Recomendaciones

Con altas expectativas por los comentarios que he ido leyendo, fui a ver el último espectáculo de Dagoll Dagom, y en pocas palabras: las supera con creces. L’Alegria que passa es un musical de los que hacía tiempo no se veían en la cartelera de Barcelona. De los que hace unos años disfrutábamos de mínimo un par al año y que ponen al talento catalán muy arriba, en cuanto a calidad, en los espectáculos de la industria del teatro musical de formato medio. Con una ejecció técnica perfecta, el elenco, que tan pronto baila, canta que toca un instrumento, se desenvuelve con soltura y naturalidad entre las coreografías, marca de Ariadna Peya, que nos hacen adentrarnos en el pueblo gris […]

¿Qué es real y qué no? ¿Cómo nacen los mitos? ¿Las leyendas son reales o son simples invenciones que se construyen para enmascarar intenciones y objetivos que van más allá de pequeños relatos socialmente adaptados? La mayoría de veces a estas preguntas no tienen o no se les busca respuesta, porque no es necesario. Todas estas historias sin origen definido han calado en el imaginario colectivo y se han transformado en un punto de partida para creencias innegables para todo el mundo (o para la mayoría). Dividida en tres segmentos, esta obra se adentra en una reunión de un grupo de activistas, otro de guionistas y un último que forma parte de un gobierno a la sombra. Aún y la […]

Anna Agulló Prieto es la dramaturga, la directora y la única intérprete de esta obra autobiográfica, valiente y generosa en la que se desnuda mostrando las luces y sombras del delirio, de ese proceso que ella llama viaje. También describe la parte más oscura, profunda y dolorosa de su enfermedad y al mismo tiempo nos muestra toda la parte positiva, la importancia del apoyo familiar y el amor que la rodea. Todo el texto nos atrapa, nos mantiene alerta, nos da un puñetazo en la cara, nos lleva a un mundo al que podríamos ir todas, nos avisa y nos conmueve. Ya habíamos visto este valor en “Suite TOC nº 6” de “Las Impuxibles” en la que Clara Peya nos […]

Què és el que fa que una persona es trenqui? És necessari un trencament físic que esdevingui mental o un trencament mental que esdevingui físic? Més enllà de les malalties neurodegeneratives que fan que els lligams entre cos i ment es trenquin, tot i que el cos no es ressenti de per se si no és per la mateixa mancança d’ús i d’impulsos i la ment és més que conscient que el desig del moviment queda trencat per manca de connexions i no per manca de lucidesa. Els pensaments resten intactes, però el gran conglomerat de neurones queda trencat en mil bocins i fent que així la ment es trenqui més, en veure’s incapaç de ser la ment que era. […]

Com ens marquen les normes dictades per la societat? De vegades, el preu que es paga per tenir una vida acomodada, és un llastre que pesa massa i no ens deixa aixecar el vol…. mentre veiem els altres enlairar-se en una vida més feliç que la nostra. Ja ens ho diu la prosa de l´autor: Ocells de fang no poden volar i Ocells que passen, volen aterrar. La alegria que passa és l´adaptació musical que fa Dagoll Dagom de la peça teatral escrita per Santiago Rusiñol al 1897 i estrenada al Romea al 1898. Amb una coreografia urbana i a ritme de jazz-rap, els habitants d´un poble qualsevol, gris i sense ànima, ens donen la benvinguda i ens situen en […]

La proliferació de coach, teràpies alternatives, gurus, pensament positiu i experts en felicitat mereixia una obra com Teràpia integral. En aquest espectacle, basat en un curs d’elaboració de pa, tots els ingredients tenen la seva equivalència i el seu símil en el món dels traumes. Alhora també els protagonistes de l’obra duen al curs alguna ferida interna que resoldre. I aquesta ferida, òbviament, és també la nostra: el pas del temps, dubtes existencials, mals d’amor i sexualitat frustrada. I en la mesura que vagin elaborant el pa ­– amassar, esperar, utilitzar la massa mare – aquests traumes aniran aflorant. Però no només els dels alumnes. Aquí, de traumes n’hi ha per donar i vendre. I fins i tot el que […]

A «Cost de vida» les vides inconnexes, d’entrada, dels personatges es lliguen amb un fil subtil i fort a la vegada: totes les persones es necessiten les unes a les altres per ser millors, per sentir-se més bé. Aquesta és la gran lliçó de l’obra representada per noms de primera filera del teatre, que interpreten uns personatges amb vides a la deriva: Julio Manrique, Anna Sahun, Pau Roca i Katrin Vankova. Seria fàcil destacar especialment els papers de Pau Roca i d’Anna Sahun, asseguts en cadires de rodes, amb minusvalideses, perquè certament la seva representació és complexa, però versemblant del tot. Ara bé, ja ho he dit, seria massa fàcil, perquè tots dos recobren més força quan interactuen amb Katrin […]

L’actriu i dramaturga Anna Agulló s’estrena amb El peix daurat, un monòleg teatral on comparteix la seva experiència amb el trastorn mental i els factors que el van provocar. La salut mental és un problema individual i també col·lectiu. És cert que cada vegada se’n parla més. Però és suficient? Realment estem disposats a mirar-lo a la cara i entendre que és una malaltia més comuna i propera del que creiem? Qui no coneix algú que ha patit o pateix una malaltia mental? Tots tenim una història per explicar, sigui personal o perquè coneixem algú del nostre entorn. El peix daurat és la història de l’Anna, una història crua i colpidora, plena d’honestedat i valentia. Sí, Anna, valentia, tot i […]

Con Els Ocells, la galardonada compañía La Calòrica, una vez más, se pone a la altura de lo que viene exhibiendo y creando año tras año; para mí se superan con cada creación. El humor en Els Ocells es sin tapujos, descarado, satírico hasta la médula y con un tono inteligente y retorcido con el que hay que tener los ojos (y la mente) bien abiertos, para no perderse los pequeños y sutiles detalles. Se ríen de todo: desde lo más sistémico (política, democracia, justicia, iglesia…), hasta lo más mundano (la escena familiar, una delicia). Mención especial merece también la gran adaptación humana de los personajes aviares y el vestuario de cada pájaro. El despliegue sobre el escenario de los […]

Santiago Rusiñol planteó el texto de La alegría que ocurre, en 1897, como un signo de apertura, una necesidad propia del teatro modernista para expresar la lucha entre ideologías y el conflicto entre el individuo y la sociedad. La oposición entre conceptos tan dispares como tradición y progreso o idealismo y realidad está presente a lo largo de la prenda. El espectáculo, la última propuesta de creación de Dagoll Dagom, fusiona música y texto en una coreografía ágil y bien trabada, y aprovecha el espíritu crítico del texto de Rusiñol para adaptarlo y conmover con una versión muy creativa, en la más pura tradición de la compañía, fruto del trabajo de Anna Rosa Cisquella, Marc Rosich, Andreu Gallén y Ariadna […]

Una gran comèdia, com d’altres que he pogut gaudir de Sílvia Navarro però en petit format. Aquesta parla de la parella i com les coses semblen com inicialment ens pensem. Al final surt el seu toc de comèdia marca de la casa, però no previsible. Abans de començar, si aneu a veure-la, intenteu no tenir cap mena d’SPOILER sobre la trama, ja que us poden espatllar alguns moments molt divertits. Parlem de les parelles. Com en un sopar entre amics, al final queden dues parelles. Ens trobem una parella típica, perfecta, aquella que tothom té al cap. Volen fer un sopar per inaugurar el pis nou que han comprat. I han quedat diferents amics. El primer de presentar-se portarà una […]

Poques vegades els conflictes que tenen lloc entre caixes traspassen les parets del teatre per esdevenir públics. Però la sinceritat sense embuts que proposa aquesta obra ha tingut la seva rèplica també en el desenvolupament de la producció. I és que sembla que la proposta escènica de la directora (Lucia del Greco) no ha acabat de convèncer l’autor (David Plana), que l’ha trobada poc fidel a allò que ha de respirar, de forma essencial, la seva dramatúrgia. Personalment, vaig trobar la posada en escena més interessant que no pas el text. Un espai visual inquietant des del primer moment, uns personatges que semblen parlar directament des de l’ànima, sense tamisar ni vestir les paraules, fan que l’aposta de la jove […]

Un padre y sus dos hijos, ya mayores, vuelven a uno de los paisajes del pasado para revivir aquello que los separó y que generó una serie de traumas y problemas mentales. Intentan recuperar el instante concreto y buscan respuestas sin saber demasiado bien cuáles son las preguntas a hacer… El padre espera un castigo por los años de desatención, la hija remueve cielo y tierra para obtener un poco de amor y el hijo parece estar al margen de todo, como si no fuera con él todo lo que pasó. Y es precisamente esto, lo que pasó, la clave y el desenlace de toda la pieza. Unos hechos que tendremos que imaginar, que suponer, pero que son decisivos para […]

«Egos Teatre» torna a remoure un escenari. I de quina manera ho fa. Després de la seva llarga trajectòria en musicals esbojarrats, ho tornen a fer una vegada més. Aquesta vegada acompanyats d’una visita inesperada en una zona, aparentment, poc hostil. La premissa serà entendre com va començar el creixement demogràfic dels anys 60 i 70 del segle passat. La versió que plantegen els «Egos» només s’entendrà si es va a gaudir de l’espectacle. Amb un format 100% de vodevil, la companyia posa sobre l’escenari del Teatre Gaudí una proposta ben boja. L’espectador haurà d’estar atent als 4 vèrtexs de la sala per captar l’essència d’aquest espectacle. El difícil funambulisme d’actuar a una sala quadrada es queda al carrer i […]

La icònica banda de Punk Cabaret novaiorquesa The World/Inferno Friendship Society tancava el seu tercer àlbum Red-Eyed Soul amb la cançó So Long To The Circus (A reveure, circ) que en els seus versos finals deia així: «So long to the circus, so long to it all / You should have a good sense of when it’s time to get gone / When the police are about to arrive, when security steps in / Wave goodbye to the circus», que es traduiria com: «A reveure, circ, a reveure tot / Saps que és tenir una bona pensada quan és temps de marxar / Quan la policia és a punt d’arribar, quan la seguretat entra / Fés adéu amb la mà […]