Trinitat Gilbert Martínez

La companyia Dagoll Dagom ha aconseguit que la nostra vida es pugui comptar per les vegades que hem vist Maricel. Jo l’he vista tres cops, amb aquesta, per tant, tinc tres dècades segures al cabàs (més algunes, poques més). La proesa també fa que la comparem amb les edicions anteriors. Ai, la Blanca! Com ens agrada l’Alèxia Pascual, però tan bé que també ho feien totes les actrius anteriors que l’han succeït: Àngels Gonyalons, Elena Gadel, Ana San Martín. Els qui no l’han vist mai l’obra (quina sort els petits que hi van a veure-la) es trobaran amb una acció trepidant, que avança a còpia de cançó, virtuosament cantada, i d’uns personatges que saben transmetre bé la seva bondat (atenció […]

El tàndem triomfador, Jordi Galceral i Sergi Belbel, ha creat una obra de teatre que parteix d’una idea boníssima: una parella se’n va de cap setmana a una casa rural, molt allunyada de la ciutat, concretament a tres-cents quilòmetres de Barcelona a la recerca de la tranquil·litat i també dels moments romàntics desitjats per engendrar una criatura. Turisme rural està pensada per riure i desconcertar a parts iguals, amb una plantilla d’actors de primera: Mireia Portas, Ivan Labanda, Anna Güell, Luis Villanueva i Joel Cojal. Ara bé, en la primera mitja hora de l’obra, és a dir en el mateix plantejament, ja tenim un desenllaç que porta l’espectador a una pregunta: i ara què passarà? I és així perquè tot […]

El teatre beu de la realitat per fer-ne ficció o per fer-ne denúncia social. I els espectadors entenem el que s’hi explica perquè hi veiem reflectides (alguns aspectes de) les nostres vides. A «Jauría» la denúncia social per millorar el món comença des del moment que l’obra vol explicar què va passar els Sanfermines del 2016 quan cinc homes van cometre un delicte continuat de violació en grup amb tracte vexatori cap a la víctima. El 2019 el Tribunal Suprem va condemnar per unanimitat que els violadors compleixin una pena de 15 anys de presó. El relat dels fets comença des que la noia, de 18 anys, de Madrid, que havia arribat a Pamplona amb el cotxe d’un amic, s’asseu […]

La normalitat no és notícia. Quina llàstima! És la conclusió de l’obra de teatre «Entrevistes breus amb dones excepcionals», en què una periodista de televisió, amb un plató impecable, modern, i amb instruments musicals preparats per amenitzar una entrevista amb l’altra, interroga dones per un fet personal o professional. Pel títol de l’obra, sense saber-ne investigat res més, pensava que anava a veure de veritat històries de dones excepcionals, dones nostres, quotidianes, de la nostra realitat més propera. No és així. Les dones viuen totes a Estats Units d’Amèrica, i la realitat que viuen pot fer-nos pensar en la nostra però no és així perquè, en un dels casos, la política defensa l’ús de les armes. Malgrat això, la periodista […]

Anar a veure «Impro side story» està ple d’al·licients. Per començar, el lloc, el recuperat Espai Texas, al barri de Gràcia de Barcelona. Que hi hagi iniciatives d’aquest tipus, de subscripció popular, amb Òmnium, Parlem i Abacus com a col·laboradors també, perquè s’obrin sales de teatre i cinemes en català provoca ovacions i agraïment. I la fem: «Oooooooh! Moooltes gràcies». I dit això, hi faig una falca, que s’ho mereix: si hi arribeu amb temps, quedeu-vos al bar, ben situat, amb una barra verda preciosista i uns tamborets còmodes. Hi trobareu en Joan Teixidor, que us proposarà les preparacions que hi fa. Jo vaig triar la truita de patates i les gildes, extraordinàries. Així que un encert només entrar-hi I […]