Hamlet

Hamlet

El gran antihéroe shakespeariano llega al Lliure para poner a prueba, una vez más, su incontestable y contemporánea profundidad humana. Sin Shakespeare no somos nada. Sin Hamlet, no somos nadie.

LAS PALABRAS DEL DIRECTOR

¿Qué nos ocurre? Por qué aguantamos la burla de estos tiempos, el abuso de los opresores, los insultos de los soberbios, el amor despreciado, la lentitud de la justicia, la poca vergüenza del que manda o la violencia de los indignos contra el mérito paciente? ¿Hace falta desenterrar más actos corruptos? ¿O aún queda tierra que los oculte a nuestros ojos? ¿Necesitamos pruebas más sólidas? ¿Es la conciencia lo que nos convierte en cobardes, a todos, y provoca que los colores naturales de nuestra determinación se vuelvan pálidos bajo la sombra del pensamiento y que las grandes causas y los objetivos más elevados, con tanta reflexión, se desvíen de su camino y pierdan el nombre de acciones?
¿Nos detiene el miedo? ¿Somos príncipes en Elsinor? ¿Somos o no?
Somos, quizás hablo de mi generación, conscientes de la putrefacción del reino, de la corrupción dominante, sabemos que se puede sonreír y ser un canalla al mismo tiempo. Como en una cárcel, no encontramos la salida, y todas estas cosas nos hacen sentir a su vez indignados y desconcertados. Nos preguntamos qué debemos hacer. Quisiéramos articular respuestas y acciones acertadas contra todo esto. Y cuando nos detenemos a estudiar cómo hacerlo, una y otra vez chocamos con contradicciones que no sabemos superar. No sabemos resolver nuestro papel con determinación, porque ya no nos creemos esta tragedia de venganza. Somos Hamlet.
Pau Carrió

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi

    Una de les propostes amb més «hype» de la temporada passada i aquesta. És curiós: hi hauria d’haver una paraula per definir que el que no t’atreu d’una cosa és allò que t’agrada. D’entrada (una altra heretgia, i van…) el Pol López em cansa una mica, manies meves (la dicció i cantarella habituals), jo acabava de llegir l’obra i tenia ganes de Hamlet ben seriós i tràgic i em trobo humor (massa i en crescendo), interpel·lacions al públic i arrufo el nas. Així que a la mitja hora estava decebut.
    Però llavors me n’adono que és “Hamlet by Pol López” i caic, ara sí, en que aquest actor és enorme. Omple un escenari grandíssim, alt, que empetitiria a qualsevol, però no a ell. I no li treus els ulls de sobre. Una bèstia escènica, que s’ha fet seu el personatge i li ha donat una (o dues) voltes i sí, veus la seva bogeria i dolor i l’entens. I ja hi haurà més oportunitats de veure un Hamlet sobri però no tantes de veure aquesta adaptació.

    El meu millor: quan balla, sol, «Alors on danse». Ho dic seriosament: potser la millor escena que he vist aquest any.
    El menys millor: Hamlet al Lliure. Una de les propostes amb més hype de la temporada passada i aquesta. És curiós: hi hauria d’haver una paraula per definir que el que no t’atreu d’una cosa és allò que t’agrada. D’entrada (una altra heretgia, i van…) el Pol López em cansa una mica, manies meves (dicció i la cantarella) i jo acabava de llegir l’obra i tenia ganes de Hamlet ben seriós i tràgic. I trobo humor (massa i en crescendo), interpel•lacions al públic i arrufo el nas. Així que a la mitja hora estava decebut. Però llavors me n’adono que és “Hamlet by Pol López” i caic, ara sí, en que aquest actor és enorme. Omple un escenari grandíssim, metàl•lic, alt, que empetitiria a qualsevol, però no a ell. I no li treus els ulls de sobre. No pots. Una bèstia escènica, que s’ha fet seu el personatge i li ha donat una (o dues) voltes i sí, veus la seva bogeria i dolor i l’entens. I ja hi haurà més oportunitats de veure un Hamlet sobri però no tantes de veure aquesta adaptació.
    El meu millor: quan balla, sol, al ritme modern de quelcom que em recordava els Louise Attaque. Ho dic seriosament: potser la millor escena que he vist aquest any.
    El menys millor: S’ha d’estar ben boig per caure rendit davant aquesta Ofèlia.tan fluixa i desdibuixada.

    02/07/2017
  • Anna

    Como siempre, voy al revés del mundo. Entre las opiniones (exageradas) de la gente y que el espectáculo llevara meses con las entradas agotadas, esperaba algo más impactante pero no ha sido así. Pol López me encantó en El Curiós Incident del Gos A Mitjanit (el montaje completo me pareció una maravilla). Y en muchos momentos me recordaba al personaje de esa obra, lo cual, para mí, era muy extraño y poco adecuado. En numerosas ocasiones no entendía lo que decía. Me ha gustado más el resto de la compañía que él. Lo poco que había de espacio sonoro me ha parecido un desastre. Adoro a Benjamin Clementine, pero no pega, no crea la atmósfera adecuada (y menos a ese volumen atronador). No dudo de que López es un gran actor pero me parece exagerado todo lo que he oído acerca de este espectáculo.

    27/06/2017
  • Josep Via Santacana

    Disculpes com es facil deduir volia dir al final que era recomanat per a qui NO li agradi el teatre dons despres de aquest Hamlet considero cambiara de opinió, al reves de lo escrit en forma erronea,faltaba el NO

    14/04/2016
  • Josep Via Santacana

    Vaig asistir a Hamlet amb unes expectatives molt altes per tot lo referenciat sobre aquesta obra i especialment sobre el treball interpretatiu de Pol López i aixó de entrada pot facilitar la decepçió, en absolut . Considero la seva interpretaçio es genial, m atreviria a dir el millor Hamlet posible, autentic, absolutament creible i proper en tot moment a nosaltres, els gracies a la capacitat de comunicaçio seva i de tot l ´equip artistic amb una versió i direççio de Pau Carrió, que com abans habia fet amb «Ivan i els gossos» forman un tandem perfecte.Reconec no soc dels que Shakespeare els hi entra facil, dons aquesta vegada m he sentit com abduit desde el primer moment fins al final, una adaptaçio de Pau Carrió absolutament vigent i al mateix temps fidel al text original. El rest del repartiment al millor nivel, en papers fets a mida. Caldria afegir l acert del espai escenic, la iluminació, el so, tot perfecte al servei de una interpretaçio genial, per acabar nomes desitjar que en futurs treballs mantingui el nivell, d´ aquesta interpretaçio,conscient de la imposibilitat de superar-ho,la seva joventut fa que ha arribat al maxim, molt aviat i mantenirse amb aquet nivell de excelencia, no sera facil. Sense dubte qualsevol premi de interpretaçio de aquesta temporada a paper protagonista te un candidat de entrada que no admet discursió a l´hora de ser escollit.Absolutament imprescindible per els teatreros i recomat per a qui li agradi el teatre, despres de aquest Hamlet cambiara de opinió .

    14/04/2016
  • Josep OS

    Avui per fi he pogut veure al Lliure aquesta obra que l’espera ha estat llarga però ha valgut la pena. Una magnífica adaptació als nostres dies de Pau Carrió però respectant l’essència poètica del clàssic original. Una magnífica escenografia diàfana i freda sense atrezzos, només unes portes que s’obren i es tanquen perquè entrin els personatges. Res que et pugui distreure, només sentir d’a prop les paraules, els gestos. Carrió trenca la quarta paret fent que els actors, parlin, saludin, mirin als ulls i facin que el públic deixi de ser un simple espectador i passi a ser part del muntatge. Un Pol López que riu, plora, balla, embogeix. Un Pol López que canvia de registre de veu, d’expressió de forma sorprenent. Un Pol López que et té atrapat des del minut un. Un Pol López BRUTAL. La resta de personatges estan interpretats amb un excel·lent treball per un gran repartiment integrat per Eduard Farelo (Claudi), Xicu Masó (Poloni / enterrador), Rosa Renom (Gertrudis), Marc Rius (Laertes / Guilderstern), Maria Rodríguez (Ofelia) i Pau Vinyals (Horaci / Rosencrantz). Cada nova obra que veig interpretada per Pol López fa que la meva admiració cap al seu treball vagi in crescendo, i avui us asseguro que m’ha emocionat i perquè no dir-ho, saltar alguna llàgrima. Un Hamlet que tarderé a oblidar. Espero la reposin i no fa falta que digui que és imprescindible. Jo repetiré

    13/04/2016
Artículos relacionados
Ser y sólo ser un teatro inclusivo

Ser y sólo ser un teatro inclusivo

13 junio 2022

«Ser o no ser». O mejor dicho: «¿Cómo estar en un mundo donde no se me toma consideración por el hecho de tener síndrome de Down?». Esta es la pregunta […]

Pol López, el Hamlet del ‘No future’

Pol López, el Hamlet del ‘No future’

15 marzo 2016

Pol López és Hamlet. Després de fascinar el públic amb el Cristopher d’El curiós incident del gos a mitjanit que li ha valgut el Premi Ciutat de Barcelona, ara encarna […]