Neus Mònico Fernández

Ahir vaig assistir a l’estrena de Dansa d’agost, una obra del dramaturg irlandès Brian Friel dirigida per Ferran Utzet. –Agost del 1936. Mentre a Europa bufen vents de guerra, a un petit poble de Donegal (Irlanda) la vida transcorre plàcidament a casa de les germanes Mundy. Cinc germanes, totes solteres d’entre 30 i 40 anys i de caràcters totalment diferents, viuen amb l’esperança d’un futur millor. –Per tal de preparar més a fons l’espectacle, la companyia va viatjar a Irlanda, a la terra de Brien Friel (Glenties); fins i tot van buscar la casa de les germanes Mundy. –Aquesta obra reflecteix molt bé la situació d’una època; la repressió d’un món rural, que és incapaç d’adaptar-se a la modernitat. –Els […]

Ningú et coneix com jo és un thriller psicològic escrit i dirigit per Roger Peña. La veritat és que quan vaig llegir la sinopsi de l’obra, de seguida vaig tenir molt d’interès en anar-la a veure. “Et proposem un gran joc psicològic, on res és el que sembla. Una sala d’anatomia forense, un home i una dona. Un thriller psicològic…”, en fi, que els misteris i thrillers m’agraden molt i de cap cap el Borràs! Dons bé, tot i que la idea i el plantejament de l’obra és bastant bona, l’espectacle no acaba de ser del tot rodó. Comença d’una manera molt poc creïble, i tot i que a mitja funció es comença a fer més interessant, no acaba d’enganxar… […]

El professor Bernhardi és un drama publicat el 1912 del dramaturg vienès Arthur Schnitzler. Es va estrenar aquell mateix any al Kleines Theater de Berlín, donada la seva prohibició a Àustria, on no es va poder representar fins després de la Primera Guerra Mundial. Es tracta d’un retrat de les debilitats morals de la societat vienesa d’aquella època, amb ressons autobiogràfics. Schnitzler va néixer en una família de metges jueus. La seva joventut va transcórrer entre la medicina i el teatre, cosa que queda del tot reflectida en aquesta obra. Una obra que ens parla de política i religió, tocant de ben a prop el tema de l’antisemitisme i el sionisme, i de l’hostilitat entre el judaisme i el cristianisme. […]

Aquest matí l’Àneu (cinc anys) i en Roc (d’un any) han anat per primera vegada al TNC. Com a abonada del TNC tenia unes entrades per anar a veure Bítels per a nadons i li vaig regalar al meu germà per tal que hi anés amb els meus nebots. A tots tres els hi ha entusiasmat! L’Àneu s’ho ha passat pipa i en Roc s’ha passat tota l’estona amb la boca oberta, ni s’ha mogut!, cosa estranya en ell, ja que és d’aquells nens que on posa l’ull, posa la mà. El meu germà ha sortit molt satisfet i sorprès de la qualitat d’aquest espectacle. Tos tres han vingut encantats!!!

Si teniu ganes de passar-ho bé durant una bona estona, aneu al Maldà a veure Oh my god Barcelona, un musical de petit format que es representa per primera vegada a Barcelona. És una versió a la catalana de l’opereta La Vie Parisienne de Jaques Offenbach, que ha traduït i adaptat la Cia Bratislava. La Cia Bratislava està formada per l’Anna Arena, Laura Pau, Mònica Portillo, David Anguera, Albert Ruiz i Jofre Bellés; sis joves actors que amb tan sols l’acompanyament d’un piano en directe, ens canten, ballen i interpreten de meravella una obra que et manté un somriure d’orella a orella des del primer minut. És una burla de l’alta burgesia i una sàtira sobre el turisme a Barcelona. […]