Neus Mònico Fernández

“Veus de Txernòbil” és una creació col.lectiva de la Cia Potcuia a partir del llibre “La pregària de Txernòbil” de Svetlana Aleksiévitx” publicat el 1997, i el documental “Les àvies de Txernòbil” que es va emetre en el programa 30 minuts de TV3. “Veus de Txernòbil” neix a partir d’un projecte escolar que van presentar els alumnes d’estudis d’itinerari físic i visual de l’Institut del teatre. Un cop finalitzada la presentació ( maig de 2017), els alumnes decideixen portar-lo més enllà de l’àmbit acadèmic i creen la Companyia Potcuia. La Cia Potcuia es basa principalment en la manipulació d’objectes i titelles amb la finalitat de treure a la llum fets que han estat silenciats més enllà de les tragèdies individuals […]

És el primer espectacle que vaig veure a la Fira de Tàrrega “Likes” neix a partir d’un treball de recerca des d’una perspectiva socioantropològica, de l’anàlisi de dos fenòmens molt populars al YouTube: el cover dance, i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga, les quals han sorgit i s’han difós massivament a través de les xarxes socials durant els últims anys. “Likes” a format part del Festival Escena Poblenou 2017, i ha estat una peça sel·leccionada a Aerowaves 2018. A “Likes” Núria Guiu indaga en la consciència de corporalitat i la nova relació cos-ment en l’era digital a través de la coreografia i la música electrònica, i construeix aquest espectacle en cinc fases: -En un primer […]

Comencem la nostra temporada teatral anant a La Badabadoc, una de les millors sales on es pot veure teatre argentí, a veure “El amante de los Caballos” , una proposta de la companyia argentina Moscú Teatro, que porta més de quatre anys en cartellera dins de l’off porteño. “El amante de los Caballos” és el primer relat d’una col·lecció de dotze contes de l’escriptora nord-americana Tess Gallagher, que l’actor i director argentí Lisandro Penelas n’ha fet una adaptació en format d’unipersonal , interpretat per l’actriu Ana Scannapieco, que a part de ser la protagonista d’aquesta història, n’és també la narradora. Des del primer moment quedes atrapat per l’espai, i per la calidesa de la llum. L’escenografia és plena d’objectes i […]

“Un cop l’any” és l’adaptació d’Hector Claramunt de “Same time, next year”, una comèdia romàntica, escrita per Bernard Slade l’any 1975. El muntatge original d’aquesta comèdia es va estrenar l’any 1975 a Broadway, i tot i que va estar en cartellera durant més de tres any, la seva popularitat es deu, en gran part, a la versió cinematogràfica “Same time, next year” dirigida per Robert Mulligan que es va estrenar a Hollywood l’any 1978. “Un cop l’any” narra la intensa relació “intermitent” d’una parella d’amants que, durant més de 25 anys de la seva vida, es troben un cop l’any, la mateixa data en la mateixa habitació d’hotel. Són amants, però al mateix temps estan feliçment casats i estimen a […]

Si a“Oro viejo” ens feia reflexionar sobre el pas del temps, “Caida del cielo” sobre la feminitat i el que és ser dona, a “Grito Pelao” Rocío Molina fa un pas més enllà, i ens proposa la seva visió personal de la maternitat, com a dona, i en solitari. “Grito Pelao” és la història d’una dona lesbiana soltera, que vol tenir un fill, però que li fa por enfrontar-se sola a aquesta aventura. Es tracta d’una proposta autobiogràfica arriscada. Un viatge personal cap a la maternitat. Una vivència que ha decidit viure en solitari, com a dona. Un projecte que va néixer fins hi tot abans de quedar-se embarassada. Rocío Molina volia ser mare, viure-ho i compartir-ho. Cada dona viu […]