Neus Mònico Fernández

Abans neix a partir de Jo abans sortia més, un monòleg que Daniel J. Meyer havia escrit personalment per l’actriu Laia Pallejà. Part d’un projecte solidari per recollir roba per a gent necessitada, es va estar representant pel carrer i cases particulars. Ara la podeu veure representada en dos indrets de les Galeries Maldà. Abans és una obra que reflecteix la crua i dura realitat que viu moltíssima gent en aquests moments. Gent de qualsevol estatus social, com és en el cas de la protagonista d’aquesta història, la Laia, una noia d’uns 30 anys, que ha acabat vivint al carrer i remenant contenidors per poder sobreviure. Una noia amb una motxilla i un violí ens pregunta si pot mirar la […]

Ahir vaig assistir a l’estrena de Dansa d’agost, una obra del dramaturg irlandès Brian Friel dirigida per Ferran Utzet. –Agost del 1936. Mentre a Europa bufen vents de guerra, a un petit poble de Donegal (Irlanda) la vida transcorre plàcidament a casa de les germanes Mundy. Cinc germanes, totes solteres d’entre 30 i 40 anys i de caràcters totalment diferents, viuen amb l’esperança d’un futur millor. –Per tal de preparar més a fons l’espectacle, la companyia va viatjar a Irlanda, a la terra de Brien Friel (Glenties); fins i tot van buscar la casa de les germanes Mundy. –Aquesta obra reflecteix molt bé la situació d’una època; la repressió d’un món rural, que és incapaç d’adaptar-se a la modernitat. –Els […]

Ningú et coneix com jo és un thriller psicològic escrit i dirigit per Roger Peña. La veritat és que quan vaig llegir la sinopsi de l’obra, de seguida vaig tenir molt d’interès en anar-la a veure. “Et proposem un gran joc psicològic, on res és el que sembla. Una sala d’anatomia forense, un home i una dona. Un thriller psicològic…”, en fi, que els misteris i thrillers m’agraden molt i de cap cap el Borràs! Dons bé, tot i que la idea i el plantejament de l’obra és bastant bona, l’espectacle no acaba de ser del tot rodó. Comença d’una manera molt poc creïble, i tot i que a mitja funció es comença a fer més interessant, no acaba d’enganxar… […]

El professor Bernhardi és un drama publicat el 1912 del dramaturg vienès Arthur Schnitzler. Es va estrenar aquell mateix any al Kleines Theater de Berlín, donada la seva prohibició a Àustria, on no es va poder representar fins després de la Primera Guerra Mundial. Es tracta d’un retrat de les debilitats morals de la societat vienesa d’aquella època, amb ressons autobiogràfics. Schnitzler va néixer en una família de metges jueus. La seva joventut va transcórrer entre la medicina i el teatre, cosa que queda del tot reflectida en aquesta obra. Una obra que ens parla de política i religió, tocant de ben a prop el tema de l’antisemitisme i el sionisme, i de l’hostilitat entre el judaisme i el cristianisme. […]

Aquest matí l’Àneu (cinc anys) i en Roc (d’un any) han anat per primera vegada al TNC. Com a abonada del TNC tenia unes entrades per anar a veure Bítels per a nadons i li vaig regalar al meu germà per tal que hi anés amb els meus nebots. A tots tres els hi ha entusiasmat! L’Àneu s’ho ha passat pipa i en Roc s’ha passat tota l’estona amb la boca oberta, ni s’ha mogut!, cosa estranya en ell, ja que és d’aquells nens que on posa l’ull, posa la mà. El meu germà ha sortit molt satisfet i sorprès de la qualitat d’aquest espectacle. Tos tres han vingut encantats!!!