Andreu Rami

Arthur Miller es uno de los grandes autores del siglo XX y Todos eran hijos míos es uno de los puntales de la santísima trinidad del dramaturgo, junto con La muerte de un viajante y Panorama desde el puente. La crítica a la idea del sueño americano y la hipocresía de la sociedad estadounidense post-Segunda Guerra Mundial es una constante en los textos de un autor que vivió en carne propia la ruina de la empresa textil familiar durante la Gran Depresión y la persecución política a los artistas sospechosos de simpatizar con el comunismo en los años cincuenta. Por eso sus historias no son amables ni complacientes: enfrentan las realidades conflictivas de una sociedad en tensión permanente. Todos eran […]

Repeteixo You say tomato després d’uns anys, en una mena d’examen de revàlida personal, per comprovar si el boníssim record que m’havia deixat la comèdia dramàtica signada per Joan Yago (La calòrica) continua fent-me vibrar com va fer ara fa uns anys. Han canviat moltes coses des de llavors. Per començar, les dues sales on es va representar, la Muntaner i el Capitol, han desaparegut. Bastant poètic si fem cap a què aquesta joia escènica interpretada per Joan Negrié i Anna Moliner va, precisament, d’assumir i encarar amb valentia els canvis i les pèrdues. Dos artistes, en Santi i la Rosó, preparen un despropòsit de recital de cançons d’amor de tots els temps en una sala de teatre tronada en […]

Sovint al darrere de grans proeses s’hi amaguen grans històries. El rodatge d’una de les pel·lícules més mítiques de tots els temps, Allò que el vent s’endugué, és un d’aquests casos en què val la pena recuperar tot allò que va passar off the record. Problemes amb l’estrella principal, un productor incosncientment somniador, molt ric i amb una ètica dubtosa… i el salpebrat ideal per a qualsevol trama addictiva: un contrarellotge que els obliga a realitzar una fita impossible en un temps minúscul. Plátanos, Cacahuetes… y lo que el viento se llevó (Moonlight and magnolias) és una comèdia lleugera que recrea pas a pas els vertiginosos cinc dies que va necessitar l’equip creatiu de la pel·lícula per reescriure tot el […]

Hi ha cap tema més absolutament transversal en la creació artística que l’amor? Busqueu, i si cap tema l’iguala, us convido a una cervesa. La passió de l’enamorament en totes les seves fases, des de les papallones a l’estòmac durant el flirteig fins el pes oceànic de l’amor de llarga durada, o la turment del desamor, han estat una font inesgotable d’inspiració per a artistes des de l’inici dels temps. El polifacètic i mediàtic José Corbacho i el no menys polifacètic i mediàtoc divulgador musical Ramon Gener (artífex de l’èxit de formats com Òpera en texans i This is art) reuneixen en escena a l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i una banda de rock per endinsar-se en un espectacular viatge […]

Amb 32 anyets, Stephen Sondheim ja era un talentós compositor destinat a capgirar el gènere del teatre musical. Les seves últimes feines havien estat de lletrista a West Side Story (Leonard Bernstein) i Gypsy (Jule Styne). Però llavors va conèixer al productor Harold S. Prince, qui l’acompanyaria al llarg de la seva trajectòria, i van estrenar el seu primer gran musical: A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, aquí Golfus de Roma. La peça està basada en tres farses de l’autor clàssic Plaute (251-183 aC) que narren les peripècies de l’esclau Pseudolus per aconseguir la seva llibertat, tot emparellant al fill dels seus amos amb una jove verge acabada d’arribar a la ciutat. Durant més de dues […]