Les Bàrbares

Tres dones, que fa uns quaranta anys que són amigues, amb vides molt diferents, es veuen obligades a fer una revisió de les decisions que han pres al llarg de la seva vida i les renúncies que aquestes implicaven des de l’òptica feminista actual.

Es tracta d’un text de Lucía Carballal que destaca per la seva agudesa, intel·ligència i comicitat. És una obra que fuig del discurs feminista "mainstream" i alliçonador per endinsar-se en els grisos d’una lluita que fa molt de temps que existeix. Aquesta reunió d’amigues permet generar un diàleg intergeneracional per tal que diverses formes de feminisme i de vivències es donin la mà.

Les tres protagonistes són representades per María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón, que han creat tres personatges complexos, plens de capes i contradiccions que els fan immensament humans. L’humor és l’eina vehicular durant tot aquest viatge, però també hi trobareu moments molt emotius. Tot plegat, acompanyades de la música en directa de Berta Gratacós i una posada en escena excel·lent que, des d’un bon inici, no et deixa indiferent.

Les Bàrbares de Lucía Carballal es va estrenar el 2019 al Centro Dramático Nacional sota la direcció de Carol López, la versió que podem veure al Teatre Borràs és de David Selvas.

Lucia Carballal ha escrit una història que funciona molt bé. Es tracta d'una tragicomèdia amb petits tocs d'humor, i petites dosis de cinisme i ironia. És divertida i entretinguda. És una obra que convida a reflexionar.
El text és àgil, ben format; un text que connecta amb el públic.

David Selvas dirigeix amb molt encert, la posada en escena el text de Carballal i les interpretacions de les actrius.
La idea de Selvas d'alternar el català i el castellà a escena, cosa natural per a nosaltres, com a ciutadans bilingües que som, m'ha semblat tot un encert.
L'escenografia, dissenyada per Marc Salicru i Josep Iglesias, hi predomina el color vermell. L'espai recrea la cafeteria de l'Hotel Juventud.
Les tres actrius que interpreten a les protagonistes d'aquesta obra connecten molt bé entre elles i defensen amb veracitat el paper que els ha tocat interpretar. Elles són la Susi (Maria Pujalte), la Carmen (Cristina Plazas) i l’Encarna (Cesca Piñon), dones diverses i complexes, resistents a qualsevol etiqueta, referents de modernitat sense saber-ho, les primeres a divorciar-se, a destacar professionalment, aquelles que continuen casades amb el seu primer amor, les que mai no es van definir per la seva feina o les que van gaudir dedicant-se plenament a la criança. Dones amb les seves contradic­cions, renúncies i decisions, per voluntat pròpia.
La música juga un paper molt important en aquest muntatge. Serveix per passar d'una escena a una altra i dona veu als temes tractats en l'obra. Me olvidé de vivir de Julio Iglesias, Yo no soy esa de Mari Trini, Estando contigo de Marisol, Porquè te vas de Jeannete són alguns dels temes interpretats per la Berta Gratacós, la quarta intèrpret d'aquest muntatge. La Berta interpreta una noia que treballa d'animadora musical a l'hotel. Ella toca i canta en directe. Tot un altre encert escènic d'aquest muntatge.

Les Bàrbares mostra a unes dones plenes de dubtes, frustracions, desitjos i pors davant de temes com la por al futur, la consciència de llibertat, la maternitat, el cos, les oportunitats perdudes i les renúncies voluntàries.

En aquesta obra, Carballal no ens vol mostrar cap estereotip de dona, sinó la seva diversitat de pensament.

Les Bàrbares és una reflexió sobre el feminisme actual i l'amistat, un exercici de memòria col·lectiva, un diàleg entre generacions i un homenatge a totes aquelles dones que van lluitar i trencar motlles davant una societat patriarcal buscant un món més just.