Nova proposta de La Melancòmica, una jove companyia liderada per la lleidatana Mireia Casado i que sorprèn amb les seves interessants propostes de cabarets reivindicatius, canyeros i desvergonyits. Si bé a Cireres&Lentejuelas repassava des de la ficció temes tan diversos com els somnis i desitjos dels joves, l’orientació sexual o l’abús sexual, en aquesta nova proposta agafen el feminisme com a leitmotiv. Tenim teca per estona.
Primer de tot vull deixar constància de l’alegria que em suposa trobar a escena propostes còmiques d’autoria femenina, que no alimenten els manits tòpics de gènere, i en concret en el cas del cabaret, que no tiren de pit i cuixa com a reclam únic del show.
Ningú pot parlart millor d’elles que elles mateixes. I aquí estan ELLES,la creació col·lectiva de tres dones joves: Agnès Jabbour, amb una notable vis còmica, Paula Joseph, amb una veu tan dolça com ferotge és el seu discurs, i Mireia Casado, amb un increïble power escènic. Les tres tiren de monòlegs punyents, moments musicals, coreografies, i brillants gags -com el que protagonitzen les tres noies a un lavabo públic- per subratllar com el masclisme està infiltrat a l’essència de la nostra societat. Els audiovisuals bufetegen el públic entre números, amb salvatjades masclistes com cançons de Los Payasos de la Tele, testimonis de ciutadans anònims o cites execrables de cardenals, presidents de govern i actrius de reconeguda trajectòria (i sortides de to). L’esclat de riure catàrtic es produeixa la platea amb un hilarant sketch d’un tuppersex musical participatiu protagonitzat per unes desencantades princeses de Disney, que un cop han pentinat amb la ratlla al mig als seus ‘prínceps blaus’ i l’heteronorma de la fàbrica d’animació nordamericana, s’avoquen a descobrir les infinites possibilitats de les joguines sexuals. I tú també les descobriràs… ELLES no és un show divertit i reivindicatiu: també és didàctic!
A la platea les emocions es barregen: els riures s’encobreixen sovint amb crits de desaprovació i exclamacions de sorpesa. Jabbour, Joseph i Casado posen el dit a la llaga i ajuden, tant a homes com a dones, a sortir del teatre no tansols més felices sinó més conscients de la lluita diària que cal fer per normalitzar la situació de les dones al món.
Molt recomanable!