Todo lo que necesitas para ir al teatro

Molt soroll per no res

Molt soroll per no res

La gran comedia romántica de Shakespeare con música de Cole Porter en directo dirigida por Àngel Llàcer y Manu Guix.

SINOPSIS

Un Shakespeare en una versión contemporánea inspirada en las películas americanas de los años cincuenta. Una gran compañía de actores y actrices que nos ofrecerán los secretos, los engaños y las traiciones de una comedia sobre la frontera entre la amistad y el amor.

Recomendada a partir de 12 años.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Hebert

    Algú ha dit que sembla una gala de TV3, i no puc estar més d’acord, tipus Especial Sant Esteve. És espectacular, amb rostres coneguts, simpàtica i surts somrient. Hi ha llum, colors a dojo, una banda que toca i sona de meravella… Passa molt bé i ràpid i entra pels ulls. Ara, darrera aquesta lluentor hi ha poca cosa. I no tot és culpa dels creadors, que la trama original ja és fluixeta. Les cançons estan perfectament tríades, i traduïdes però una mica forçada la seva introducció a l’obra i, estrany que ho digui jo, musical lover, no ajuden ni aporten al desenvolupament de la història. Com a musical, tampoc no destaquen, en general, les veus i les coreografies no són espectaculars, però ho semblen. El fet que passi en un rodatge d’una pel•lícula hores d’ara encara no sé què aporta més que un cert embolic a algunes escenes. Ara, la gent va sortir encantada.

    Diu Llàcer que s’ha plantejat dos reptes en aquesta reestrena. “provocar” els seus crítics introduint “la niña de Shreck”, sic, i veure quant podia allargar el gag del “Bona nit, bona nit”. A banda de que el TNC no hauria d’estar per a aquestes tonteries (sí, ja sé, també parla el personatge), un encert de dos. Sílvia Abril genera moltes fòbies però la veritat és que aquí no desentona. Ara, el gag, insofrible (el públic aplaudeix, sí, però tinc la sensació que perquè pensem que fins que no ho fem, no pararan).
    Els personatges, molt plans (el dolent és tan dolent perquè sí) i una mica passats de rosca, massa to de farsa, que per mi va ser el menys destacable. El protagonista és massa “pallasso”, busca fer gràcia d’inici quan hauríem de ser nosaltres qui veiéssim que darrera l’home dur hi ha algú ridícul quan es tracta de l’amor; així, la relació que de bon inici s’estableix amb Beatriu és desigual, no és creïble que se’ls presenti com a iguals, espadatxins del combat verbal, quan ell sembla més curt de reflexos i insegur. M’hagués encantat veure el Jordi Coll fent aquest paper, per exemple.
    En Resum: val la pena. És espectacular, absolutament visual, coral i transmet bones vibracions. Que al darrera, si grates, hi ha poca “chicha”? Cert, però de vegades va bé regalar-se un dolç, tot i que no atipi i engreixi.

    12/12/2016
  • És un espectacle per gaudir de tot el que succeïx en escena, perquè en cap moment deixen de passar coses. És sorprenent i original veure la historia de Shakespeare portada als anys 50 i amb alguns actors/actrius canviant de registres en els que estem acostumats a veure’ls. És una obra per passar una bona estona.

    10/12/2016
  • Gran qualitat interpretativa dels actors. A destacar els actors principals! Un espectacle de llum i escenografia!

    06/12/2016
  • Me gustaría saber cuando lo volverán a hacer este espectáculo o alguno de Silvia Abril
    Gracias

    26/11/2016
  • A mi me ha parecido el caprichito de unos pocos realizado con el dinero de otros muchos…en una producción tan lujosa como tediosa.
    Más bien una colección de cromos y referencias tan dispares como injustificadas que suponemos que solo dejará satisfecho al ínclito Llàcer inductor de este pastiche.
    Dicho lo cual hay que hacer mención a una escenografía muy lograda aunque con abundantes precedentes.

    En definitiva un plato del gusto de ” Les tietes” aficionadas a las galas de fin de año de TV3
    “La nostra”.

    01/11/2015
  • Escenografia impresionant, coreografies espectaculars i cançons ben escollides. Alguna interpretació potser falla una mica, en especial femenina. Dramatúrgia bé, però potser la primera part es fa una mica llarga. Tot i així, molt recomanable!

    25/10/2015
  • Àngel Llàcer ha transportat aquest text clàssic de Shakespeare a un estudi de cinema de Hollywood dels anys cinquanta, amb els enredos i embolics amorosos entre actors, directors i productors que creen situacions francament divertides. La direcció musical a càrrec de Manu Guix, ha adaptat per l’obra peces de Cole Porter amb molt encert. La interpretació m’ha semblat fantàstica combinant actors veterans amb novells, quinze en total. Vestuari, escenografia i il·luminació espectaculars. I molt bé també l’orquestra formada per 10 músics. La veritat és que he sortit gratament satisfet i els 170 minuts se m’han fet francament curts. Per descomptat cal veure-la.

    16/10/2015
Artículos relacionados
‘Un cop l’any’, tres dècades d’amor

‘Un cop l’any’, tres dècades d’amor

20 noviembre 2017

L’actor i director Àngel Llàcer, després del recent èxit de muntatges com Molt soroll per no res o El petit príncep, torna a dirigir per oferir-nos una comèdia romàntica sobre […]

Sílvia Abril: «No m’havia preparat mai tant un muntatge com el ‘Molt Soroll per no res'»

Sílvia Abril: «No m’havia preparat mai tant un muntatge com el ‘Molt Soroll per no res'»

24 noviembre 2016

L’energia que desprèn Sílvia Abril és impressionant. Només de parlar-hi una estona, t’encomana la seva energia i tens ganes de viure els projectes amb la mateixa passió que ho fa ella. Nascuda […]

Àngel Llàcer transporta Shakespeare al Hollywood de los años 50, en el TNC

Àngel Llàcer transporta Shakespeare al Hollywood de los años 50, en el TNC

14 octubre 2015

15 actores, 10 músicos, 18 temas musicales, 98 cambios de vestuario y una escenografía formada por tesoros escondidos de antiguos espectáculos en el almacén del Teatro Nacional de Cataluña: un […]