Trinitat Gilbert Martínez

Entendre que les persones no són bones o dolentes sinó de les dues qualitats alhora, podria ser un bon resum del drama majúscul de l’obra Tot eren fills meus, dirigit per David Selvas, que ha comptat amb Anna Serrano Gatell com a ajudant de direcció. L’obra comença amb una història que està a punt d’arribar al desenllaç, i que es precipita per l’acció que l’espectador comença a observar. Dos joves, de famílies que havien estat veïnes, i els pares, socis de feina, volen casar-se. A partir d’aquí es descabdella l’acció, que ha partit de la decisió de la parella, fins al punt que ells dos s’assabenten de tot el que ennegreix les dues famílies al mateix moment que ho sap […]

Diguem-ho sense embuts, malgrat que dir-ho costa perquè l’obra és de l’escriptor d’Àustria Stefan Zweig i perquè la companyia teatral és La Perla, és a dir dos tòtems, però diguem-ho: la història del guerrer Virata, que era fort i valent, emociona a estones, sobretot quan la interpretació dels actors Òscar Muñoz i Xavier Ripoll transmet aquest sentiment. En una altra part de l’obra, la tensió narrativa decau. Ara bé, l’obra és d’una gran valentia artística, que es combina amb poca llum i molta foscor, amb la música en directe tocada per Marc Serra, que és el primer que es dirigeix a l’espectador i explica qui va ser l’escriptor, i sobretot amb un joc d’alta volada dels actors, que ara l’un […]

FitzRoy: quatre dones al límit és un cant a l’amistat i als valors de la muntanya, un espai pur, on els problemes mundans no han d’arribar, perquè s’han quedar a baix, a terra. A dalt, no hi han de ser, perquè per assolir la fita cal valors sòlids, entre els quals hi ha d’haver la companyonia, el treball en equip, i, en el cas de les dones, la sororitat, entendre’s les unes amb les altres, i defensar-se. És una de les lectures de l’obra del tàndem Jordi Galceran-Sergi Belbel, guionista-director d’obres d’èxit com El mètode Grönholm, però sens dubte la representació n’ofereix moltes altres capes. En l’obra, les febleses humanes apareixen una darrere de l’altra, però a còpia de parlar-hi […]

La periodista Raquel Sans i l’actor Ramon Madaula pugen a l’escenari per recordar la història de la formació d’Amèrica a partir d’un personatge polièdric, que ha estat protagonista de mil i una aventures Buffalo Bill. La proposta és engrescadora i atractiva, perquè barreja els tons ficticis amb la història real del personatge, que certament va visitar la ciutat de Barcelona amb la seva companyia de circ. A més, la interpretació és molt bona, i especialment destaca Raquel Sans, i no perquè sigui millor que l’actor Madaula (que és excel·lent) sinó per la novetat que suposa veure-la interpretant el guió en què ella mateixa fa de periodista. El diàleg entre l’una i l’altre captiva, té tons d’humor i aprofundeix en aspectes […]

La comèdia és un gènere complex, malgrat que històricament a casa nostra s’ha considerat de segona per motius que encara no sé. No és un gènere fàcil perquè qui sap què és el que fa riure i el que no. En canvi, sí que sabem quins són els temes seriosos, que sempre funcionen: amor i tragèdia, traïció i fidelitat. L’actor Joel Joan es posa el barret de director, i també de coguionista, en l’obra «Joan Pera: júnior», la qual sap entretenir, fer riure i alliberar-nos pes de la nostra quotidinitat. I tot amb nivell. Després d’aquesta introducció en què recomano que hi aneu a ulls clucs, i que si ho feu amb els adolescents de casa, millor, també he d’assenyalar […]