Andreu Rami

Nova proposta de La Melancòmica, una jove companyia liderada per la lleidatana Mireia Casado i que sorprèn amb les seves interessants propostes de cabarets reivindicatius, canyeros i desvergonyits. Si bé a Cireres&Lentejuelas repassava des de la ficció temes tan diversos com els somnis i desitjos dels joves, l’orientació sexual o l’abús sexual, en aquesta nova proposta agafen el feminisme com a leitmotiv. Tenim teca per estona. Primer de tot vull deixar constància de l’alegria que em suposa trobar a escena propostes còmiques d’autoria femenina, que no alimenten els manits tòpics de gènere, i en concret en el cas del cabaret, que no tiren de pit i cuixa com a reclam únic del show. Ningú pot parlart millor d’elles que elles […]

Fuí al Teatro Lara de Madrid, donde se ha gestado el fenómeno de La Llamada, sin saber muy bien lo que iba a ver. Unos amigos me habían recomendado un musical «que no tenía desperdicio» y con el que me troncharía seguro. Acertaron. La llamada es un pequeño gran musical, fresco, naif y divertidísimo. Ágil como unasitcom televisiva, cuenta la historia de unas chicas destinadas en un campamento de verano de monjas, condenadas a pasar unos días de ocio «y reflexión». Pero ellas no están dispuestas a ceder ni un solo segundo al aburrimiento, así que buscarán en el alcohol y la música electrolatina el verdadero ascenso a los cielos. Lo que no saben es que quién verdaderamente les hará […]

Si els pesats que linxaven la Rosalía per «apropiació cultural» veiessin l’espectacle de dansa Flamingos, d’Albert Quesada, la commoció probablement els enviaria de cap al frenopàtic. El coreògraf s’agafa a la premissa plantejada per Federico García Lorca que el ‘duende’ transcendeix al flamenc («Todas las artes, y aun los países, tienen capacidad de duende, de ángel y de musa»), i s’aproxima al gènere andalús des de l’esperit, amb una llibertat absoluta i sense tenir en compte tècniques de ball o els diferents pals. Considera igual de flamenca Withney Houston que Elton John o Raphael, i els fa desfilar per un llimb de petits somnis de la dansa contemporània aflamencada. No s’hi trobaran batas de cola ni sabates de taló per […]

L’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció musical de Ruben Gimeno, es rodeja de grans noms de l’escena catalana, com Joan Pera, Roger Pera, Sergi Belbel o Miquel Gorriz per tirar endavant un interessant combinat de concert simfònic i espectacle teatral. Papà Mozart relata a través de cartes i escenes figurades, la tempestuosa relació que unia el geni de Salzburg amb el seu pare Leopold Mozart, el visionari professor de violí que va copsar el talent del seu fill i va exercir de representant del nen fins alçar-lo a l’Olimp de la música clàssica a través de viatges lluny de la seva terra natal… i de la seva mare. El muntatge és molt assequible per a tothom, estiguis o no […]

Tremenda masterclass shakesperiana se marca Felipe Cabezas en su quinto proyecto en solitario. El director de la Sala Fénix decide explorar uno de los personajes más poliédricos e interesantes de las obras de Shakespeare -el bufón del Lear- para dejar constancia de cómo de cierto es que los clásicos son atemporales y universales. Cabezas te cuenta El Rey Lear como si fuera un cuento para ir a dormir y se recrea en sentencias del bardo inglés que caen como losas sobre la sociedad actual. La que presume de ser más avanzada ahora que hace 500 años … pero que no ha cambiado tanto en cuanto a codicia desmedida, monarquías, o fanáticos que por una cuota de poder están dispuestos a […]