El Teatre Romea estrena El laberinto mágico. Inicialment, un conjunt de sis novel·les de Max Aub sobre la Guerra Civil espanyola, que José Ramón Fernández ha versionat i Ernesto Caballero dirigit. És a dir, sis novel·les a veu narrativa transformades en dues hores de teatre dialogat. Un repte molt arriscat i, en aquest cas, destinat al fracàs.
El problema: atmosfera inexistent. Comença l’obra, acaba l’obra i jo segueixo asseguda a la butaca; no he aconseguit entrar dins la història. Els meus ulls estaven clavats a l’escenari veient com els actors i les actrius es movien per l’espai, res més. La raó: inici i final, un rere l’altre. No hi ha temps per desenvolupar la història. És el que passa quan redueixes sis novel·les a dues hores de teatre: l’obra queda en res.
El laberinto mágico era un desig ambiciós. Una aposta arriscada que, pel meu gust, no ha sortit bé. Veig la barreja de gèneres com a un intent d’enfrontar-te als reptes impostats per la literatura. La qüestió és tenir clar el que busques i lluitar per aconseguir-ho. Potser no a la primera, però l’important és no rendir-se.
La crítica completa: http://bit.ly/2ydM8fH