Xavi Pijoan

1. No conec el text de David Grieg, però tinc la impressió que la traducció d’Helena Tornero (omnipresent aquesta temporada a la cartellera barcelonina) és afinadíssima. La fluïdesa de la narració i la precisió lèxica així m’ho fan pensar si més no. No conec el text, insisteixo, però la història que se’ns explica ens arriba amb desequilibris i no per les cançons que saltegen la representació, sinó perquè és dubitativa a l’hora de posar el focus en la teòrica protagonista de la història, de qui l’espectador troba a faltar saber-ne més. 2. Quina experiència més potent quan el teatre es decideix a representar, no només la vida d’algú sinó les vides que aquest algú podria haver dut a terme, quan […]

Reconstitution conta la història d’un fracàs anunciat, conegut a la bestreta. La peça que Rambert ha escrit per encàrrec de Véronique Dahuron camina per on també ho fa La recherche… proustiana, a la busca d’una sensació primigènia, però des d’un cos envellit i una vida a les espatlles. Un viatge que ha de ser necessàriament infructuós perquè és incompatible amb l’experiència vital. La parella protagonista se cita en un espai que han llogat per a reproduir les circumstàncies del primer encontre, i Rambert imagina una escenografia freda, que recorda un quiròfan, buit de sentimentalisme. El teatre i els seus elements constitutius es fan present, els fan presents els personatges, no se n’amaguen, perquè el fet teatral serà, en última instància, […]

La bona persona de Sezuan ens parla de les dificultats per viure en un món ple d’injustícies. La justicia només pot implantar-se adoptant els mecanismes del mal que mira de combatre. La She Te, la bona persona, és premiada pels déus i alliberada de l’esclavitud sexual a què s’ha vist abocada, però la seva missió és ostaculitzada per una societat despietada. Per a resoldre aquesta contradicció Brecht recorre al desdoblamiento, a la máscara: la doble moral. Broggi posa èmfasi en el contingut religiós de l’obra en el personatge de Shen Te com a figura expiatòria, i en els tres déus absolutament occidentalitzats perquè ens hi puguem sentir inclosos. D’altra banda, crea una atmosfera vibrant de personatges que vénen i van, […]

El desprestigi del teatre comercial té a veure moltes vegades amb els prejudicis que allò de «per a tots els públics» genera en el món teatral més avesat. Seria bo que comencéssim a afrontar-lo com un gènere, amb les seves característiques determinades, els elements constitutius de gènere… i no com un succedani del teatre «de veritat». Malauradament, aquest teatre més convencional i amb el focus posat de manera exclusiva en l’entreteniment (insisteixo en que em sembla lícit) es veu llastrada per projectes que escullen el traç gruixut i el camí més curt per atraure els espectadors. La tendresa escull el groller, el masclisme i l’homofòbia per a aconseguir la complicitat del públic, i se’n surt. En lloc de revisitar Shakespeare […]

Els Xucrut continuen apostant pels espectacles de creació en els quals el cos du el pes i és el focus d’atenció. Aquest cop, per reflexionar al voltant de l’amor, de l’amor quan necessita respirar, de l’anhel de llibertat o d’alliberar-se de la cotilla de les convencions per jugar a ser un altre, i encara més, de la por que ens agafa quan se’ns concedeix aquesta llibertat. La posada en escena és gairebé coreografiada amb la intenció de fugir del realisme i buscar la tensió de la parella a través de la fisicitat que tot ho omple. És un muntatge imaginatiu, amb recursos dramatúrgics arriscats que aconsegueixen expressar allò tan difícil de dir amb paraules. La parella protagonista acaba trobant la […]