Andreu Rami

Els membres de la companyia Dei Furbi signen una divertida versió de la conegudíssima “Flauta Màgica” de Mozart, ideal per a un públic molt ampli: des de famílies amb nens a l’abonat al Liceu. L’espectacle és una suma perfecta de talent i creativitat. Els cinc actors gaudeixen i desfensen l’òpera acompanyats únicament d’una cortina i un armari, aconseguint transportar l’espectador al seu particular univers gràcies a una notable interpretació i un sentit de l’humor finíssim. Si dubtes què anar a veure, “La Flauta Màgica” és una aposta segura. Com vaig prometre al David Elfa, col·laborador de TB: SI VAS I NO T’AGRADA, EM TENYEIXO DE PÈL ROIG.

Agafem una coctelera. A dintre hi posem tot el que ens agrada: bon teatre, zapping televisiu, anar de copes, Shakespeare, jeure a un sofà, xerrar amb gent, compartir coses a les xarxes socials… i la barreja, mesclada, no agitada, la servim a la Sala Fabià Puigserver, durant sis hores i en neerlandés. El resultat és un combinat excitant, afrodisíac, amb un sabor sorpresiu i una tremenda capacitat addictiva. Les #RomanTragedies de Shakespeare, revisades i dirigides per un magistral Ivo van Hove, són d’aquell tipus d’espectacle que et renova la fe en el teatre i et fa aplaudir fins a desgastar les mans, donant gràcies al Grec, a Déu o a qui sigui, per haver-les portat a Barcelona. El que hem […]

Directors de cinema, relacions laborals, els elèctrics, entregues de premis, manies d’actors… La gran quantitat d’inside jokes professionals que Joaquim Oristrell insereix al llarg del guió faràn les delícies d’aquells qui es dediquin o estudiin cinema i audiovisuals. Els demés trobareu una comèdia més de somriure de tant en tant que de riure com una lloca. Això si… segur que sortireu tararejant la tornada de Joan Vives: «Tots-fem-co-mè-dia!!».

Anomia és l’estat en que es troba submergida actualment la nostra societat, així com els personatges d’aquesta obra, alhora increïblement rocambolesca i punyentment realista. L’acció transcorre enterament en el soterrani d’un edifici i no té més escenografia que un escriptori i quatre cadires. Així, tot l’interès de la peça recau en el va i ve dels personatges que transiten aquest espai: una tropa de polítics corruptes que lluiten i es fan xantatge els uns als altres per tal de mantenir la seva posició privilegiada i seguir robant als ciutadans. El que més destaca a Anòmia és un text absolutament pertorbador que remena el fons empantanegat de la nostra societat fins a fer evident que les aigües que ens envolten, aparentment […]

Disfresses cosides per la mama, decorats de paper pintat a la paret… Recordeu els finals de curs de quan estudiàveu? Doncs no parlem del mateix. Coco Comín celebra durant dos dies els seus 50 anys de trajectòria professional executant una idea boja amb una perfecció absoluta. Ha re-adaptat el musical «Moulin Rouge» per mostrar les capacitats i talent dels seus estudiants, fent pujar a l’escenari del BTM fins a 1.000 actors, ballarins i figurants. L’espectacle (3 h.) consisteix en la succesió de perfectes coreografies amb desenes de persones, en una brillant i versàtil escenografia i un disseny de vestuari molt cuidat. La nota negativa, si se’n pot dir alguna, és que sovint es trobaven a faltar escenes cantades, i que […]