Neus Mònico Fernández

“LA CIRERA I LA GARROFA: Llullificar, Llullificable i Llullificatiu” Haig de confessar que no sóc gaire amant de la poesia, però sí de la poesia que fa i com la recita Enric Casasses. Així que quan vaig veure que aquest any tornava a venir a la Seca, a la segona edició del Festival de poesia en escena Alcools, vaig reservar de seguida les entrades. Aquesta vegada no eren els seus poemes els que recitaria, sinó que, juntament amb el rapsode i poeta Josep Pedrals, el que volien era rendir un homenatge a un dels escriptors més reconegut dins les lletres catalanes, Ramon Llull, en el 700 aniversari de la seva mort. La direcció escènica de l’espectacle ha anat a càrrec […]

Les tres germanes és una les obres clàssiques del teatre rus més representades de l’escriptor Txèkhov. Escrita en el 1900, va ser representada per primera vegada el 1901. Després de Shakespeare, Txèkhov és considerat el dramaturg més popular als països angloparlants. Es tracta d’una obra naturista, amb la que es pretén copsar la realitat social d’una manera totalment objectiva amb un aire bastant pessimista. La decadència de la classe social privilegiada de Rússia i la cerca del seu significat en el món modern. Les tres germanes. Deconstructing Txèkhov és una adaptació de l’obra original, que va fer el dramaturg i director teatral José Sanchis Sinisterra (fundador del Teatro Fronterizo) a finals del 2012, per encàrrec de la Sala Atrium. Aquests […]

Us donaré unes quantes raons per les quals he qualificat d’imprescindible aquesta nova versió de Hamlet, escrita i dirigida per en Pau Carrió. –Perquè Pau Carrió fa una versió extraordinària de Hamlet (un clàssic del S. XVII), la tragèdia possiblement més famosa i interpretada, que va escriure William Shakespeare. –Representat dalt de l’escenari, any rere any d’ençà que es va escriure, segueix sent avui en dia, del tot contemporània. Hamlet és encara avui, quatre segles després, el mirall on podem veure reflectida la nostra societat més actual. Hamlet és aquell personatge que no para mai de qüestionar-se a ell mateix. –Perquè el mateix Pau Carrió la dirigeix amb mestria, fent d’aquest Hamlet un espectacle d’aquells que en diem rodó i […]

Don Joan. Quan se l’anomena, de seguida tothom reconeixem a aquest personatge de llegenda. Don Joan és la seducció per i per a la seducció. Tot i que el personatge de Don Joan ha anat canviant durant tots aquests segles, l’hem vist com el seductor amable i una mica malparit incapaç de mantenir el desig d’una sola persona durant gaire temps, com el seductor que es rebel·la contra tot i tothom saltant-se les normes. Ha estat el gran conquistador que sedueix i enganya a totes les dones. Un personatge divertit, però a l’hora egoista, cruel, violent, covard, mentider, egoista, cínic, antisocial i amoral; un conquistador que amb gran mestria aconsegueix tot el que es proposa. En conclusió, podríem definir-lo com […]

Dimecres vam anar a veure El camp al Teatre Gaudí, un dels textos amb més repercussió del reconegut dramaturg britànic Martin Crimp. M’agradaria recordar que The country va ser la primera obra d’aquest autor que es va poder veure als escenaris de Barcelona, més concretament a la Sala Beckett de la mà de Toni Casares, que en el seu dia la va definir com: “Sòbria, lúcida i cruel. Un retrat de l’ànima humana i l’esperit de la nostra època”. Podríem dir que Martin Crimp està entre Pinter i Sara Kane. A Crimp se’l reconeix per la seva manera de parlar de les misèries i realitats humanes de forma alliçonadora, però d’una manera fosca i confusa, amb un estil entre el […]