La trajectòria professional d’en Joan Lluís Bozzo va associada a Dagoll Dagom des del 1978, tot i que també ha dirigit espectacles fora de la companyia. Inicialment, va participar com a actor i membre de l’equip a Antaviana, La nit de Sant Joan i Glups! A partir de llavors, es va encarregar de la direcció dels espectacles del grup, portant a escena peces com Mar i cel, Flor de nit, Pigmalió o T’odio, amor meu, entre d’altres. Actualment, està ultimant la direcció del seu nou projecte musical: Maremar.
Per Iván F. Mula / @ivanfmula
JOAN LLUÍS BOZZO: Ara mateix, estem en el moment de posada en escena. Primer, es comença amb el muntatge de les escenes, la recerca dels personatges i l’assaig molt directe amb els actors, amb l’aprenentatge de les cançons, les coreografies… Tot això es fa a la sala d’assaig i dura, aproximadament, un mes. Després, muntem ja el decorat, la llum, la microfonia, els vestuaris i, aleshores, entrem en un procés que és més dedicat a tota la posada en escena que és on estem ara.
TEATRE BARCELONA: Com valores tot el procés fins aquí?
Està sent molt laboriós i difícil en el sentit d’haver de fixar-nos molt en cada detall… però crec que hem anat avançant a un ritme molt bo.
Com s’ubicaria aquest espectacle dins de la trajectòria de Dagoll Dagom?
És molt diferent de tot el que havíem fet prèviament. Segueix tenint una línia musical i coreogràfica però, al ser un Shakespeare, té un component de text que habitualment no existia als nostres espectacles que acostumaven a ser més quotidians. No tenien aquesta grandesa en els seus diàlegs. El fet de que la música no tingui orquestra també fa que la sonoritat sigui molt diferent. És un muntatge molt més simple i auster però que té molta complexitat dins.
En aquest sentit, la direcció de l’espectacle deu estar suposant un repte…
És un repte però, afortunadament, es tracta d’una direcció compartida. Hi ha la part musical dirigida per l’Andreu Gallén, les coreografies dirigides per l’Ariadna Peya, la part escenogràfica de l’Alejandro Andújar i la dramatúrgia que s’ha fet bastant de forma col·lectiva. Vull dir que jo sóc el director però també una mena de coordinador de directors.
Com es coordinen totes aquestes direccions?
Amb molt de treball en equip i molta feina prèvia de pre-producció.
Al càsting heu apostat per actors joves i nous talents. Com valores a la nova generació d’artistes?
Magníficament. Són una gent jove molt preparada. No tothom de la seva generació està tan preparat… però els que estan preparats ho estan molt. Tenen grans habilitats en disciplines com la dansa, el cant, l’actuació i l’expressió corporal. Ens aporten moltíssima energia.
Com definiries Maremar?
És un Shakespeare poc conegut amb atmosferes musicals fetes a partir del món creatiu de Lluís Llach. Un espectacle que vol ser simple però que amaga una gran complexitat. Un muntatge que parla del drama dels refugiats en l’època actual i que s’allunya molt del que hem fet prèviament. Per cert, no deixa de ser curiós que això ho fem als 45 anys de la nostra existència…
