Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music
13/07/2019
Taylor has the power

Taylor Mac és d’aquells artistes carismàtics que reclamen la teva atenció plena només aparèixer a escena. I no només perquè llueixi un impossible vestuari-horrorvacui-brillant digne de la millor bukkake d’unicorns, que també. Aquest dramaturg i drag queen americana és magnètica. Et roba el cor sense haver acabat de dir “Good night, Barcelona”, perquè només veient-lo ja saps que et regalarà una nit pel record.

A l’escenari, Taylor, que canta de fabula, i uns músics, interpreten cançons de resistència, temes que bé parlen de minories oprimides o bé són himnes a l’opressió que cal apropiar-se. Les seves intencions són clares, simples i radicals. Constata que els Estats Units són molt més que Trump i capitalisme salvatge que pretén construir murs i fer ‘Amèrica gran de nou’ tornant als valors més misògins i esclavistes del passat recent del país. Taylor fa visible un fort moviment progressista i de resistència, encarnat per ell mateix, que el segle passat va aconseguir drets civils per a la comunitat afroamericana i LGTBI i que segueix amb el matxet a la boca. Incita a combatre al feixisme amb armes infal·libles: la transgressió, l’humor, l’orgull i l’art. I que l’esperit queer, al que defineix com una “empatia total cap a tot el que t’envolta”, és el millor camí per fer d’aquest món un lloc més habitable.

Començant pels magnífics induments dissenyats per Machine Dazzle, tot vesteix de petardeo i mamarratxada. Però va més enllà de qualsevol show al Cangrejo. No acarona la calba dels senyors de primera fila tot dient-los afalacs amb doble sentit. Aquest artista genuí transpira activisme transformador i polític en cada número, cada paraula, i cada experiència col·lectiva que incita des de l’escenari. Estripa l’heteropatriarcat i la masculinitat, enalteix lluites compartides com la del canvi climàtic, i en un show completament adaptat al públic barceloní no va tenir pudor en parlar del referèndum i d’Ada Colau, qui abans de ser alcaldessa es disfressava de superheroina per combatre la banca. També va dedicar moments a VOX i la seva idea de crear el dia de l’Orgull Heterosexual, a la qual va respondre amb una performance on els heteros (tota la platea) li llençava pilotes de ping-pong a un marica orgullós (representat per ell mateix) que creuava desafiant la desfilada més testosterònica -com el que va pretendre l’Arrimadas, però amb humanitat-. L’apoteosi va arribar quan va fer passar una colla castellera mentre cantava el People Have The Power de Patti Smith. Res més simbòlic.

L’espectacle és droga dura. En vols més, i l’única pega és que surts amb la sensació que dues hores són poques respecte a les 24 del show original. El talent de Mac queda encotillat i no pot desplegar el seu interessant argumentari, ni dóna temps a contextualitzar totes les cançons per a gran part del públic, que no entenia fluidament l’anglès i perdia matisos de les lletres. Així que després d’agrair al GREC Festival de Barcelona que ens hagi descobert aquest artista, només ens queda demanar que l’any vinent el tornin a convidar amb la versió de 24 hores. Jo vaig preparant la camisa de lluentons per si de cas.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music

Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music

La activista y showman de Nueva York Taylor Mac, presenta A 24-Decade History of Popular Music (Abridged), un monólogo donde explicará con música, canciones, plumas y lentejuelas, la historia de los EUA en sólo tres horas.

Sinopsis

Este montaje relleno de canciones y vestuarios imposibles que, en la versión original, dura 24 horas e incluye más de 246 canciones (entre temas originales y preexistentes) recorre la historia de EEUU desde el nacimiento del país, en 1776, hasta hoy. Son cerca de 240 años, sí. Estáis dispuestos a deconstruir los mismos, reimaginar-los, reinventarlos y recrearlos? Taylor Mac, nombre de un artista que utiliza la palabra “judy” (con minúscula) como pronombre de género, lo hace desde 2011, cuando comenzó a trabajar en esta producción en un pub de Nueva York. Enseguida se pudo ver (a menudo en el formato abreviado que ahora llega a Barcelona en exclusiva en Europa) en escenarios de todos los EEUU. Y la historia musical de Taylor Mac sobre cómo se construyen las comunidades a partir de la lucha conjunta contra la opresión, destrucción y marginación terminó convertida en un éxito espectacular. Sí, esto es una reflexión profunda sobre los EEUU pero, también, sobre el mundo actual en conjunto, una combinación valiente, extravagante y estimulante de música, activismo y entretenimiento, envuelta en los vestidos del diseñador Machine Dazzle. El público tiene un papel activo en una función en la que acaba siendo tan protagonista como el mismo Taylor Mac. El ritual que oficia este artista singular es toda una celebración entusiasta de la vida y de la diferencia, una ceremonia de masas con capacidad de transformarnos la existencia. En estas funciones siempre hay invitados locales, así que espere ver sobre el escenario alguna cara conocida …

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Mai podia imaginar que ningú tingués el poder de capgirar la Fabià Puigserver del Lliure com ahir ho va fer Taylor Mac.. Començaré dient que breument donaré quatre pinzellades del que tracta aquest concert teatralitzat però és impossible entendre-ho si no es veu i es viu. Es tracta d’un repàs a la història d’EUA a través de cançons populars però que les seves lletres amaguen missatges misògins, homòfobs, racistes, sobre l’esclavitud i de denúncia de la classe política en especial sobre l’era actual de Trump. I un missatge molt clar ¨Un cant a la llibertat sexual¨. Però a més en les seves gires inclou temes actuals del país on es troba en aquest cas amb una cançó s Colau o fent referència als nostres fets polítics i l’actuació d’un artista local amb la cantaora Mariona Membrives que va interpretar dos temes. Des del moment que Taylor va trepitjar l’escenari caracteritzat de drag-queen, es va posar a tot el públic a la butxaca convertint la sala en una festa que voldries no acabés i el més difícil unir i amb els seus dots de comunicador i el poder de la música fer contactar a tots els espectadors entre si fins al punt que acabem ballant un lent en el meu cas amb el senyor que estava al meu costat. La traducció de tot el que deia Taylor es va realitzar amb molt bon encert, de viva veu i magníficament explicat per Quim Pujol. Extraordinària l’orquestra formada per cinc músics (piano, guitarra, baix, trompeta i bateria. Espectacular i colorit vestuari dissenyat per Machine Dazzle que alhora també actua. I una extraordinària sorpresa com a final amb una colla de castellers que van aixecar un castell. Senzillament brutal, llàstima que com he dit es fa curt però que després de l’experiència si ve l’original de 24 h. de durada hi vaig de cap.

    12/07/2019
Artículos relacionados
El ‘live’ més ‘alive’

El ‘live’ més ‘alive’

24 Juny 2019

Per Christian Machío / @christianmachio El Grec compta enguany amb tres creadors que van més enllà del live, és a dir, del directe i d’allò urgent. És l’ara i aquí […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

17 Juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.