Trinitat Gilbert Martínez

Filumena Marturano ens connecta amb Nàpols, amb l’italià (quin esforç per recrear-ne l’accent dialectal identificant-lo amb el català; i l’estàndard, amb el castellà) i amb patrons de vida que potser es podrien considerar ancestrals. Filumena Marturano també és una simfonia de veus, de personatges (alguns plans; la majoria, molt ben perfilats), de riures i, en resum, de molt bon teatre. Filumena Marturano és una de les grans produccions de la companyia La Perla 29, que em porta a fer una reflexió: els guions escrits per autors del Mediterrani (en aquest cas, d’Eduardo de Filippo) els hauríem de considerar molt més. I amb aquesta idea no vull malinterpretacions, perquè és clar que hi ha autors dels set mars imprescindibles de conèixer […]

Quan a la cartellera hi ha una obra de l’actor Dafnis Balduz, no m’ho penso dues vegades, hi vaig. Cadascú deu tenir els seus actors preferits, en el meu cas és Balduz, que el lligo amb mestratge. I si no, el recordeu a «L’oreneta«, al costat de l’actriu Emma Vilarasau? Amb aquesta idea, vaig anar a «Pols de diamant», i de nou em vaig trobar amb una obra de les que cal recomanar a tothom perquè hi vagi. Tant ell com com l’actor Albert Salazar expliquen amb rigor un cas complex, com la vida mateixa, que va tenir lloc a Madrid el 2021. L’ús de la mentida per amagar una realitat coneguda, però que tothom titllaria de reprotxable, va portar […]

Victorina Duran. La recordeu? Amiga de l’actriu Margarida Xirgu. Victorina va destacar en l’art, va ser la primera catedràtica d’Indumentària i Escenegrofia. També va pintar quadres, i a l’escola de pintura on estudiava de Madrid va conèixer Salvador Dalí. Va fundar el Lyceum Club Femení. I participava en el Círculo Sáfico de Madrid. La guerra va estroncar tot el progressisme d’una generació de dones, que de sobte va entendre que si no fugia, podia morir. Victorina Duran va exiliar-se el 1937 a Argentina gràcies a la seva amiga actriu Margarida Xirgu. Aquesta història, i moltes més, explicades de forma poètica i molt visual, és la que explica l’obra de teatre “Victorina”, una meravella que commou i que és un cant […]

El món es divideix entre els que els encanta els musicals i els que els no els suporten. És un gènere que crea extrems; si més no, és la meva experiència. I ho he tornat a comprovar amb el musical anglès que ha arribat per primera vegada a Barcelona: “The Rocky Horror Show”. El públic era tan entusiasta, que n’hi havia que hi anaven a veure el musical vestits o disfressats com els mateixos actors, que no surten a l’escenari amb robes discretes. Les cançons també feien aixecar de les cadires el públic, que taral·lejava, cantava i cridava a estones les lletres de la cançó. El musical anglès, és clar, és ben conegut i estimat, i per això l’entusiasme desfermat […]

Podríem conjecturar una hipòtesi per saber si l’obra de teatre que hem vist ens ha agradat o no: si hi voldríem tornar una segona vegada. A “Hamlet 0.1” hi voldria tornar una segona i una tercera si pogués. I segur que cada cop pensaria el mateix que vaig pensar just quan va acabar: quina gran funció! Dit això, comencem. Els apassionats de l’obra de William Shakespeare (en som milers, oi?) ens dirigim sempre als teatres on es representa una obra de l’autor anglès del qual encara avui se sap ben poca cosa. A casa nostra, les representacions de “Hamlet” han marcat fites històriques, i de ben segur que molts recordeu l’actor Julio Manrique fent el paper del príncep danès (amb […]