Neus Mònico Fernández

El tàndem creatiu Carmen Marfà i Yago Alonso fa uns quants anys que funciona amb èxit. Ovelles (2018), Instruccions per enterrar un pare (2020) i La pell fina (2022) en són alguns exemples que han estat èxits teatrals. Ara ens tornen a sorprendre amb La Presència, una obra que combina dos gèneres: el del terror i la comèdia, un format que hem pogut veure molt sovint al cinema i en la literatura, però no tant en el teatre, tot i que s’ha de dir que aquesta temporada se n’han programat unes quantes, com Turisme rural, Allà lluny hi ha una caseta o Escappe room, què, si podeu i teniu temps, també són una bona opció per passar-vos-ho molt bé. És […]

Va ser en dues de les finals del programa Eufòria, del qual en Daniel Anglès ha estat director artístic i professor, que vaig flipar quan el vaig sentir cantar Amore i La era de las catedrales. Del Daniel Anglès coneixia la seva trajectòria professional de darrere els escenaris, però la seva faceta com a cantant, em fa vergonya reconèixer que la desconeixia. Són molts els espectacles que he vist i que han estat produïts per ell, com El temps que no tindrem, Per si no ens tornem a veure, Tot el que no ens vam dir, etc. Musicals que han estat èxits absoluts i amb els que he gaudit i m’he emocionant moltíssim. Però sentir-lo cantar ha estat tota una […]

Després d’estrenar-se en el Festival Grec d’enguany, arriba al Teatre Lliure, una versió actualitzada de la novel.la El Misantrop de Molière. Es tracta d’una producció de La Brutal amb dramatúrgia de Sergi Pompermayer. Pompermayer ha escrit una versió més actual, més contemporània. Pablo Macho Otero ha versificat el text original en versos alexandrins però també amb un llenguatge més proper, amb referències actuals i jocs de paraules. David Selvas (director) ha creat una experiència teatral memorable. Ha tingut molta visió i talent a l’hora de seleccionar el repartiment, la creació del disseny escènic, l’elecció de la música i la il·luminació, i la supervisió general de la posada en escena. El repartiment està encapçalat per en Pol López i la Mireia […]

La primera vegada que vaig veure actuar a l’Oriol Pla va ser a l’obra Ragazzo, de la Lali Álvarez al Teatre Eòlia el 2015. Vaig flipar! La segona vegada que el vaig veure va ser a l’espectacle Be God Is a la Villarroel. Vaig flipar encara més! (La vaig anar a veure tres vegades). A Travy, em vaig quedar sense paraules. I ara a Gola em rendeixo als seus peus. Oriol Pla és un dels actors més complets i prolífics del teatre català. El que fa és inclassificable. No es pot explicar, s’ha de veure. L’Oriol ho porta a la sang, és fill de Quimet Pla, un dels fundadors dels Comediants, i de Núria Solina, cocreadora de companyies com el […]

L’obra parteix de la història de migració de l’Ani Saghatelyan i Marta Pawlikowska La peça ens parla de l’exili i la migració a través de dues línies, la història de l’Ani Saghatelyan i Marta Pawlikowska i la de les seves àvies. Present i passat. El text, escrit per l’Ani Saghatelyan i la Marta Pawlikowska, combina autoficció, fets realitat, possibles fets reals, adaptacions de fragments escrits, els relats d’alguns testimonis, i la inspiració d’alguns textos poètics i filosòfics. És un treball de més de dos anys de treball d’investigació i documentació. La diferència entre l’Ani i la Marta amb les seves àvies és que mentre les primeres van marxar dels seus països (Armènia, Polònia) per diversos motius (polític, social, per pròpia […]