Xavier Quero

Les taxes d’atur, un any i escaig després de la dissolució de la Unió Soviètica i l’entrada del liberalisme, van passar de l’1 al 12,2% només a Rússia. La perestroika va fer que el lliure mercat s’introduís com a una subtil venjança del capital sobre el socialisme, delmant també tota infraestructura social i la privatització d’empreses públiques que durant anys van garantir l’estabilitat del gegant que era la Unió Soviètica. La mal anomenada política de transparència coneguda com a glastnost suposà el contrari del promès, perquè el capitalisme sempre ha estat especialista en la seva ambigüitat i opacitat fa que tot esdevingui fum i miralls. Quelcom que pot semblar maco, però que no acaba de ser real ni efectiu. Moltes […]

Joseph Conrad afirmava a la seva novel·la iniciàtica El cor de les tenebres el següent: «No m’agrada la feina, a ningú li agrada, però sí el que hi ha en aquest: l’ocasió de trobar-se a un mateix». La literatura de viatges és sovint una font inesgotable de versions del viatge de l’heroi en la seva constant recerca identitària. En funció de l’autor i les seves ganes de perversió del mite, aquest heroi pot esdevenir un malvat o un complet antiheroi, aclaparat per les circumstàncies d’un entorn que és incapaç de controlar. Un d’aquests majors iniciadors d’aquesta mena de perversió del gènere va ser Edgar Allan Poe amb la seva Les aventures d’Arthur Gordon Pym, que ja va ser reversionada, ampliada […]

Què és el que fa que una persona es trenqui? És necessari un trencament físic que esdevingui mental o un trencament mental que esdevingui físic? Més enllà de les malalties neurodegeneratives que fan que els lligams entre cos i ment es trenquin, tot i que el cos no es ressenti de per se si no és per la mateixa mancança d’ús i d’impulsos i la ment és més que conscient que el desig del moviment queda trencat per manca de connexions i no per manca de lucidesa. Els pensaments resten intactes, però el gran conglomerat de neurones queda trencat en mil bocins i fent que així la ment es trenqui més, en veure’s incapaç de ser la ment que era. […]

Possiblement dos del aiguaforts més coneguts dels Caprichos de Goya es el de Si amanece, nos vamos, que ens parla de l’obscurantisme i les creences en éssers diabòlics i d’ultratomba, i el de El sueño de la razón produce monstruos, que també ens parla d’aquesta ignorància i obscurantisme de l’Espanya de començaments del segle XIX. La fantasia alliberada sense raó o l’absència de filtre, en aquest cas: de la racionalitat, que permet que s’alliberin tota mena de monstres. Ara bé, en el cas d’aquesta Burundanga de Jordi Galcerán ens adonem que El somni de la raó produeix comèdies. La raó, però, també es pot traduir en aquesta prudència i mesura de les relacions humanes. Aquesta prudència és la que ens […]

La -suposada- obertura al mar de la ciutat de Barcelona a partir dels Jocs Olímpics de 1992 va suposar un canvi radical per a la fisonomia de diverses barriades, així com la desaparició d’altres. Fent un doble negoci amb la Vila Olímpica que havia d’acollir als esportistes de totes les nacionalitats. Doncs no només va ser un negoci difús per a amics constructors de màxim rendiment per poc temps d’ús, sinó que després es va revendre a aquells que volien viure en aquell nou barri nascut del no-res, allà on abans hi havia hagut xabolisme i fàbriques que havien deixat de tenir sentit dins de la ciutat perquè la producció s’havia traslladat primerament a l’extraradi i a posteriori, a altres […]