Xavier Quero

Una de les primeres cançons del quartet de Post-Punk gallec Triangulo de Amor Bizarro (Homenatge a la banda també d’origen Post-Punk i després del Technopop New Order) s’anomenava El fantasma de la Transición. Aquesta ens deia: «Todos quieren / Quieren que salga de una vez / Como si fuese la primera vez». Després de la mort al llit del dictador, era tal l’anhel d’arribar a La Transició democràtica que es van transgredir certes línies vermelles que potser altres nounates democràcies no haguessin permès pas. Però és potser el tarannà ibèric, potser per conveniència o per evitar més vessaments de sang, els que van permetre que, una vegada més, manessin els de sempre. Fent veure que des de sempre havien estat […]

Una de les estrofes de La Internacional, en la seva versió comunista castellana, ens diu: «Ni en dioses, reyes, ni tribunos, / está el supremo salvador. / Nosotros mismos realicemos / el esfuerzo redentor.» Lluny de deus i pàtries només trobem a l’ésser humà com a únic redemptor d’un mateix i dels seus semblants. Aquesta és la història veritable de La Lola. La Lola és nascuda a un poblet de Múrcia i és comunista. Sempre ho ha estat. Tots els de la seva família i marit ho han estat. Tot i que això els hi comporti represalies i un temible patiment perquè mai podrà descansar en pau. Haurà de negar el seu origen, el seu cognom i la seva vida […]

A les escriptures de la Bíblia trobem als Salms diferents cants i oracions per a fer súpliques a Déu perquè ens reconforti, ajudi i doni resposta. Curiosament, al Salm 55 trobem, però, un -existencialista- cant desesperat per rebre ajuda enmig d’un atac d’ansietat. Aquest diu concretament així: «Escolta el meu prec, Déu meu; quan et suplico, no t’amaguis. / Escolta atentament i respon-me! Vaig perdut, portant arreu el meu dolor, / empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. / Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. / Dintre meu sento el cor adolorit, un pànic de mort m’atenalla, / m’envaeixen la por i el tremolor, s’apodera de mi l’esgarrifança. / I dic: «Qui tingués les […]

Una de les cançons més hipnòtiques de Joy Division és Dead Souls. Aquesta obsessiva melodia fa referència en el seu títol a la novel·la Les ànimes mortes de l’ucraïnès Nikolai Gógol, en el que Txítxikov i un parell de criats seus recorren Rússia sencera comprant ànimes dels morts, que sovint, en ser un país tan gran i amb una burocràcia tan feixuga, era difícil donar de baixa del cens a aquells homes que ja els havien deixat. Txítxikov prometent alleujar la pressió fiscal dels terratinents amb problemes econòmics, s’ho manega per aconseguir un munt de documents de drets de propietat per poder aparentar ser més ric i poderós, comprant aquests drets per un preu gairebé simbòlic que el farà ser, […]

La Sala Fènix, sempre a la recerca de nous públics, ha encetat aquesta setmana un cicle de tres espectacles d’un dels gèneres més obscurs a l’hora que rellevants del darrer segle: el butoh. El gènere, originat a partir de l’horror derivat dels bombardejos atòmics americans a Hiroshima i Nagasaki es defineixen com a la dansa cega cap a la foscor, i aquesta és plena d’horror, però també d’humanitat, sovint la fragilitat dels nostres cossos que, lluny de ser perfectes, constantment es retorcen entre el plaer i el dolor vital de la mateixa condició humana. La peça escollida per a l’inici aquest cicle és el «The Swan Hymn» des de la visió del ballarí japonès establert a Finlàndia Ken Mai, que […]