Sílvia Moreno Palomar

Parlar de Life Spoiler (Sala Flyhard) sense fer, efectivament, cap spoiler, serà difícil però ho intentaré. Tot comença amb aquesta premissa: què passaria si poguessis saber quin serà el teu futur? Voldries saber-ho? Això influenciaria en la teva vida? Intentaries canviar el teu futur? Podries? De l’argument només dir que tot comença amb un accident de cotxe i, la resta, millor no saber-la. Part de la màgia d’aquesta obra és la desconeixença de cap a on ens portaran els personatges. El text és vital, reflexiu i enginyós. Dels actors, remarcar el redescobriment que he fet de la Vicky Luengo, la seva entrega al personatge és tal, que vivim les seves reflexions, les seves pors, els seus sentiments. De la Bruna […]

A l’escenari només un piano i un micròfon, baixen les llums i entra un apassionat de Stephen Sondheim a escena. Perquè, així, és com s’ha de definir a Joan Vázquez després de veure el seu espectacle Something’s coming, un tribut a un dels compositors de musicals més importants de la història. Vázquez amb la seva veu, i acompanyat d’un piano, ens trasllada als escenaris de Broadway, on ens endinsem, per exemple, a Follies, Merrily we roll along, Sweeney Todd, Sunday in the park with George o Company, algunes de les obres més celebrades de l’autor. Però no només ens fa gaudir amb la seva capacitat de reproduir amb delicadesa i emoció cada paraula i cada nota dels diferents temes, també […]

Si ja com a lector Alícia al país de les meravelles necessita una imaginació desbordant, creure que aquest text pot ser traslladat a una sala petita de teatre en demana molta més. Pablo Ley ho aconsegueix a la Sala Atrium amb pocs elements, uns actors entregats i una direcció mil·limetrada. Tot i que amb una mica d’escepticisme al principi de l’obra, per la complexitat que suggereix aquest text, la veritat és que l’adaptació que en fa Ley és minimalista però molt eficaç. Amb una posada en escena mínima (una taula, quatre cadires i una estanteria), el posicionament dels elements i el joc de llums i ombres ens traslladen al desitjat país de les meravelles. La coreografia dels personatges, marcada al […]

La doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. A la seva tesi doctoral va reivindicar la necessitat de proporcionar una bona educació a les dones, al mateix temps que feia un al·legat contra la cotilla, aquella peça de roba que enclaustrava a les dones i els hi perjudicava la salut. Aleu va aconseguir dedicar-se a allò que més desitjava, però no sense superar tots els obstacles que se li van presentar. Ara amb Barbes de balena, a El Maldà, recordem a aquesta i a altres dones que ens han precedit, mentre s’encoratja a totes aquelles que han d’arribar. Anna Maria Ricart ens presenta un text molt elaborat, […]

Un despatx amb una taula i una pissarra al darrera. Entra Protàgores a escena (amb una vestimenta pròpia del segle XXI) i se’ns presenta de tu a tu. Sembla ser que la història de la filosofia té un deute amb ell ja que, després de més de mil anys, no ha aconseguit el reconeixement que ell creu merèixer. Tota la glòria se la va quedar Sòcrates i, pel què Protàgores professa, aquest no va ser tan espectacular com ens pensem. Aquesta és la premissa de l’obra: explicar qui va ser aquest filòsof i reivindicar la seva feina. Comèdia hilarant en alguns moments, La paradoxa de Protàgores, ens apropa la història de la filosofia però traslladada a l’actualitat (fins i tot […]