Neus Mònico Fernández

És la segona de les propostes dins del cicle “Dóna’m veu. Dona amb veu” (teatre escrit, dirigit i protagonitzat per dones) que es pot veure a la Sala Fènix. Es tracta d’un unipersonal tragicòmic, una història explicada en primera persona per l’actriu Silvia Albert Sopale, “una negra, nascuda dins una família de negres en un país de blancs”. Un relat que convida a reflexionar sobre el què és viure en una societat racista, i la necessitat de ser-ne acceptada. És un text escrit per la pròpia actriu, en el que ens relata alguns fets viscuts (des de la seva infantesa fins al dia d’avui), per ella mateixa i d’altres dones com ella, en el que ens explica el que implica […]

“Nosotros no nos mataremos con pistoles” és el primer dels espectacles que forma part de l’itinerari TRIA pLATS AmB D.O. que es podran veure al teatre Tantarantana. “Nosotros no nos mataremos con pistoles” és l’espectacle guanyador del premi mAx Autoria Revelació 2016, escrit i dirigit per Víctor Sánchez Rodríguez, i interpretat per Román Méndez d’Hevia, Laura Romero, Lara Salvador, Bruno Tamarit, Silvia Valero. Aquest text es va estrenar l’any 2012 en el Teatre Lliure de Barcelona en format Assaig Obert. La seva estrena va ser a la Sala Ultramar deValencia. Un grup d’amics es reuneixen al cap de cinc anys per fer un sopar. Es nota distanciament i molta tensió entre ells. Hi ha desconfiança. Alguna cosa els va passar […]

Estic totalment d’acord amb el biògraf Agustí Pons quan diu que “Difícilment entendríem la cultura i la societat catalanes de la segona meitat del segle XX sense conèixer la vida, l’obra i el llegat d’una personalitat tan abassegadora com la de Maria Aurèlia Capmany”. Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral. Va escriure un gran nombre d’articles d’opinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista i un fort sentiment de catalanitat, per les seves idees dins el feminisme en defensa dels […]

La companyia emergent La Ràtzia presenta “Croades”, una versió de l’obra «Croisades» de l’escriptor i dramaturg francès Michel Azama. Es tracta de l’espectacle resultant d’un taller dels alumnes de 4rt de l’ESAD sota la direcció del seu professor Jordi Vilà. Adaptada i traduïda per ​Santiago Sans. L’obra, tot i que va ser escrita l’any 1988,podem dir que segueix viva, ja que és una història que tant pertany al passat, com al present. Es tracte d’un text que s’ha traduït a una vintena de llengües, perquè «Croades» parla del món, de creuades entre cristians i musulmans, de musulmans i hindús. “Croades” és Israel, Palestina, Jerusalem, Síria, Xile,… L’obra comença amb força. Consta d’un pròleg i quinze escenes entrecreuades. Els sis actors […]

Són moltes les dones que han dedicat i dediquen gran part de la seva vida a ser mestressa de casa, fer la compra, cuinar, planxar, cuidar del marit i educar dels fills. La Shirley, la protagonista d’aquesta comèdia, és mestressa de casa, una dona abnegada que s’ha oblidat de viure. La seva vida és monòtona, avorrida. El seu dia a dia s’ha convertit en: sortir a comprar, preparar el dinar i tenir-ho tot a punt per quan torni el seu marit a casa. És una dona que se sent sola, fins hi tot parla sola. Un dia se n’adona que no és qui volia ser, que el temps ha passat . On és aquella noia alegre, plena d’ il·lusions i […]