Trinitat Gilbert Martínez

Els Estunmen és l’òpera, amb música en directa, que vint-i-un actors representen per explicar l’assassinat atroç que fa un adolescent en una escola. Només per aquest motiu cal anar a veure l’obra que s’han inventat els actors de prestigi Nao Albet i Marcel Borràs. Escoltareu música en directe, composta pr Fernando Velázquez, que és conegut, entre d’altres, per la banda sonora d’Un monstre em ve a veure), i veureu com de bé s’ho passen els dos actors jugant a fer de nens grans. Hi faran de narradors, vestits com si fossin poetes clàssics, mentre l’Evangelina, la mare de l’assassí, interpretat per Núria Lloansi desplega tot el seu art per explicar el desconcert i la set de venjança contra la societat […]

En temps del conflicte nord-irlandès, el 1981, un home i una dona que no s’haurien d’haver enamorat s’enamoren. I és així com ho copsa l’espectador des de la primera escena. No s’haurien d’haver enamorat perquè són cunyats, i perquè l’emoció fa trontollar la relació amb totes les altres persones de la família. També els sacseja a ells mateixos. Com que una obra de tres hores, amb pauses de deu minuts a cada una, és difícil de resumir, us dic quatre motius imprescindibles pels quals s’ha d’anar a veure El barquer. 1. Per veure la interpretació de l’actriu Anna Güell en el paper de tieta Maggie Faraway, que és la que ens ajuda a entendre el passat de cada un dels […]

Tres amics que curiosament tenen noms de tres cuiners multiestrellats del restaurant Disfrutar de Barcelona: Oriol, Mateu i Eduard. Una cuina: on només prepara plats un dels tres. I un conflicte: el cuiner, l’Oriol, demana als seus amics que expressin els seus sentiments, que tinguin un relació més propera i que no esquivin els conflictes, com han fet sempre des que es coneixen, que no han volgut tractar allò que els ha afectat al llarg de la vida. Com que l’Oriol es queda sol davant de les seves peticions, prepararà un plat a cada un dels seus amics, perquè es converteixin en catarsi. Però, ai las!, aquesta catarsi és poc creïble. Cada un dels amics està encasellat en un rol, […]

Me l’havien recomanat moltes vegades, i quan es va estrenar per primera vegada, no en vaig trobar entrades. Aquest any, sí; l’he anat a veure al Teatre Romea un dilluns festiu en què la platea estava plena de gom a gom. I l’obra em va demostrar que som el que hem viscut des de petits. La família Pla-Solina està més avesada a actuar que a parlar; fins i tot esquiva les converses que s’han d’encarar quan s’han de fer per actuar. Ara bé, a l’escenari ens trobarem dues generacions diferents, una que creu que no cal canviar perquè sempre ho ha fet a la seva manera; una altra que pensa que tot ha canviat, que cal capgirar-ho tot per buscar […]

La família és un refugi, que ens protegeix del món, que ens el construeix, però que també pot engabiar, sobretot si els qui hi viuen no lluiten pels seus somnis. No donem totes les culpes a la família com a castradora, perquè la voluntat de cadascú per trencar-ho tot és qui mana, però, ai las!, que fàcil és dir-ho, oi? Què li podríem dir a l’Amy, la germana gran d’en Nat i la Becca, perquè marxi lluny de casa, perquè deixi els seus germans (en Nat i la Becca) i la parella, en Sam, i amb les claus del cotxe a la mà viatgi als països que voldria visitar? Fes-ho, lluita, atreveix-t’hi, però el pes, la responsabilitat que té sobre […]