Andreu Rami

Recorden la pel·lícula Cabaret? Joel Grey, el mestre de cerimònies, deia tot just començar: «Dejen sus problemas en la puerta. Aquí no hay problemas, aquí la vida es hermosa, las chicas son hermosas…». Així començava un cabaret berlinès de mitjans del segle XX, i no dista molt de la introducció de The Hole. I és que l’esperit gamberro del cabaret de tota la vida es manté intacte amb el pas dels anys. «The Hole» no té misteri: carnassa, acrobàcies, divertits monòlegs amb dobles sentits, sensuals balls i un desplegament escenogràfic i tècnic que deixa bocabadat des del segon u. Si ho acompanyes d’uns quants amics i un gintònic a les taules que han invaït la platea del Coliseum, es converteix […]

La fam i la misèria sempre han estat un motor per a la creativitat, l’enginy i la reinvenció. A Itàlia, al cincueccento, un grup d’artistes van repensar el teatre tot popularitzant la Commèdia dell’Arte, un gènere de teatre de màscares basat en la improvització d’històries amb trames senzilles (el que ara anomenariem «culebrons»). Un d’aquests actors va ser Tristano Martinelli: el primer Arlequí, de qui coneixerem la història amb el nou espectacle de la Sala Fènix. Val la pena veure «Inferno» tan sols per deleitar-se amb l’enèrgica interpretació de Felipe Cabezas. Acompanyat únicament d’un bagul i un interessant joc de llums, el talent i l’experiència de l’actor vesteixen un monòleg intens i poètic que reflexiona sobre el poder, la pobresa, […]

Inaugurar una temporada del Teatre Nacional cantant cuplets psicalíptics que ens recorden quin és el nostre patrimoni teatral recent, i a més, reunint el bo i millor del teatre català amb les noves generacions d’actors i músics professionals em sembla, senzillament, admirable. Que a més aquest esdeveniment serveixi per recaptar fons per apropar el teatre a aquells qui malauradament no s’ho poden permetre, encara em sembla més admirable. Aixecar el Teló d’aquesta manera SÍ que val la pena. Em pregunto si no és millor fer un espectacle com el «Taxi… Al TNC!» anualment abans que la malaurada (i denostada per tothom: espectadors i professionals) gala de «Catalunya Aixeca el Teló». Xavier Albertí marca una nova direcció per al TNC que […]

MUSICALS. Un dels millors que hi haurà en cartell aquesta temporada. POLLA. Si t’has escandalitzat busca un altre espectacle. PEGADOS. El musical que has de veure si has arribat fins aquí. Divertidissim, fresc, irreverent, amb una música exquisida i tremendament addictiva. L’estructura típica de chico-conoce-a-chica i les consegüents escenes d’amor edulcorat contrarresten amb les surrealistes situacions que es produeixen a dalt de la camilla de l’hospital, convertint tot l’espectacle en un divertimento, un gran acudit de ritme trepidant que et deixarà amb un somriure tremendo fixat a la cara. A destacar també l’equip artístic (de primera!): Patricia Paisal i Ferran González com a duet còmic enganxat pel baix ventre, i la imprescindible infermera Isa Mateu, que aporta moments de glòria […]

Els discursos i clams de llibertat i la cruesa de la nostra història recent agafen el protagonisme al Teatre del Raval en forma d’excelent musical: Goodbye Barcelona. Tots hem vist cent cinquanta-dues mil pel·lícules i obres de teatre sobre la Guerra Civil, però quantes ens han parlat d’aquells extrangers que van venir a ajudar la República espanyola, deixant-se la vida lluitant per una democràcia que no era la seva? Un vers d’una cançó del musical diu: «Aquest país mai no podrà oblidar el que heu fet per ells…!». 78 anys més tard, molta gent ja no recorda què van suposar les Brigades Internacionals. Així doncs, Goodbye Barcelona és un gran exercici de memòria col·lectiva, una teràpia contra l’oblit i una […]