Aquersta setmana he tornat a les aules, i tot gràcies a la proposta de
La Villarroel amb
Classe. Una proposta de
Sixto Paz sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, on sigui. Amb la direcció de
Pau Carrió i un repartiment format per
Pol López, Carlota Olcina i Pau Roca.
És una obra sobre la funció dels mestres o com ens pensem que hauria de ser, però a més hi ha molt més en aquesta obra. Ens parla de l’acceptació d’un mateix, del bulling escolar, de la funció dels pares (i família) per educar als fills, els problemes dels mestres,…
No deixa de ser una comèdia, amb tot el rerefons que hi ha, i segurament quan veiem els pares protagonistes podem veure com la parella d’adolescents que han tingut uns fills més aviat de què pensàvem.
Una de les coses que més m’ha agradat, és la facilitat amb què Pau Carrió ha creat aquests flashback, molt ben introduïts, per explicar-nos segons quines reaccions dels protagonistes. Podem veure amb aquests salts en el temps com els papers dels pares i fills s’assemblen molt més del que pensem.
La Carlota Olcina i Pau Roca interpreten, de forma genial, aquesta parella de pares/nens. Veiem que els personatges evolucionen amb el que ens expliquen. I Pol López amb aquest mestre dialogant (que personalment em marejo amb el seu moviment de mans, un “ho entens?” en cada frase que diu. Possiblement és el personatge més difícil, ja que sembla que és el personatge amb més contradiccions. Aquell professor que vol fer, però no li deixen.
Com en altres propostes, la gent de Sixto Paz l’han encertat. Tant amb el text, el director com la posada en escena. He gaudit força amb aquesta proposta i com sempre us recomano anar a veure-la i que digueu la vostra.
Podeu veure la resta de la
meva opinió al següent enllaç
Muy buen trabajo de los tres,pero me sorprendió especialmente Pau Roca.Pol López en su línea,excelente.
Al final una simple reunión con el tutor de un niño,se convierte en una reflexión sobre el papel de los padres en la educación y lo difícil que lo tienen los profesores.
CLASSE
Pau Carrió nos trae una interesante propuesta en el que volveremos a las aulas de nuestra infancia.
Una obra que nos hace reflexionar sobre la educación de nuestros hijos. Sobre cómo los padres no pueden dejar todo el peso de la misma en el colegio, sobre cómo los profesores se encuentran limitados a la hora de educar, sobre los sentimientos de los padres al descubrir que su hijo necesita clases de refuerzos, sobre cómo la relación de pareja de los padres afecta a sus hijos. Y de cómo SIEMPRE el máximo perjudicado siempre son los pequeños.
Indudablemente el casting es brutal y todos hacen un maravilloso trabajo. La Olcina lo borda, Pol siempre está perfecto en su rol, pero en esta ocasión voy a resaltar a Pau Roca porque me ha impresionado su interpretación! La mejor sin dudas!
Esta nueva obra de La Villaroel espero que lo pete porque sin duda lo vale!