Sílvia Moreno Palomar

A l’escenari només un piano i un micròfon, baixen les llums i entra un apassionat de Stephen Sondheim a escena. Perquè, així, és com s’ha de definir a Joan Vázquez després de veure el seu espectacle Something’s coming, un tribut a un dels compositors de musicals més importants de la història. Vázquez amb la seva veu, i acompanyat d’un piano, ens trasllada als escenaris de Broadway, on ens endinsem, per exemple, a Follies, Merrily we roll along, Sweeney Todd, Sunday in the park with George o Company, algunes de les obres més celebrades de l’autor. Però no només ens fa gaudir amb la seva capacitat de reproduir amb delicadesa i emoció cada paraula i cada nota dels diferents temes, també […]

Si ja com a lector Alícia al país de les meravelles necessita una imaginació desbordant, creure que aquest text pot ser traslladat a una sala petita de teatre en demana molta més. Pablo Ley ho aconsegueix a la Sala Atrium amb pocs elements, uns actors entregats i una direcció mil·limetrada. Tot i que amb una mica d’escepticisme al principi de l’obra, per la complexitat que suggereix aquest text, la veritat és que l’adaptació que en fa Ley és minimalista però molt eficaç. Amb una posada en escena mínima (una taula, quatre cadires i una estanteria), el posicionament dels elements i el joc de llums i ombres ens traslladen al desitjat país de les meravelles. La coreografia dels personatges, marcada al […]

La doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. A la seva tesi doctoral va reivindicar la necessitat de proporcionar una bona educació a les dones, al mateix temps que feia un al·legat contra la cotilla, aquella peça de roba que enclaustrava a les dones i els hi perjudicava la salut. Aleu va aconseguir dedicar-se a allò que més desitjava, però no sense superar tots els obstacles que se li van presentar. Ara amb Barbes de balena, a El Maldà, recordem a aquesta i a altres dones que ens han precedit, mentre s’encoratja a totes aquelles que han d’arribar. Anna Maria Ricart ens presenta un text molt elaborat, […]

Un despatx amb una taula i una pissarra al darrera. Entra Protàgores a escena (amb una vestimenta pròpia del segle XXI) i se’ns presenta de tu a tu. Sembla ser que la història de la filosofia té un deute amb ell ja que, després de més de mil anys, no ha aconseguit el reconeixement que ell creu merèixer. Tota la glòria se la va quedar Sòcrates i, pel què Protàgores professa, aquest no va ser tan espectacular com ens pensem. Aquesta és la premissa de l’obra: explicar qui va ser aquest filòsof i reivindicar la seva feina. Comèdia hilarant en alguns moments, La paradoxa de Protàgores, ens apropa la història de la filosofia però traslladada a l’actualitat (fins i tot […]

Una classe d’una llar d’infants, són les 7.30h del matí i cinc pares d’alumnes de l’escola es reuneixen per parlar i decidir sobre diferents activitats del curs. Per ajudar-los hi ha una mestra que, en contacte amb la directora del centre que no acaba d’arribar, intenta aconseguir que els pares es posin d’acord en els diferents aspectes a tractar. La trama, en principi, no hauria de donar gaire joc… però el dóna, i de quina manera! Més actual que mai – els pares amb nens petits s’hi sentiran identificats en molts moments- aquesta comèdia esbojarrada amb segell argentí us farà replantejar-vos moltes coses, al mateix temps que us provocarà un somriure perpetu a la cara. I és que La sala […]