Nit d’estrena al Teatre Romea, de la nova dramatúrgia de Ramon Madaula dirigida per Jordi Casanovas; una proposta que ja es va poder veure fa poques setmanes a Girona, dins del Festival Temporada Alta. Es tracta de la quarta obra de l’autor i aquesta vegada està situada en el jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la seva onomàstica.
Tal com va comentar fa pocs dies, el mateix Madaula a la roda de premsa, ADOSSATS és una comèdia que tracta de la manca de comunicació en una família «normal».
Una parella, en Jordi pare i la Carme viuen en una casa adossada al costat de Polinyà, amb el seu fill que també es diu Jordi, en Jordi petit.
Ells són en Jordi Bosch, la Rosa Renom i un jove Guillem Balart. Ella escombra el jardí i xerra pels descosits, ell llegeix el diari còmodament assegut, el fill dorm a l’habitació del pis de dalt. A la caseta del gos dorm la gossa de la família. Una família “normal”.
És el dia 23 d’abril i esperen l’arribada de la resta de la família, fa bon temps i dinaran al jardí. Arriben el Jordi avi, amb la seva cuidadora, i l’artista de la família, en Joan, germà del Jordi pare, fill del Jordi avi i tiet del Jordi petit. Ells són Carles Canut, Marieta Sánchez i Ramon Madaula.
En clau de comèdia retrata el món d’una família de classe mitjana, que estan junts, però se senten sols i no aconsegueixen anar més enllà de les bones formes. No saben com apropar-se, i com més ho intenten, més s’allunyen.
Un text per reflexionar amb una bona posada en escena, una magnífica escenografia de Joan Sabaté i unes esplèndides interpretacions. Un humor intel·ligent, que arrenca la nostra riallada, però no amaga els problemes de comunicació en la societat actual, problema al qual s’afegeix el de la vellesa i la solitud i aïllament a què es veuen abocats els nostres avis.
Un grup d’actors que han donat credibilitat als seus personatges, començant per un Jordi Bosch espectacular en el paper d’home decebut davant la injustícia que ha patit a la feina, on esperava un càrrec que no ha obtingut.
Rosa Renom, magnífica, és la dona que intenta aplanar les dificultats de tots, fent la vida fàcil a qui l’envolta i mostrant entusiasme per tot. Una actriu que admirem molt especialment, perquè qualsevol paper li escau a la perfecció.
Ramon Madaula broda el seu paper d’artista tancat en si mateix, que viu per la seva obra i desconnecta sovint dels que l’envolten. Ens ha agradat molt la seva interpretació, però encara valorem més positivament el text que ens ha presentat en aquesta ocasió.
Carles Canut és l’avi conscient del seu deteriorament físic que enyora el passat i es deixa «amanyagar» per la seva cuidadora, Marieta Sánchez, que interpreta un personatge que cada vegada sovinteja més a la nostra societat i resulta més imprescindible.
Guillem Balart amb un parell d’aparicions a l’interior de la casa, ha tingut un text molt curt al final de l’obra. El seu personatge ens parla de l’aïllament dels fills que viuen sota el mateix sostre.
Un muntatge de teatre que es podria catalogar com a «comercial», però que l’hem sentit molt proper i que ens ha fet una mica de mirall en alguna de les nostres actituds; això a nosaltres, en teatre, ens agrada molt.
Per veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ