Xavier Quero

Sovint, el nostre desig de transcendència està vinculat a molts més factors que la crida de la natura a deixar un pedaç nostre al món després nosaltres hàgim marxat. Una empremta genètica que s’estengui a través dels eons, molt més enllà d’un simple cognom o d’una nissaga familiar. Aquest empeny, o absència d’aquest, és quelcom que ens turmenta d’ençà que vam esdevenir sapiens sapiens, i és per a això que, d’una forma més o menys arbitrària, s’han establit lleis religioses i estamentals per penalitzar a les mares que no donin fills a la causa. Sigui aquesta causa un culte, la pàtria o un seguit d’idees que determina i condiciona la vida d’un segment de població. Sovint, el no seguir aquestes […]

Un dels tòpics més populars durant el segle XVII va ser el de les Vanitas. Una corrent estilística que es nodria, principalment, de natures mortes que recordava la brevetat de la vida i els plaers mundans. El terme sorgí a partir d’una cita de l’Eclesiastès: «Vanitas vanitatum, et omnia vanitas» (traduït com «Vanitat de vanitats, i tot és vanitat»), i és que tant al segle XVII com ara, com possiblement a qualsevol època de la civilització humana: Tot és vanitat! I és que tot és vanitat perquè, sovint, la vida és massa breu. I és per a això que tots ens permetem el luxe d’esclafar als nostres més directes competidors, per a un temporal moment de plaer abans que la […]

La novel·la filosòfica Utopia de Sir Thomas More publicada el 1516 ficcionava el viatge de Michael Hythloday a la societat més perfecta que havia conegut, la de l’illa d’Utopia. Aquesta societat insular es trobava mancat de la propietat privada, sense religió i on les famílies treballaven sempre per un bé comú i no individual. No vinculada a cap dels interessos personals dels membres de les famílies que les integraven, sinó que el bé comú es trobava per damunt dels interessos individuals. El llibre, tot i voler distanciar-se de valors religiosos, no va arribar a ser considerar com a herètic com a tal, perquè aquest es trobava fortament influenciat pels valors cristians. Amb l’arribada de l’anglicanisme amb Enric VIII, el divorci […]

Fins no fa gaire, en uns temps en el que no tots els ciutadans portaven Internet a la seva butxaca, era habitual trobar-se amb homes d’una edat -relativament- avançada que portaven amb ells vells transistors en els quals sintonitzaven emissores on era habitual escoltar a la Concha Piquer, Juanita Reina o la gran Sara Montiel. Per a nosaltres, aquesta trobada sovint esdevenia com una mena de retrobament amb un membre oblidat de la nostra família, com un avi o tiet llunyà, que feia ja massa anys que havia fet les maletes i s’havia vingut cap aquí, però que encara enyorava la terra que l’havia vist nèixer i escoltava amb delit una música que li transportava a altres temps en els […]

L’any 1504 es va editar en diverses ciutats europees el llibre Mundus Novus, que recollia el viatge que va fer el cartògraf Albericus Vespuccius amb tres naus portugueses aquell nou món amb el qual s’havia trobat Colom. Doncs, i segons ens diu la història, ell volia trobar una ruta més ràpida per arribar a allò que s’anomenaven les Índies o les Antipodes, però es va trobar una altra cosa. I era tot un continent dels quals els europeus no havien ni ensumat, malgrat el mapa de Piri Reis o els possibles descobriments de Leif Eriksson. Per a un nou tractat de geografia que es va editar uns pocs anys després, es va decidir, des dels despatxos editorials, que el nou […]