Germans de sang - Teatre Condal

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

A partir del 13 de diciembre el Teatre Condal estrenará una nueva versión de Germans de sang, el musical de Willy Russell, con dirección de Daniel Anglès y dirección coreográfica de Ariadna Peya. No te pierdas esa gran versión de un musical dramático que narra la vida de dos gemelos separados al nacer, criados en entornos sociales opuestos, y cómo el destino les vuelve a unir trágicamente. Un espectáculo que explora temas como la clase social, el destino y la fraternidad.

Sinopsis

No puede ser verdad. Sólo es una historia…

Germans de sang narra la historia de dos hermanos gemelos, separados cuando nacen. Crecen en dos mundos opuestos, sin saber nunca la verdad. Pese a los esfuerzos de las respectivas madres por impedirlo, el destino hace que se conozcan, se hagan amigos y acaben enamorados de la misma chica. La tragedia final será inevitable.

Este legendario musical, uno de los tres que ha superado las 10.000 representaciones en el West End, ha sido un éxito de crítica y público desde su estreno, en el año 1983. En Barcelona, se estrenó en este mismo teatro, producido por Focus, en el año 1994.

Hoy, sigue emocionando a las plateas de todo el mundo.

Duración:
160 minutos

Idioma:
Catalán

Edad:
A partir de 10 años

Sinopsis

No puede ser verdad. Sólo es una historia…

Hoy, sigue emocionando a las plateas de todo el mundo.

Ficha artística

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 23

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Espectacle rodó, emotiu i molt ben treballat, que et deixa empremta.

He finalitzat l'agenda teatral per tot lo alt amb la nova versió de Germans de Sang. Ja l'havia vista l'any 2013, en una proposta diferent, però aquesta m'ha tornat a sorprendre. Tot i conèixer la història, hi ha moments que continuen colpint amb força, i d'altres que es viuen amb una emoció renovada gràcies a la interpretació i al ritme de l'obra. Ha estat una manera immillorable de tancar aquesta etapa teatral, amb una sensació d'haver gaudit d'un espectacle intens, proper i molt ben defensat, que et deixa pensant i amb un nus a la gola en acabar. És una història molt humana, que parla de família, amistat, desigualtats i de com el passat acaba pesant, tot tractat amb un to proper que fa fàcil connectar amb els personatges des del primer moment.

He quedat realment fascinat per una escenografia senzilla, sense grans artificis, però molt ben pensada i efectiva, que acompanya l'obra en tot moment. La coreografia, amb el segell d'Ariadna Peña, torna a demostrar per què sempre captiva i suma força a cada escena. Tot això es veu reforçat per un elenc d'actors, cantants i ballarins que no es conformen mai i que constantment fan un pas més, aconseguint deixar-te amb la boca oberta de principi a fi.

M'han agradat molt les interpretacions de Roc Bernadí i Albert Salazar, així com la de la Tai Fati en el paper de Linda, tots tres donant molta veritat i força als personatges joves de la història. Transmeten emoció i connecten fàcilment amb el públic. En canvi, qui m'ha quedat una mica per sota del nivell general és en Triquell; reconec que no el coneixia ni tenia referències prèvies de la seva trajectòria en el món de la música i del teatre, i potser per això la seva aportació no m'ha acabat de convèncer tant com la resta del repartiment.

Un altre punt molt a favor és, sens dubte, tenir els músics en directe, un detall que sempre suma i que dona una força especial a l'espectacle. En aquesta ocasió, a més, estan dirigits per Andreu Gallén, cosa que es nota en la cohesió i en la intensitat musical al llarg de tota la funció, fent que la música acompanyi i reforci perfectament cada moment de l'obra.

És una recomanació al cent per cent per a tothom a qui li agradi el teatre musical i el teatre en general. Tant de bo les funcions d'aquests dies s'omplin i això permeti que l'espectacle es mantingui en cartellera durant més temps. S'ho val de veritat i s'ho mereix.

Podeu veure la resta de la meva opinió a l'enllaç

27/12/2025 - Teatre Condal
Júlia Duran
Teatre Barcelona

El pes de l’atzar i les desigualtats

Germans de sang, al Teatre Condal, torna a escena com un d’aquells musicals que demostren per què alguns clàssics continuen interpel·lant el present. La història dels dos germans bessons separats en néixer segueix colpint per la seva capacitat de parlar de desigualtats socials, d’atzar i de decisions que marquen vides senceres. Tot i començar pel desenllaç, el relat manté intacta la tensió emocional i condueix al públic cap a un final tan conegut com inevitable.

La direcció de Daniel Anglès opta per una mirada contemporània, respectuosa amb l’essència de l’obra però allunyada de la nostàlgia paralitzant. La posada en escena és clara i funcional, amb una escenografia austera i un vestuari suggeridor que permeten que el pes recaigui en els intèrprets i en el moviment. En aquest sentit, les coreografies d’Ariadna Peya esdevenen un element clau: no només il·lustren les cançons, sinó que amplifiquen emocionalment el conflicte i connecten el musical amb un llenguatge escènic més actual. A més a més, la música en directe és un element diferencial que potencia l’emoció del relat aportant una presència viva que connecta directament amb el públic.

L’elenc sosté el muntatge amb solvència i entrega. Albert Salazar i Roc Bernadí construeixen amb precisió i una gran veritat l’evolució dels dos germans i la seva relació al llarg dels anys, mentre que Mariona Castillo destaca amb una interpretació plena de humanitat i sensibilitat, convertint-se en el cor moral de la història. Germans de sang és una proposta emotiva, intensa i ben resolta, que confirma que aquest musical encara té molt a dir —i a fer sentir— al públic d’avui.

26/12/2025 - Teatre Condal
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Emoció, història i patrimoni teatral

Germans de Sang és un musical que ha marcat generacions i que continua I continuarà viu en la memòria col·lectiva i que passarà a formar part de la cultura emocional del teatre català, de la mateixa manera que ho és Mar i cel de Dagoll Dagom.

Germans de Sang (Blood Brothers) va ser escrit el 1981 per Willy Russell com una peça de teatre per a escoles. Amb el temps es va convertir en un musical que es va estrenar a Liverpool Playhouse l'any 1983.

L’any 1994 el Teatre Condal va estrenar Germans de sang per primer cop a casa nostra, en una versió dirigida per Ricard Reguant i protagonitzada per Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera, Sergi Zamora, Helena Munné, Gemma Brió, Jaume Mallofré i Jordi Fusalba. Nosaltres hi vam anar. Va ser iincreïble.De fet Germans de Sang va ser el nostre primer musical.

La segona vegada que el vam anar a veure va ser al Teatre del Raval el 2014 amb en Benjanmí Conesa (Mickey Johnstone), Virginia Martínez (Sra. Johnstone), Sergi Zamora (Edward Lyons) i Ariadna Suñé (Linda). S'ha de dir que ens va agradar força. Anavem pensar trobar el Roger Pera, però per qüestions que no venen al cas, el va substituir el Benjamí Conesa, que va ser tot un gran descobriment.

En aquesta ocasió, 2025, la productora Focus, que la va portar a Barcelona el 1994, n’ha fet una nova adaptació més contemporània i amb un llenguatge escènic renovat.
Aquesta nova versió és dirigida per Daniel Anglès i les coreografies són creació d'Ariadna Peya.
El repartiment està encapçalat per Mariona Castillo en el paper de la Sra. Johnstone, en Triquell com a narrador i l'Albert Salazar (Mickey) i en Roc Bernadí (Eddie) com els bessons protagonistes. Completen el repartiment principal Lucía Torres (Sra. Lyons), Tai Fati (Linda), Toni Viñals (Sr. Lyons) i Cisco Cruz (Sammy). La resta de personatges estan interpretats per Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Rosselló, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València i Aran Vázquez.
Un treball col.lectiu impecable, on tots destaquen en llurs papers.

Una curiositat, una joveníssima Mariona Castillo (interpretació) i Ariadna Peya (coreógrafa), per aquelles mateixes dates, estaven actuant a A Murs al Versus.

Pel que fa al treball musical d'Andreu Gallén, només puc dir que ha sigut fantàstic. El fet, que la música sigui en directe és un regal pels espectadors. De fet, és un dels requisits imprescindibles per tot amant dels musicals. De la mateixa manera que les veus en directe.
I quines veus, pell de gallina sentir cantar la Mariona Castillo. Sobretot el tema final No pot ser veritat, que ha estat de traca i mocador. Amb un sostingut impressionant que ha emocionat a tot el públic.
Les cançons i lletres d'aquest musical són de les que enganxen i ens queden a la memòria passi els anys que passin.

Les coreografies d'Ariadna Peya són espectaculars. El moviment és un element més per explicar aquesta història. A part de formar part de la història, mostra les emocions i estats d'ànim dels protagonistes.

Tret que li falta una mica de vocalització i projecció de veu, en Triquell m'ha semblat un bon narrador. Una aposta molt diferent a la del original. Una narració que té la dificultat de ser en vers i que l'ha defensat amb esceix. Pel que fa a la part on canta, només us diré que era el meu favorit d'Eufòria.

Penso que Germans de Sang és un musical amb un missatge al darrere que encara segueix sent del tot actual. Un missatge que ens fa pensant, ser conscients i reflexionar de com en pot ser d'injust néixer en un lloc en un altre.

Germans de Sang és un dels musicals imprescindibles d'aquesta temporada. No us el podeu perdre!

Només us dic que, tot el públic dempeus aplaudint sense parar durant una llarga estona.

26/12/2025 - Teatre Condal
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Modernizando un musical de culto

Germans de sang empezó como una obra de texto que se representaba en varios institutos de las afueras de Liverpool a principios de los ochenta. No es hasta el 1983 que da el salto al formato musical, consiguiendo un éxito inmediato, primero en Liverpool y después en el West End londinense. Enseguida crecerá la leyenda, con récord de representaciones y multitud de versiones en todo el mundo. Una de ellas será la catalana que dirigió Ricard Reguant, con Àngels Gonyalons de protagonista. La pareja estaba en su momento más álgido, después de haber estrenado en Barcelona los musicales Estan tocant la nostra cançó, Memory y Tots dos. Esto supuso un éxito total y también una aureola de musical de culto que todavía sigue persistiendo.

Si partimos de un análisis frío y libre de nostalgia podríamos decir que Germans de sang es un musical correcto, con un par de canciones memorables y un argumento folletinesco que guarda una trampa enorme: algunos de los protagonistas adultos se tienen que pasar la mitad del primer acto haciendo ver que son niños de siete años. Si salvamos este escollo y entramos en el juego, seguro que podremos disfrutar de una historia que engancha por el argumento y por un personaje central que es una auténtica joya, la madre de los gemelos Johnstone.

La versión que ahora nos llega es una versión muy libre y modernizada, pero con un respeto enorme por la pieza original. En este sentido, Daniel Anglès ha echado mano de algunos de los recursos que vimos en L’alegria que passa, donde Ariadna Peya ya firmaba todo el tema de las coreografías y el movimiento escénico. También se enfatiza un vestuario más ambiguo y una escenografía que a pesar de la sobriedad resulta de lo más coherente. Tenemos, por lo tanto, un producto que convence como el del 1994 pero que brilla y luce como si fuera nuevo, o hubiera sido sometido a un rejuvenecimiento de primera.

En el reparto solo hay una persona que había estado en la última versión del 2014: se trata de Lucía Torres, que antes hacía de Linda y ahora se ha convertido en la señora Lyons. Por su parte, Albert Salazar y Roc Bernardí pasan con nota el difícil escollo de representar a dos personajes en la infancia, la adolescencia y la juventud, mientras que Tai Fati interpreta con gran acierto la tercera pata de un terceto que acaba en desgracia. Triquell defiende con suficiente solvencia el personaje del narrador, mientras que Mariona Castillo se erige como la gran protagonista moral de la historia. La suya es una interpretación llena de verdad, sentimiento y experiencia profesional. Una actuación de primera que roza la excelencia y que aguanta todo el peso del musical.

19/12/2025 - Teatre Condal
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Alçada de mires

Muntar Germans de sang a Catalunya, a Barcelona i al Condal no és qualsevol cosa. El referent és tan gros, que la llarguíssima ombra (trenta anys de llargada) del muntatge de Ricard Reguant de 1994 pot ser una llosa insuportable. Daniel Anglès s’apropa al clàssic de Willy Russell conscient de la potència d’un llibret i una partitura que ja estan inscrits amb lletres d’or a la història dels musicals, així com de la importància que en l’imaginari col·lectiu d’una generació de catalans tenen els set històrics mesos de representacions del Germans… de mitjans dels 90. Alhora, però, afronta el repte amb la voluntat ferma que la música i coreografies puguin dialogar amb el nostre present, per a la qual cosa proposa una posada en escena audaç que no es deixa intimidar pel mite.

La història que va escriure Russell segueix essent vigent i parla tant de la societat dels seixanta com de nosaltres mateixos. Els personatges són reconeixibles, i els temes, extrapolables a la nostra realitat, malauradament: atur, vivenda, desigualtats socials… L’elenc és més que solvent en les escenes no cantades, però, com és lògic, són les cançons (amb els arranjaments d’Andreu Gallent) i les coreografies d’Ariadna Peya les que suporten el pes dramàtic i expressiu de l’obra. Mariona Castillo atorga la dosi justa d’emoció al personatge de Mrs. Johnston gràcies a una veu preciosa, i sense necessitat d’escarafalls transmet el patiment i la força de la mare dels bessons protagonistes. L’Albert Salazar és un Mickey amb una vis còmica agudíssima i una capacitat expressiva gens habitual.

Potser el factor diferencial d’aquest muntatge és la feina que duen a terme l’elenc de ballarins i les coreos de l’Ariadna Peya, que, de sobte, converteixen Germans… en un musical contemporani. Els ballarins carreguen bona part del contingut expressiu de la posada en escena i complementen la feina dels actors i les actrius a l’hora de transmetre l’emoció que predomina en cada escena i els estats d’ànim dels persontages.

Cal anar al Paral·lel, aturar-se al Condal i celebrar que un grapat d’artistes han decidit fer més gran la història d’amor d’en Mickey, l’Eddie i la Linda i la història d’amor entre Germans de sang i Barcelona.

15/12/2025 - Teatre Condal
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Sensibilidad emocional

Las personas con recursos piensan que pueden conseguir cualquier cosa que quieran o se proponga. La mayoría de las veces es así, pero en algunas ocasiones la naturaleza o la vida se interponen y ante la muerte, todas las personas son iguales. Las desgracias llegan a todos los extractos.

Estrenado en Broadway en 1993 i un año después en Barcelona, Germans de sang es un musical mítico para aquellas personas que lo pudieron ver en aquellas primeras representaciones. Y ahora otras podrán caer en su trampa, porqué la nueva producción tiene todos los elementos necesarios para captivar al público. Aunque la obra empieza con el desenlace, eso no implica que no se pueda disfrutar de la historia de Mickey y Edward, dos hermanos gemelos separados al nacer que se encontrarán a lo largo de su vida y se convertirán en mejores amigos, a pesar de sus diferencias económicas.

Daniel Anglès dirige esta nueva versión con una sensibilidad magnífica, la distribución escénica ayuda a que cada personaje se desarrolle bajo sus necesidades, mostrando una profundidad que a veces cuesta de conseguir con tan poco tiempo escénico. Las coreografías que firma Ariadna Peya son increíbles, con pequeños y grandes movimientos y un trabajo espléndido de sincronización, construyen un relato no hablado lleno de emotividad. Los arreglos musicales de Andreu Gallén estructuran detalladamente la narración y la acompañan con canciones sencillas en las letras y ricas musicalmente. Es verdad, que no hay un enorme catálogo de canciones en el musical y que, a veces se van repitiendo con quizás demasiada asiduidad, pero al final el conjunto atraviesa a un público lleno de emotividad.

Albert Salazar y Roc Bernadí son los hermanos de la historia. Su trabajo es minucioso y muy controlado, la primera parte con los personajes infantiles podría haber traspasado la caricatura, pero en cambio muestran a la espectadora la conexión genuina que desarrollan los dos personajes. Gran trabajo emocional y corporal por parte de los dos, se entregan a la historia de manera extenuante para poder transmitir al público el amor, el dolor y la tristeza que han colapsado sus vidas. Mariona Castillo, por su lado, como la madre de las criaturas, vuelve a demostrar que no hay papel que se le resista. Toda su interpretación es corazón y humanidad, su voz se eleva e hipnotiza a la audiencia. Impresionante.

Para aquellas personas que la han visto en otras ocasiones, esta obra les dará todo aquello que esperan y más. Unas expectativas que no tienen que influenciar al público nuevo, que tiene que ir a disfrutar de una historia triste con buena música i un talento descomunal por parte de los artistas que han formado la producción.

23/12/2025 - Teatre Condal
Marc Ribera
Teatre Barcelona

Nostàlgia del passat en un present urgent que viu angoixat per un futur immediat

La reposició de Germans de Sang al Teatre Condal es presenta com un producte escènic professionalment ben resolt, però profundament qüestionable en termes de pertinença artística i política dins del moment històric que travessa l’escena catalana —i europea— contemporània.

Començaré reconeixent els seus mèrits estrictament teatrals. La posada en escena de Daniel Anglès és sòlida, eficient i actual, amb una direcció que sap gestionar els temps narratius i un dispositiu escenogràfic modern i funcional que acompanya l’acció sense destorbar-la. No s’han pres grans riscos formals (més enllà, potser, de l’aposta coreogràfica moderna i sorprenent d’Ariadna Peya), però existeix una artesania escènica solvent, d’ofici, que modernitza una obra que, no ho oblidem, té més de 40 anys.

El treball actoral és, sens dubte, un dels punts més destacables del muntatge. El repartiment compleix amb correcció, però és especialment rellevant la feina de l’Albert Salazar i el Roc Bernadí, interpretant els dos nens protagonistes, així com la de Mariona Castillo, mare --en tots els sentits-- de la història. Tots ells sostenen amb veritat, profunditat emocional i solidesa escènica el nucli dramàtic de la proposta. Les seves presències aporten emoció i humanitat a una història que, sense ells, correria el risc de quedar reduïda a una simple postal melodramàtica.

Per altra banda, resulta difícil entendre una de les decisions més discutibles del muntatge: la incorporació de Triquell com a narrador. No es tracta d’una qüestió de prejudici en contra d’afegir perfils mediàtics per omplir butaques, sinó d’un fet estrictament escènic. Triquell no és actor, i això es fa evident en cada una de les seves intervencions: manca de presència i carisme escènics, incapacitat per ocupar l’espai amb sentit dramàtic, i una corporalitat que no dialoga amb els moments dramatúrgics als quals intervé. El narrador hauria de ser el fil invisible que cus el relat, una presència noble i imponent; aquí, en canvi, esdevé un element estrany, aliè, que trenca la continuïtat dramatúrgica.

Però el problema de Germans de Sang no és —o no és només— interpretatiu o formal. El problema és conceptual i polític. Ens trobem davant d’un musical que no dialoga amb cap de les urgències socials, climàtiques, econòmiques o identitàries del present. En un context de precarització estructural de la cultura, de crisi ecològica, migratòria, política, de col·lapse emocional juvenil i col·lectiu, d’amenaça tecnològica i de revisió profunda dels relats hegemònics, aquesta producció opta per refugiar-se en una nostàlgia còmoda i acrítica.

El resultat és un exercici d’entreteniment respectable però artísticament irrellevant, que apel·la a una memòria emocional desconnectada de la realitat contemporània. Aquesta desconnexió no és supèrflua: programar avui Germans de Sang no és un gest neutral, sinó una renúncia explícita a interpel·lar el present, a incomodar, a obrir preguntes, a fer art escènic. És una aposta per un teatre que mira enrere nostàlgicament per distreure’ns d’un present incòmode i d’un futur que angoixa. I això el converteix en pur entreteniment en un país que amb prou feines estrena un o dos musicals l’any.

I és aquí on la decisió programàtica esdevé especialment greu, perquè en els darrers vint anys, Broadway i el West End han produït musicals d’un enorme èxit comercial i crític que sí dialoguen amb el nostre temps. Alguns exemples significatius que podrien haver ocupat aquest espai amb molta més legitimitat: Dear Evan Hansen (soledat, adolescència i xarxes socials), Next to Normal (malaltia mental i família), Come From Away (solidaritat en crisi global), The Color Purple (racisme, gènere i violència), Hadestown (capitalisme i ecologia), Matilda (empoderament infantil), Jagged Little Pill (trauma, gènere i addiccions), A Strange Loop (raça, cos i representació), Six (relectura feminista de la història), The Band’s Visit (alteritat i comunicació), Once (migració i precarietat emocional) i d’altres que desconec o se m’obliden. Això, sense obrir el meló de la nova creació, en un país on hi tant de talent i experiència com falta de nova producció pròpia.

El musical contemporani ha de lluitar per ser popular sense ser superficial, polític sense ser pamfletari, i emocionant sense caure en la nostàlgia o la distracció. En aquest sentit, Germans de Sang acaba funcionant com un símptoma preocupant d’una cartellera que, massa sovint, confon seguretat amb rellevància.

Un espectacle correcte, fins i tot ben fet, però també innecessari en el moment social, artístic i polític actual.

22/12/2025 - Teatre Condal
Llapis

Magnífic. Ja tenia ganes de posar-me a aplaudir dempeus al cap de poc de començar l’obra. I el llistó no va baixar.

21/03/2026
ESPERANZA LLAURADO

M’agradat molt tot, els actors, com ballan, com cantant, vaig disfrutar molt.

06/03/2026
ARSENI

Molt bon musical. Ens ha encantat el musical, l’argument, la bona iactuació de tots els artistes i la posada en escena. La recomano.

01/03/2026
ARSENI

Ens ha encantat el musical, l’argument, la bona interpretació de tots els artistes i la posada en escena. La recomano.

01/03/2026
Beth Prats

100% és el musical d’aquesta temporada

17/02/2026
mc

La obra funciona. Entretiene y mantiene la atención. Pero en algún despacho creativo alguien decidió que, además de contar una historia, había que demostrar que estamos en el siglo XXI a toda costa. Las coreografías ultramodernas, ya vistas en otras producciones de A. Peya, irrumpen como si el drama necesitara urgentemente un tutorial de danza contemporánea.
El vestuario, mezcla de Neo con Los Inmortales, parece concebido tras una maratón de cine noventero. Los contenedores de barco, ese fetiche escenográfico tan socorrido, cumplen con la cuota de “modernidad industrial” obligatoria. Los desnudos finales, lejos de aportar densidad simbólica, se perciben como un subrayado innecesario.
Se nota que ciertas decisiones responden más a la firma estética de la coreógrafa que a la coherencia interna de la obra. No es una suma, es una superposición. Y la superposición no distrae: desagrada. Porque el arte, al menos desde la Escuela de Moscú, aspira a producir extrañamiento, a hacernos ver lo cotidiano como si fuera la primera vez, incluso a incomodarnos hasta el retorcimiento. Pero aquí no hay extrañamiento, hay reiteración. Y de eso hace ya un siglo que creíamos haber aprendido algo.
El público aplaudió, sí, pero no hubo ese temblor colectivo que convierte un espectáculo en acontecimiento.
La música en directo merecía mayor protagonismo visual. Ocultar a los músicos priva al espectador de una capa expresiva fundamental. Si el teatro es presencia, también lo es la de quien ejecuta la partitura.

15/02/2026
Ivan Places

Les escenes dinàmiques i la musica amb moviment no et deixa indiferent! Molt recomenable

15/02/2026
pilimg1173

Els intèrprets, la escenografia, la història. Tot el conjunt estat espectacular.

14/02/2026
August Rocafull

La producció, els actors/actrius, la posada en escena, la música, ens ha agradat molt.

10/02/2026
sergarti

Un equip de professionals que ens van fer gaudir i emocionar-nos al 100%. Una meravella.

08/02/2026
kevinlopezoficial

IMPRESSIONANT! No us perdeu aquest musical esplèndament dirigit per Daniel Anglès. Tots els intèrprets estan genials. REPETIRÉ!

25/01/2026
Josep Barderi

Bona feina dels intèrprets cantant i ballant. Quan fan de nens la cosa afluixa molt; qualsevol afeccionat ho faria millor. Imperdonable els barbarismes tipus «tinc que…», «puesto» i «rato» que deixen anar alguns actors diverses vegades. Tanmateix, recomanable.

08/01/2026
Enric

Espectacular musical. Escenografia molt original. Elenc molt bo. Hem gaudit d’un espectacle fantàstic. Si hagués de dir alguna cosa per millorar seria que haurien de polir la llengua. Dir «puestu», «en seriu», «buenu», … no és admissible. Però no treu que sigui una obra de primera que no es pot deixar perdre.

02/01/2026
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Germans de Sang vuelve a los escenarios catalanes con un gran montaje como se merece.
Un musical estupendo que me ha gustado mucho a pesar de que he sentido que en la segunda parte los hechos se aceleraban demasiado.
Mariona Castillo es la protagonista absoluta por encima de los hermanos protagonistas. Está estupenda y canta de maravilla.
Escenografía correcta, buenas canciones, vistosos momentos coreográficos.
En resumen creo que es un buen musical ideal para estas fiestas navideñas para ver en familia.

17/12/2025
miguel

Una puesta en escena que moderniza el musical sin quitarle dramatismo.Todos están estupendos pero creo que el director se ha equivocado en el personaje del presentador,una persona qué pulula por el escenario sin fuerza ninguna excepto en el final.

14/12/2025
Raul Varela Rivera

Mai un musical m’havia fet plorar com ho ha fet aquesta producció, no havia vist l’original en català als 90, llavors anava sense saber res. Mariona Castillo es roba l’espectacle amb la seva emocionalitat. El segon acte és una muntanya russa d’emocions. Totalment recomenat.

11/12/2025

Ver todas

Deja tu opinión

"El musical comercial también puede tener un mensaje social y transformador"

Para toda una generación, Germans de sang forma parte de esa chispa que encendió el teatro musical en catalán en los años noventa y que hoy sigue presente en el […]

19 diciembre 2025

El mítico musical 'Germans de sang' llegará en diciembre al Teatre Condal

A partir del 13 de diciembre el Teatre Condal estrenará una nueva versión de Germans de sang, el musical de Willy Russell, con dirección de Daniel Anglès y dirección coreográfica […]

17 abril 2025