Neus Mònico Fernández

“La Ilíada” és una epopeia grega, i el poema més antic conegut de la literatura occidental, que narra els esdeveniments de la Guerra de Troia. “Una Ilíada” és una versió dels nord-americans Lisa Peterson i Denis O’Hare; una relectura actualitzada de “La Ilíada” d’Homer en forma de monòleg que ens parla de la guerra. Un monòleg interpretat per l’actor Eduard Farelo sota la direcció de Carlos Martel. “Una Ilíada” es va estrenar al Teatre de Salt i posteriorment va fer temporada a la Biblioteca de Catalunya, però no ha estat fins ara que m’ha estat possible d’anar-la a veure al teatre La Sala d’Argentona. Un sol actor, Eduard Farelo, interpreta el personatge El Poeta, un viatger en el temps que […]

Mai m’hagués imaginat escoltar a la Mariona Castillo versionant cançons d’en David Bisbal, i encara menys fer-ne un concert, ni emocionar-se com qualsevol altra fan davant d’una vídeo conferència amb el propi cantant, ni acabar confessant i proclamant la seva admiració cap a ell. Si vaig anar a aquest concert va ser principalment perquè sóc fan de la Mariona , tot al contrari que d’en David Bisbal, que és lluny dels meus gustos musicals. Haig de dir que el concert em va encantar!!! Em va agradar tant, que fins hi tot em vaig qüestionar el fet que no m’agradés en Bisbal. Així que tant punt vaig arribar a casa, vaig buscar algunes de les cançons que va cantar la Mariona […]

Aquest espectacle es va estrenar dins de la programació del Sismògraf l’any 2016. XeviXaviXou, la companyia formada per Xavi Estrada i Xevi Dorca, dos ballarins actors exmembres de “Chicos Mambo”, presenten “Follow the leader”, un espectacle ple d’humor i ironia, que uneix musica, dansa i gest, per endinsar-nos en un viatge pels clàssics musicals i les coreografies de la música pop. Un xou format per diferents gags en el que els dos actors han volgut fer un repàs al món dels fans, i a tot allò que els envolta, com els grans concerts, les acampades davant de l’estadi, la compra d’entrades, les cançons, les coreografies, les gogos i la gent embogida en els concerts: els fans, aquelles persones que ploren […]

D’un bon principi no vaig triar d’anar a veure aquest espectacle, però com vaig llegir tantes opinions i crítiques positives, fins hi tot, que era l’espectacle de la temporada, finalment vaig decidir de comprar les entrades. D’entrada us diré que no sóc d’aquelles persones que es deixa convèncer davant d’una mala crítica, ni de les etiquetes, que malauradament se’ls hi posa a alguns actors, moltes vegades injustes, però “sí que faig cas” quan la gran majoria de la crítica coincideixen en escriure meravelles d’una obra que jo havia descartat. Després de veure fa tres anys la “Lehman Trilogy” de Roberto Romei a La Villarroel, les meves expectatives davant aquesta nova versió eren molt altes. També es cert que no m’agrada […]

Vaig triar aquest espectacle perquè m’agrada molt la companyia de La Zaranda, i la seva manera de veure i treballar el teatre. Dit això, suposo que us estranyarà la meva puntuació. Quan em vaig llegir l’article d’on havia nascut aquesta història, em va cridar molt l’atenció: “El desguace de las muses nació en las calles del barrio chino de Barcelona”. Per ser més exactes, l’autor Eusebio Calonge es va inspirar en el cafè teatre de La Bodega Bohemia, un espai actualment desaparegut, en el que actuaven cantants i artistes controvertits i transgressors, que van passar sense pena ni glòria, com l’Andrés Villarrossa, que en vam saber d’ell gràcies a en Marc Rosich i l’Oriol Genís, en l’espectacle “Qué fue d’Andrés […]