Trinitat Gilbert Martínez

Ja ho he dit en més d’una ocasió. No hi ha obra del dramaturg William Shakespeare que em perdi quan es representa als nostres escenaris. Així que «Macbeth» del Teatre Lliure era la gran obra esperada de l’any. Un nou Shakespeare representat pel nostre talent, al Teatre Lliure i adaptat i dirigit per Pau Carrió. L’expectativa, alta. Les ganes de deixar-se portar per les emocions fortes que sempre es desprenen de les obres escrites per l’escriptor anglès, també. Però, i prometo que em sap molt greu aquest però, durant les dues hores i deu minuts, gairebé no vaig entendre res del que vaig veure. He trigat a confessar-ho però ho dic i ho subratllo. L’obra té molta bona escenografia, els […]

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen la capacitat de convertir en estrelles les persones i alhora de d’anul·lar-les. I tot en qüestió de pocs dies. També es necessita que la persona tingui qualitats naturals, com ara saber comunicar-se, expressar les seves idees amb seguretat i contundència i, el millor de tot, tenir la capacitat de crear frases com a titulars. Segur que podem pensar en persones que han sortit d’àmbits molt diferents que han deixat fins i tot la seva feina per convertir-se només en tertulians de ràdios i televisió perquè han complert aquests requisits. I els podrà anar bé sempre que siguin coherents amb el personatge que representen, i que, per tant, no menteixin entre el […]

No entraré en mites i llegendes sobre el que sempre s’ha assegurat sobre les segones parts. Així que al gra: la segona part de l’obra ideada pels dramaturgs Joel Joan i Hèctor Claramunt són gairebé dues hores d’acció pura, ben travada, esquitxada de notes d’humor, que no decep gens per als que hi hem anat atrets per l’èxit de la primera part. Ara bé, si hi ha cap però per assenyalar-hi, sempre n’hi ha, és la introducció, que és excessivament llarga. Tant és així, que podríem dir que a «Escape room 2» li sobra mitja hora, però no la del final, sinó la del principi, que fa la impressió que als autors els calia justificar amb excés el perquè de […]

Sempre que vaig a veure un Joan Pera, tal com anomeno les obres en què actua, penso que li hem d’estar molt agraïts per tot el que ens ha donat. Sempre vull dir-li «moltes gràcies, Joan Pera». Moltes gràcies per haver-nos compartit la teva saviesa, els teus dots interpretatius, per donar-nos tantes estones de somriures (a estones, també de riures) i sobretot moltes gràcies per la teva generositat. En aquesta ocasió, en l’obra dirigida per Daniel Anglès, Joan Pera representa tots els papers de l’auca d’un clàssic, «El conte de Nadal», de l’escriptor Charles Dickens, una obra voluminosa, pensada per a adults, que comença amb una frase mítica en el món de la literatura: «En Marley era mort». Concretament, en […]

Per escoltar una i altra vegada l’actor Ramon Madaula representant Jaume I, recomano l’obra «Conqueridors», que ell mateix ha creat, i que dirigeix Josep Maria Mestre. Li acompanyen molts altres intèrprets, Moha Amazian, Xavier Bertran, Roger Coma, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel, Ramon Madaula i Vanessa Segura, tots destacables, però cap en l’altura interpretativa de Madaula. Tot comença a l’escenari en què es roda una sèrie basada en la vida del rei Jaume I, quan l’actor que el representa, Roger Coma, comença a tenir visions amb el Jaume I veritable, representat per Ramon Madaula. A partir d’aquí comença una acció, esquitxada d’escenes simpàtiques, entretingudes, i que potser han estat posades perquè l’estudi del català antic i les investigacions històriques sobre la […]