Sílvia Moreno Palomar

“Estimada, ningú és perfecte”. Això diu el personatge d’Osgood Fielding III al final de la pel·lícula Con faldas y a lo loco (1959) en la versió espanyola d’aquest clàssic de Billy Wilder. I sí, ningú és perfecte, però la versió teatral i musical d’aquest film que porta Som-hi films a l’Eixample Teatre de Barcelona s’hi acosta. Sugar, ningú és perfecte, aglutina tot allò que pot enamorar als amants dels musicals i a aquells que volen quedar captivats pel teatre. Música en directe (quina banda de jazz a dalt de l’escenari!), actors que es deixen la pell (i la veu) per interpretar els seus personatges i diversió des del primer minut. Més detalls a fentcaptures.wordpress.com.

Advertencia: los espectadores no pueden cantar en el teatro. Ni bailar. Por lo menos, teóricamente. Os aviso porque si vais a ver Priscilla «Reina del desierto», el musical no podréis evitar, primero, mover los pies al ritmo de la música disco y, después, sin poderlo remediar, tararear las letras de I will survive, Hot stuff, It’s raining men o I say a little prayer. Las plataformas, los vestidos imposibles y el buen humor que irradían todos los personajes hacen de este musical una experiencia muy divertida que necesita ser compartida con amigos y familiares. Como la película, hay momentos de tristeza, pero se compensan de sobra con la fiesta que se celebra cada dos por tres encima del escenario. Bernadette, […]

90 minuts de riures i nostàlgia amanits amb música en directe. Això ens proposta en Marc Martínez amb el seu nou espectacle Mal Martínez- humor i hòsties al Teatre del Raval. Dirigit especialment a aquells que han crescut i han sigut adolescents a la Barcelona de la dècada dels 70-80, però extrapolable a tothom, ens explica com a base “d’hòsties” –literals o metafòriques- ha sobreviscut per arribar al dia d’avui. Amb un muntatge molt acurat i molt ben travat, Martínez fa còmplice i partícip al públic de les seves vivències. Us descobrireu connectant directament amb alguns dels fragments del seu monòleg i cantant més d’una cançó. I es que, al final, a Barcelona o a un poble perdut a les […]