El desguace de las musas
27/03/2019
Quan els llums s’apaguen

Vaig triar aquest espectacle perquè m’agrada molt la companyia de La Zaranda, i la seva manera de veure i treballar el teatre. Dit això, suposo que us estranyarà la meva puntuació.

Quan em vaig llegir l’article d’on havia nascut aquesta història, em va cridar molt l’atenció: “El desguace de las muses nació en las calles del barrio chino de Barcelona”. Per ser més exactes, l’autor Eusebio Calonge es va inspirar en el cafè teatre de La Bodega Bohemia, un espai actualment desaparegut, en el que actuaven cantants i artistes controvertits i transgressors, que van passar sense pena ni glòria, com  l’Andrés Villarrossa, que en  vam saber d’ell gràcies a en Marc Rosich i l’Oriol Genís, en l’espectacle “Qué fue d’Andrés Villarrossa”. Així que anava amb les expectatives molt altes: el tema m’agradava, i tal i com us he dit al començament de la meva recomanació, la companyia i la seva manera de fer també m’agraden molt.

M’agrada molt les històries del teatre, que se’n parli, que se’l homenatgi. Saber què hi ha al darrera dels llums i els focus, i conèixer qui s’amaga darrera aquella imatge que es veu reflectida en el mirall envoltat de bombetes, o sota el maquillatge i la disfressa d’un personatge. Conèixer que passa amb els artistes quan arriben al final de la seva carrera, com és el cas dels personatges d’aquesta obra, artistes oblidats, artistes que està al límit de la seva vida, ex-coristes o artistes que van passar sense pena ni glòria pels escenaris.

Què ha passat dons?

No hi he connectat. No m’he cregut als actors. No m’han emocionat. No m’han transmès. Se m’ha fet llarga i avorrida. Fins hi tot m’ha donat la sensació que de vegades alguns actors improvisaven. Els he trobat molt repetitius i no m’han aportat res del que m’esperava.

Ha estat una llàstima, perquè estic del tot segura que aquesta companyia podia haver-li tret molt més de suc a tot plegat.

**/***

Todo lo que necesitas para ir al teatro

El desguace de las musas

El desguace de las musas

Gabino Diego protagoniza El desguace de las musas, un espectáculo dirigido por Paco de la Zaranda. Una alegoría inspirada en la desaparecida Bodega Bohèmia.

Sinopsis

El costroso cortinaje de lentejuelas desprende pestes a sudor y desinfectantes. Las notas musicales se esparcen por la penumbra mal ventilada antes de diluirse en el fondo de los vasos. Bajo los focos que desparraman azul noche, el diezmado coro de vicetiples ensaya una rudimentaria coreografía. Pereza de albornoces, chándales y mallas remendadas, aderezados con boas desplumadas, brillantes baratijas y acoples de micrófono. Carnes yertas que entierran  tantos deseos, miradas desnudas que saben de tantos ocasos. La mueca de la muerte oculta tras el maquillaje barato. En el espejo del camerino, rodeado por bombillitas fundidas, quedó escrita con pintalabios la verdadera historia, dónde el género frívolo se convierte en trágico.

Allí se refugian estos restos de coristas, vedettes desfondadas, ruinas de caricato, agonía y furor  de una cultura, a la hora de cierre, la nostalgia bailando en la penumbra, el momento en que las sillas se colocan sobre las mesas.

Inspirada en la desaparecida Bodega Bohemia de Barcelona, es esta la alegoría de una cultura apuntalada, que espera su desplome, situada en un antro lúgubre infestado por las ratas que asoman a nuestros trabajos,  dónde un núcleo de artistas aislados y contracorriente resisten, agotados, entre la resignación y el encono, sin ningún heroísmo, más bien a merced de una época que renuncia a lo poético.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig assistir al Romea a l’estrena d’aquesta obra de la companyia La Zaranda escrita per Eusebio Calonge i dirigida per Francisco Sánchez (Paco de La Zaranda). Encara que segons Calonge es va inspirar en l’antiga Bodega Bohemia del carrer Lancaster, no recrea la història d’aquesta sala, sinó que el lloc on transcorre és simbòlic i podria ser qualsevol racó d’Espanya o del món. Ens parla de decadència. De la decadència d’uns personatges que al seu dia van poder ser i no van ser o que van ser i ja no poden ser, que estan al límit de la vida i es neguen a acceptar la realitat, malvivint perquè a més no tenen altres recursos, en el lloc que en el seu dia els va donar moments de glòria i on el gènere frívol esdevé tràgic. De la realitat dels fets es poden treure un munt de reflexions però a mi concretament, i em fa mal dir-ho perquè La Zaranda és una de les companyies de fora de casa nostra que més admiro, m’ha avorrit solemnement. Lenta en molts moments però sobretot repetitiva molt repetitiva s´ em va fer interminable. La interpretació en canvi magnífica tant la dels actors de la companyia, Francisco Sánchez, Gaspar Campuzano i Enrique Bustos com les incorporacions que han fet per a aquesta obra, Gabino Diego, Inma Barrionuevo i la soprano Mª Angeles Pérez-Muñoz, però això només, no val. Espero oblidar-ho aviat i quedar-me amb La Zaranda que sempre m’ha entusiasmat.

    13/03/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Compré entradas para esta obra porque me gusta arriesgar e intentar ver cosas que en un principio no me llaman la atención.
    Pero creo que a apartir de ahora voy a seguir mi instinto y no me voy a dejar llevar. Sin duda es la obra que menos me ha gustado de toda la temporada.
    Ni siquiera el reclamo de Gabino Diego en el elenco ha conseguido que sienta un poco de simpatía por la obra.
    Una obra que nos muestra la decadencia de la Bodega Bohemia de BCN. En su tiempo lugar de teatro y varietés de gran éxito y que ahora nadie visita.
    Solo los antiguos fantasmas de sus actores aún pululan por el lugar intentando recordar sus años de esplendor…
    Sinceramente he pasado vergüenza ajena. Interpretaciones sobreactuadas, dos señores haciendo de maricas plagiando a Los Morancos y un Gabino Diego sin gracia han acabado con mi paciencia.
    Y para rematar… en los aplausos los actores saludaban mirando a la pared del escenario. Ni siquiera han tenido la molestia final de girarse para agradecer al público que se hayan tragado semejante tostón…

    06/03/2019
Artículos relacionados
La Zaranda torna a Barcelona amb 'El desguace de las musas'

La Zaranda torna a Barcelona amb 'El desguace de las musas'

8 Març 2019

Gabino Diego s’ha sumat a La Zaranda en el seu nou espectacle El desguace de las musas, un peça teatral en la qual la companyia andalusa ressuscita l’esperit decadent i bohemi d’antres […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.