Recomendaciones

En el año 2007 los premios Tony, los más prestigiosos que se otorgan al teatro que se hace en Broadway, condecoraron a Spring Awakening como el musical del año. Aquellos ocho galardones la reconocieron como una de las grandes, a pesar de que al no tener un montaje espectacular de los que les gustan a las grandes productoras el espectáculo tuvo una proyección internacional discreta. Ahora, finalmente, Marc Vilavella y David Pintó la traen a Barcelona en un formato adaptado y reducido… pero con toda la fuerza de sus canciones y la energía de un reparto joven totalmente entregado a la causa. El despertar de la primavera, basado en la obra homónima de Frank Wedekind, tiene su punto fuerte en […]

Una nova proposta de la Companyia «Les Antonietes» escrita i dirigida per Oriol Tarrasón. Amb aquesta producció trenquen amb la línia de treball a la que ens havien acostumat, les adaptacions dels grans clàssics com Ibsen, Tenessee Williams o Arthur Miller. Volen amb això apostar per obrir una nova (doble) línia de treball, el teatre contemporani i la comèdia. Annabel Castan i Dani Arrebola són una parella d’actors que interpreten el paper d’un matrimoni en una tragèdia vestida de comèdia. I tota l’estona fan davant nostre aquest doble paper d’actor i personatge, interaccionant constantment amb nosaltres de tal manera que els llums de la petita sala del Maldà no s’apaga en cap moment. Som interpel·lats i som testimonis de les […]

Perquè ella es vol divorciar, però ell no, i això pot ser un problema… pels que es volen divorciar. Una trama lleugera, una mica feble i amb un discurs una mica reiteratiu, però m’imagino que l’obra no pretenia res més que divertir, i l’autor —Oriol «Antonieta» Tarrason— ho ha aconseguit. Com a director també ha portat al duo interpretatiu —Annabel Castan i Dani Arrebola— a un nivell considerable, i amics, romans, compatriotes, aquí hem vingut a veure una comèdia lleugera, a passar-ho bé i penso que els responsables de la funció ho han aconseguit. De tan en tant als que veiem força teatre ens va molt bé desengreixar i veure coses laxants, i no parlo de restrenyiment. Crítica completa » […]

Vist el que passa avui al món, no sé si és tan absurd. Ionesco sabia molt bé on tenia el dit i on era la nafra, o sigui que… Amb una excel·lent traducció de Joan Tarrida, Glòria Balañà ha dirigit unes Cadires molt ben alineades amb l’ajut de la parella Miriam Alamany i Carles Martínez, que han estat especialment encertats al servei d’aquest convidats que no existeixen, fantasmes, éssers del «no res» —Heidegger, Sartre…—. Penso que val molt la pena arribar-se al Teatre Akadèmia per assistir a la reunió convocada pel Vell i la Vella i escoltar al orador que han contractat malgrat el petit inconvenient de que… és mut. Crítica completa » http://bit.ly/2gpKIBi

Hi ha obres molt ben fetes, rodones i amb interpretacions fantàstiques que no aporten absolutament res de nou. En canvi, n’hi ha d’altres que potser no ho són tant, de rodones, però que són molt més interessants. Wohnwagen és una d’aquestes. És un d’aquells muntatges que valen la pena no només pel gaudi de veure’ls -que ho és i rius molt- sinó sobretot perquè surts amb la ment eixamplada, amb menys prejudicis i la grata sensació de veure que encara hi ha molts camins per recórrer dalt d’un escenari. I això que el tema de l’obra no és gens nou. Rémi Pradère s’inspira en aquella història d’insatisfacció que interpretaven magistralment la parella formada per Leo Dicaprio i Kate Winslet a […]

Alguns diuen a la tercera, però avui ha estat a la segona, perquè jo aquesta obra ja l’havia vist i ni me’n recordava. Aleshores la vaig valorar amb un sol aplaudiment, però és que la van fer en alemany i el sobretitolat no funcionava; toma! http://bit.ly/1Jn8PcR Avui ha anat diferent, i a fe de Déu que aquesta canalla que fan Wohnwagen a la Seca l’han muntat grossa. Ho han fotut tot de potes enlaire, com si per la sala Joan Brossa hi hagués passat un tornado… o una companyia de teatre postmodern, i entre un dimoni que no calla, una fada que és un «fado», una una bruixa molt dolenta que està mol bona… continuo? una parella que s’han enamorat… […]

Advertencia: los espectadores no pueden cantar en el teatro. Ni bailar. Por lo menos, teóricamente. Os aviso porque si vais a ver Priscilla «Reina del desierto», el musical no podréis evitar, primero, mover los pies al ritmo de la música disco y, después, sin poderlo remediar, tararear las letras de I will survive, Hot stuff, It’s raining men o I say a little prayer. Las plataformas, los vestidos imposibles y el buen humor que irradían todos los personajes hacen de este musical una experiencia muy divertida que necesita ser compartida con amigos y familiares. Como la película, hay momentos de tristeza, pero se compensan de sobra con la fiesta que se celebra cada dos por tres encima del escenario. Bernadette, […]

Cualquiera que, alguna vez, haya subido a un escenario y haya disfrutado de la experiencia, estará de acuerdo en que el sentimiento de felicidad que produce es inigualable. Esta euforia adictiva casi sólo se podría comparar con la adrenalina del comienzo de una relación amorosa. You say tomato juega, en cierto modo, con este paralelismo para hablar de la crisis de pareja, la generacional y la artística en una comedia dolorosa, con mala leche y muy honesta. Las dudas, la insatisfacción, la frustración o la negación son algunas de las emociones plasmadas por el dramaturgo Joan Yago en esta obra incisiva que sabe plasmar, en cierto modo, las decepciones que nos puede traer la vida y las dificultades para afrontar […]

El ambiente de la sala nada más entrar ya te transporta a otra realidad. Muy pronto ya no recuerdas que estás en Barcelona o dentro de un teatro. Luz láser, humo, música techno y una cúpula de tela brillante, todo para dar vida a un cuento de amor posmoderno poblado de referencias pop y personajes de las fábulas de la infancia: ángeles y demonios, hadas y brujas. Wohnwagen es teatro inmersivo e indescriptible, que busca sorprender y provocar al espectador, que busca una estética poco realista pero siempre para explicar su verdad, una propuesta arriesgada y divertida que seguro que no deja a nadie indiferente. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Priscilla, reina del desierto tiene todo lo que promete al cartel: pelucas, maquillaje, plataformas, colores vivos y mucha fiesta. Con una banda sonora que agrupa muchas canciones de aquellas que levantan cualquier fiesta y un presupuesto que permite cambiar de vestuario a cada escena, Priscilla es un musical que entra, sin duda, por los ojos. Aunque se echa de menos que la música sea en directo, lo cierto es que todo suena de maravilla y que las tres solistas principales, a pesar de pasar la mayor parte del tiempo colgadas de la boca del escenario, nos regalan unas interpretaciones magníficas. Una buena opción para una tarde entretenida. Más información en Somnis de teatre

Divertidísima versión teatral de Some Like It Hot de Billy Wilder (aquí todos la conocemos por Con faldas y a lo loco) que se marcan 15 actores y bailarines y un conjunto de jazz en directo al Teatre de l’Eixample. El montaje se estrenó la pasada temporada en el Teatro Gaudí y agotó localidades en un plis plas, y no es para menos: se basa en un guion que ya es un clásico de las comedias musicales, las coreografías de Laura Olivella te transportan directamente en Broadway, y los actores/actrices, en especial los tres protagonistas (Bealia Guerra, Rubén Yuste y el camaleónico Xavi Duch), están fantásticos. Sugar es una de las mejores propuestas musicales de la ciudad: es un musical […]

Priscilla, Reina del Desierto no engaña a nadie. A este musical se va a disfrutar, a cantar, a bailar y a flipar con la espectacular puesta en escena con toneladas de glitter y taconazos imposibles. Es una gran fiesta petarda a ritmo de los mejores ‘hitazos’ discotequeros. El musical tiene una trama ligera que se centra en las aventuras de dos travestidos y un transexual que recorren Australia persiguiendo sus sueños. Van montados en la furgoneta Priscilla, que vendría a ser una versión marica y todo-terreno del barco del musical Mar i Cel (completamente robotizada, gira sola y ofrece momentos divertidos). Todo el montaje es una exaltación del mundo drag, con unos personajes tan estereotipados como los que podéis encontrar […]

Ens venia molt de gust veure com plantejarien el tema de l’òpera, per fer-lo comprensible per nanos a partir de 6 anys i a més a més fer un espectacle divertit per la seva edat; la veritat és que veient les cares dels infants, les seves reaccions i la seva participació, ens traiem el barret per felicitar sincerament als promotors d’aquesta iniciativa. Es tracta d’un espectacle divertit i al mateix temps molt didàctic, perquè introdueix termes que en principi semblarien incomprensibles per aquesta edat i que pel que vàrem comprovar els nens van comprendre ràpidament, com la diferència entre els tons de les veus dels éssers humans…. baix, baríton, tenor, contratenor….. o mezzosoprano, soprano, contralt, fent participar els nens amb […]

Una proposta en la qual 10 joves que formen part de la Jove Companyia Plató de Cinema, i que volen arribar a ser actors professionals ben aviat, interpreten amb tota la seva passió pel Teatre i forçament il·lusionats, una obra escrita pel dramaturg Joan Codina, amb la col·laboració de Noèlia Segura, a partir de les improvisacions realitzades a classe; per tant en aquesta ocasió, la dramatúrgia és totalment original, en la que a primera vista ens presenta, el que semblen 10 escenes inconnexes de comèdia negra, en les que segurament molts espectadors és podran veure reflectits en les seves actituds; escenes que per altra banda, han estat entrellaçades amb fragments musicals, malgrat que no ens trobem en cap cas dins […]

Sodoma va ser destruïda per la immoralitat sexual dels seus habitants, i per ser antinatural i contrària a la llei de Déu. Quan ens parlen de Sodoma ens la descriuen com la ciutat del pecat, un lloc on hi vivien les dones més boniques i sensuals del món. Segons la llegenda, el comportament dels habitants de les ciutats de Sodoma i Gomorra era pecaminós, de llibertinatge, violacions, assassinats i luxúria. “Dolça Sodoma meva” és una obra escrita al 2009 pel dramaturg i escriptor francès Laurent Gaudé. Plou. Una estàtua de sal amaga sota seu a l’última noia de Sodoma. Va ser enterrada viva. No s’ha mogut durant segles. La sal està enganxada a la seva pell, dins les seves venes. […]