball musical i coreogràfic.

No podem dir el mateix de les interpretacions, ja que exceptuant les dels personatges principals, en alguns casos les hem trobat poc creïbles i fins i tot deficients a escala actoral. Donem per suposat que a mesura que es facin més representacions aquesta part de l'espectacle millorarà.

S'ha de reconèixer però que es tracta d'un repte difícil perquè entre els nou actors s'interpreten més de 30 personatges. Els intèrprets que donen vida a aquests personatges són Roger Casamajor, Anna Castells, Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats i Marc Vilajuana.

Ariadna Peya ens ha fet viure amb la dansa i el moviment, tots els viatges, naufragis, pèrdues i retrobaments d'una forma commovedora. Esplèndida la coreografia que en alguns moments es queda estàtica i reprodueix fotografies que evoquen les imatges dels naufragis de refugiats que hem vist una i mil vegades als telenotícies. Per nosaltres sense cap mena de dubte, la coreografia és l'aspecte més reeixit d'aquesta proposta.

Un espectacle que s'allunya del musical clàssic, integrant la dansa i la música d'una manera enlluernadora. El fet que les aventures de Pèricles tinguin lloc en l'àmbit de la Mediterrània ha portat a la companyia a oferir una peça que ajuda a fer una reflexió sobre els camps de refugiats, i la desesperació de les persones que hi viuen esperant una oportunitat per cercar un futur millor.

Unes projeccions s'intercalen de manera continuada al llarg de la representació jugant perfectament amb el moviment dels intèrprets i amb la magnífica il·luminació de David Bofarull.

MAREMAR una proposta que cal veure i on paraula, dansa i cançó s'uneixen per recordar-nos que encara hi pot haver esperança d'un món millor.

En acabar la representació i després de les esperades ovacions, el director Joan Lluís Bozzo, va voler donar un missatge a favor de la alliberació dels presos polítics que a nosaltres ens va arribar a emocionar.

Per veure la ressenya original, nomès cal clicar en aquest ENLLAÇ

29/09/2018
Rubén Garcia
Teatre Barcelona

Un musical sobre el gran drama mediterráneo

Maremar es una historia que nos evoca a uno de los grandes dramas que viven muchas personas que se ven obligadas a dejar sus hogares para huir de las guerras y calamidades que asolan sus países de origen. Se agradece que una compañía dedique recursos a visibilidad temas tan importantes y actuales de nuestra sociedad, pero quizás no hay que enfatizar tanto en imágenes reales que inciden más de lo necesario en el dolor de las personas migradas.

A pesar de que la obra está inspirada en ‘Pericles. Príncipe de Tiro ‘no se preocupe … No se duerma, la historia fluye muy bien. Está contada como un cuento que transita entre la historia de una niña perdida en un fin de refugiados y en la épica obra de Shakespeare y que intercala con criterio y con gran sensibilidad grandes canciones de Lluís Llach que forman parte de nuestro imaginario musical.

En escena disfrutaréis mucho! Hay un gran trabajo vocal de todo el equipo en general pero, a mi gusto, destaca la privilegiada voz de la Elena Tarrats y Mercè Martínez, una actriz muy resolutiva que lleva el peso de la parte narrativa (aunque, a ratos, por mí innecesariamente con exceso de histrionismo). Uno de los otros aspectos que destaco es la coreografía: qué gran trabajo de Ariadna Peya, quien impregna con su estilo y sensibilidad personal muchas escenas y transiciones hasta el punto de convertir la danza en un elemento esencial para este espectáculo (y que eclipsa las partes más flojas que para mí son algunos aspectos escenográficos y de vestuario).

En definitiva una muy buena propuesta: bien pensada y bien ejecutada que no os defraudará y que, aunque no sea una fiesta, os dejará con mucho sabor de boca … ya sabéis que lo último que se pierde es la esperanza, ¿verdad? Lo tendrá que ver.

28/09/2018
Berta Cotrina Domingo
Teatre Barcelona

Forces de marea

Un Shakespeare que, com sempre, sense voler-ho parla dels nostres dies. Una història de fa anys que passa actualment als nostres mars. Intensa, amb un missatge crític i ple d'esperança, però amb un sentiment desolat en la humanitat. Maremar de Dagoll Dagom es basa en Pèricles, Príncep de Tir.

Un espectacle que combina el vers, el cant i la dansa. Tots tres protagonistes. Un cant acompanyat de percussió, amb un toc de Lluís Llach i de música ibèrica, típic cant de pescadors. Una història que passa a Terra però el seu gran protagonista és la mar; és a través de la dansa que queda retratat el seu moviment i les seves mil cares. Escenes que es tornen més poètiques al no deixar pas a la seva realitat pura.

Un vers bonic, precís, però també sofisticat, potser difícil per entendre pels més petits de la casa. Però també l'oportunitat perfecte per donar a conèixer aquest món, ja que és molt visual.

Una història típica, una odissea d’amor; potser, des del primer moment sabem com acabarà la història però, ens és indiferent, volem saber el camí. Una interpretació molt agraïda pel públic, només acabar tothom ja aixecava el cul de la cadira per aplaudir emocionants.

23/09/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Corrandes d’exili

La nostra mar, la mare mar com a origen de civilitzacions i cementiri del expulsats, dels que han de marxar de casa per a refugiar-se, per a sobreviure. Aquest és l'eix al voltant del qual gira l'última proposta de Dagoll Dagom en un muntatge sobri que fuig dels focs artificials i s'esforça a no vanalitzar la tragèdia. Una tragèdia nostra, com la Mediterrània.

La història avança amb fermesa mitjançant als arranjaments de les cançons de Lluís Llach i les enormes coreografies d'Ariadna Peya. Corrandes d'exili, Abril de 1974 o Maremar sonen a capella i semblen provenir de segles enllà i d'haver navegat per a dir-nos quelcom important. L'ensamblatge és gairebé perfecte i les veus d'Anna Castells, Aina Sánchez i Elena Tarrats posen els pèls de punta. Les coreos són com ràfagues espasmòdiques que evoquen el moviment incessant de les ones i el patiment dels qui s'hi han quedat per sempre.

Quan és el text (el Pèricles de Shakespeare) el que ha d'empènyer, s'imposa un teatre més convencional que frega en alguns moments un to massa ingenu que compta poc amb la capacitat de l'espectador a l'hora d'entendre algunes metàfores.

Maremar reivindica la força de la ficció i del llenguatge per a recuperar la dignitat arrabassada a tants homes i tantes dones prop de casa nostra. Li manca contundència en la denúncia i li sobra almívar en el tram final.

24/09/2018
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

El mar, madre que da y quita la vida

Maremar es una propuesta íntima y cercana de Dagoll Dagom, diferente de su último montaje (la vistosa pero algo vacía «Scaramouche»). Una apuesta valiente atemperada por elegir un tema al que el público es sensible y receptivo (el drama de los refugiados), con música bien conocida (Llach) y la predisposición del público, ganada a pulso en más de 40 años de trayectoria. Valiente, eso sí, por adaptar una obra de Shakespeare (Pericles, príncipe de Tiro) que no es de las tragedias conocidas ni de las habituales comedias (a pesar de tener los disfraces, identidades escondidas… que tanto me cansan) y donde es fácil perderse con tantos personajes interpretados por los mismos actores con pequeños cambios de vestuario.

Vemos un campo de refugiados donde los engañan, falsas esperanzas de poder encontrar un lugar seguro y libre, olvidar los miedos, de lo que huyen e intentar superar el dolor por el recuerdo de los que se han quedado en el camino. Una joven llora sin consuelo posible, pues no encuentra a sus padres. Para tratar de amortiguar el dolor, le cuentan la historia de Pericles con el mar como protagonista, aventuras, malos, algún amigo y que termina con un final tan feliz como inverosímil.

A mí la puesta en escena me recordaba la estética de La Perla 29, especialmente el reciente Guilgamesh del Grec; con aquel referente en la cabeza, el Poliorama se me hacía pequeño para lo que querían contarnos. Supongo que la mínima escenografía y vestuario, demasiado de teatro amateur, debe ir aparejada a lo poco que pueden encontrar los refugiados que cuentan la historia a la niña pero me recordaba continuamente que estamos viendo una representación más que viviendo una historia.

Lo mejor: magnífico trabajo coreográfico y de movimiento de Ariadna Peya que nos hace ver la fuerza de las olas, la rabia, el miedo, la lucha … de Pericles. Notamos el mar en los movimientos perfectamente sincronizados de los intérpretes. Igualmente, la dirección musical y arreglos de Andreu Gallén son espectaculares y creativos. A mí, poco entusiasta de la música de Llach, me hizo sentir una épica no forzada, con un tratamiento coral a capella diferente del habitual.

Lo menos mejor: la emoción me llegó por las voces, los versos, los sonidos del sufrimiento y la alegría y la coreografía y poco, muy poco, por el texto o las interpretaciones. Y se me hizo larga, sólo quería al final que llegase Pericles a tierra y no pasaba nada si se saltaba alguna isla donde parar.

En resumen: mérito total de conjugar Shakespeare, Llach y los refugiados sin que chirríe sino que se complementen. Público en pie al terminar (menos yo, que no quiere decir nada).

14/10/2018
Georgina Castillo
Teatre Barcelona

Frívola i autocomplaent

És una absoluta frivolitat explicar aquest drama fent servir una història de reis i princeses, que ben bé podria haver signat Disney segles més tard. Fa mal l`ànima veure com s’utilitzen, en les projeccions que van acompanyant tota l’obra, imatges reals de persones en moments tan terrorífics (al mar, al camp de refugiats, etc.). Convertir una realitat tan dura en un producte estètic i conceptualment tan pobre, això no pot ser mai denúncia, perquè la mirada, en aquest cas, és autocomplaent i hipòcrita. La història és explicada amb el mateix tuf antic amb què se segueixen representant els Pastorets o els pessebres vivents.

L’única manera de tenir legitimitat per abordar un drama com aquest seria que l’obra ens posés, com a societat benestant, falsament civilitzada, políticament imperialista i profundament racista, un mirall a la cara i sortíssim al carrer, després d’haver vist l’obra, havent pres consciència de la nostra responsabilitat col·lectiva en el fet que aquesta gent s’hagi de llençar al mar per sobreviure i hi mori sense remei.

Si alguna cosa et fa oblidar les ganes de marxar del teatre són els moments coreogràfics i vocals que, per sort, predominen en l’obra. Les coreografies d’Ariadna Peya, salvatges, subtils, simbòliques i estomacals alhora, et fan oblidar tota aquesta moralitat tova i entrar en un univers que sí que és autèntic, que no enganya, que és estètic (perquè no!) però que no fa trampes. Pel que fa a la part musical, és un gran mèrit d’Andreu Gallén haver pogut treure de context les cançons de Llach i presentar-les com a una cosa nova.

20/09/2018
Aníbal Ledo Faílde

En la ressenya d’abans he oblidat esmentar la gran feina de les dues veus femenines principals: l’Aina Sánchez (com a dona de Pèricles) i una Mercè Martínez tan esplèndida com de costum en els seus rols de narradora i sobre tot de madame de puticlub sense escrúpols i amb una vis còmica irresistible molt ben trobada q fa les delícies del públic. I és q tb s’agraeix trobar tocs de sana comèdia com a contrapunt dins del drama general de l’obra, molt controlat i gens de llàgrimeta fàcil, no us preocupeu, q els de la Dagoll Dagom són tota una garantia , ja ho sabem fa anys.

04/07/2019
Aníbal Ledo Faílde

La merescuda reposició que en faran la propera temporada m’ha engrescat a escriure aquesta ressenya per animar-vos a anar-hi. 4 aspectes en destaquen per sobre de tot: 1) Una encertada dramatúrgia (es nota la mà experta de Dagoll Dagom) que actualitza amb encert el drama shakespirià Pèricles barrejant-lo amb la tragèdia dels refugiats al Mediterrani. 2) mencionar el Lluís Llach potser no engrescarà del tot els més joves, però resulta q l’Andreu Gallén n’ha fet uns arranjaments corals a cappella (amb tocs esporàdics de percussió i cello) brillantíssims q et fan redescobrir les seves cançons, i en unes veus joves perfectament empastades i afinades. 3) La magnífica, plàstica i vibrant coreografia de l’Ariadna Peya, amb escenes inoblidables q reforcen la dramatúrgia i la nua escenografia recreant amb originalitat una tempesta, una baralla (amb bastons) o molts altres moments dramàtics. 4) Un repartiment molt equilibrat amb un protagonista (Roger Casamajor) molt ben triat, d’una commovedora humanitat, tot i que potser de vegades la partitura li exigeix massa esforç vocal, i un plantell de joves desconeguts (joventut q de vegades fa poc creïble algun personatge) de molt bon nivell actoral i vocal. En definitiva, un encert total. No us perdeu la reposició la temporada vinent al Poliorama!

04/07/2019
Elena Díaz

Uauuuuu! MOLT BONA

12/03/2019
Blanca

És tot el contrari del que t’esperes de Dagoll Dagom. Un encert d’espectacle. Tot i que ens van sobrar les imatges que subratllaven el missatge.

15/12/2018
Laura

Molt recomenable

02/12/2018
izan

Aquesta obra me ha ensenyat que Sempre existiran persones que amb les seves paraules et vendran l’infern però també trobaràs altres que amb els seus silencis et mostraran el cel.
L’obra ha sigut molt treballada i molt vent feta no hi ha cap error està en tota l’obra ha sigut molt bonica, m’agradaria que algun m’agradaria treballar amb ells que lis parlar-se pell a pell i ull a ull per saber com o fan i tot el es fors en tots aquests anys.
San posat a la pell de la gent que o passa malament per violència o per no menjar…
M’agradat molt anar hi ha agut moments a l’obra que he estat trist o content fins i tot la meva professora Júlia a plorar un mon.
Un peto i espero que sigui el afortunat de aquest sorteig.❤

20/11/2018
Mario

Hola, personal de Maremar, penso que l’obra va estar molt be, vam rebre els missatges que volieu transmetre, la veu que teniu, lo bé que heu cantat, tot el temps que haureu trigat a fer-ho. Ho valoro molt el vostre esforç, per mi la millor obra de teatre que vist a tota la meva vida.
Salutacions

15/11/2018
Mireia Permon

Una obra totalment imprescindible que no et deixa indiferent. Impresionants les veus i unes coreografies d’impacte. Et toca el cor. No us la perdeu!

28/10/2018
Josep OS

Ahir al Poliorama i ja en tenia ganes, vaig estar veient aquest nou espectacle que tot i sent molt diferent al que fins ara hem vist d’ells, manté i per a mi fins i tot supera el segell de qualitat a què Dagoll Dagom ens té acostumats. Basat en Pèricles Príncep de Tir de Shakespeare aquest espectacle magníficament dirigit per Joan Lluís Bozzo i que més que un musical crec que és una peça que combina amb gran encert la dansa la cançó i la paraula, i que trasllada als nostres dies un tema malauradament molt vigent com és el dels refugiats. Dels tres ingredients destacaria la dansa i la cançó. La primera dirigida per la coreògrafa Ariadna Peya per la seva perfecta evolució en els seus moviments amb una mil·limetrada coordinació, més tenint en compte que els actors que l’executen no són ballarins professionals. La segona l’elecció de les cançons de Ll. Lach que crec no es podia trobar millors temes, per fer costat al drama que es tracta com, Corrandes d’exili, Abril 74, I si canto trist, Maremar, Un núvol blanc, Onades etc. cantades magníficament tambè pels actors i que en alguns moments em van fer una mala passada i com l’emoció és incontrolable van fer que alguna llàgrima aflorés. I pel que fa a la paraula, l’adaptació que ha fet Jofre Borràs que l’ha reduïda en el temps i penso que alguna cosa més tambè es podia haver suprimit, però vaja que és la meva percepció perquè el treball és impecable. Una escenografia molt austera molt acord amb el que tracta i una excel·lent interpretació per part dels nou actors i actrius tot i que m’agradaria destacar a Merçe Martínez i Elena Tarrats. No cal que digui que és recomanable, és imprescindible

21/10/2018
Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

Magnífica!!Todavía tengo el sabor de la angustia en la boca y el dolor en el corazón!Las palabras,la música,las voces entonando cánticos y…la DANZA,te adentran en la historia que pasa continuamente y que intentan hacer callar intereses superfluos donde las personas no importan…Lo recomiendo!!

21/10/2018
Victòria Oliveros Layola

Una gran història. Especialment sorpresa per les esplèndides coreografies i admirant una vegada més com pugen les noves generacions. Repte difícil per als nou actors que interpreten a més de 30 personatges i que desenvolupen un gran treball musical i coreogràfic si bé, exceptuant les dels personatges principals, fallen un xic en la seva part actoral amb unes interpretacions poc creïbles com a conseqüència suposo de la seva joventut. Un muntatge que emociona i que cal anar a veure. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/10/20/maremar/

20/10/2018
Lambert

Impressionant, un silenci que es transmetia per tota la sala et posava la pell de punta…

11/10/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Este va a ser el año de los musicales!
Si con Fun Home salí del teatro maravillado los de Dagoll Dagom se han superado y han conseguido que salga del teatro con la boca abierta, los ojos llorosos y alucinando con la preciosidad que acababa de ver.
De primeras iba un poco negativo porque la música de Lluís Llach no es de mi agrado. Pero oye… que estoy encantado!
Teatro, danza y musical se mezclan cuando a una niña refugiada le cuentan la historia de un rey aventurero que vivirá muchas aventuras marineras, naufragios, dramas personales, separaciones y reencuentros!
Todo ello explicado con danza maravillosa, con unas canciones con música a capella sin apenas instrumentos que te ponen la piel de gallina!!
Y Bravo por las proyecciones que consiguen una buenísima ambientación a pesar de no haber apenas escenografía!
Destaco a Elena Tarrats porque me he maravillado con su voz y su buen hacer aunque toda la compañía está magnífica! TODOS MARAVILLOSOS!
Ayyyyy. Que estoy entusiasmado! Jajajaja

06/10/2018

Ver todas

Deja tu opinión

Dagoll Dagom destina el retorno de 'Maremar' Open Arms

Maremar, el último espectáculo de Dagoll Dagom, vuelve al Teatro Poliorama a partir del 8 de noviembre con una función especial y solidaria a favor de la ONG Open Arms. […]

2 noviembre 2019

Teatre musical de creació: allò que dèiem del risc

Prejudicis i un cert desconeixement fan que el teatre musical de creació pròpia sigui poc constant a la nostra cartellera. Això confirma que les companyies i productores que hi aposten […]

29 diciembre 2022

Albert Triola: "Maremar es un espectáculo que busca la esencia del teatro"

Por Oriol Puig / @ori_uri Lleva muchos años en la profesión, una cincuentena de espectáculos en sus espaldas. Se considera un actor todoterreno. No ha estado en primera línea pero […]

9 noviembre 2019

'Una gossa en un descampat', la gran ganadora de los Premios TeatreBarcelona 2019

Una gossa en un descampat es la gran ganadora de la segunda edición de los Premios TeatreBarcelona. La obra, estrenada en el Grec 2018 y programada en la Sala Beckett, […]

22 septiembre 2019

Jo és que no sóc gaire de musicals, però…

Por Christian Machío / @ChristianMachio Ya mucho antes del concepto «emprendeduría» siempre oía decir que, en aquella calle donde veas un par de zapaterías, el mejor negocio es abrir una […]

2 febrero 2019

Los espectáculos más aplaudidos de 2018 en Teatre Barcelona

Estamos en los últimos días del año y es el momento de hacer balance teatral. Este 2018 ha sido un año muy rico e interesante para la cartelera de la […]

24 diciembre 2018

Joan Lluís Bozzo: «Maremar és un espectacle molt diferent a tot el que hem fet prèviament»

La trajectòria professional d’en Joan Lluís Bozzo va associada a Dagoll Dagom des del 1978, tot i que també ha dirigit espectacles fora de la companyia. Inicialment, va participar com […]

27 agosto 2018

Ariadna Peya: «Lluito perquè la dansa mai estigui al darrere de la resta»

Per Iván F. Mula / @ivanfmula Ballarina i coreògrafa, Ariadna Peya s’ha format en dansa a Barcelona, Nova York, Londres i Berlín. Com a ballarina, ha treballat a musicals com […]

25 julio 2018

Andreu Gallén: «Aquest espectacle és tot un repte»

Músic i compositor, Andreu Gallén porta molts anys vinculat professionalment al món dels musicals. Ha participat en muntatges com La vampira del Raval, Liceistes i cruzados, 73 raons per deixar-te […]

24 julio 2018

Anna Rosa Cisquella: «Maremar és un musical poètic que tracta, metafòricament, el tema dels refugiats i de l’exili»

Dedicada a la dramatúrgia i coordinació dels diferents aspectes artístics de Dagoll Dagom des de Glups! (1985), Anna Rosa Cisquella és, actualment, productora executiva del nou espectacle d’aquesta veterana companyia. […]

18 julio 2018

Maremar, la nova producció de Dagoll Dagom, s’estrenarà al setembre

Maremar, la nova producció de Dagoll Dagom, s’estrenarà al setembre al Teatre Poliorama. Es tracta d’una adaptació de l’obra Pèricles, el príncep de Tir de William Shakespeare amb música inspirada […]

30 mayo 2018