Neus Mònico Fernández

Arriba a La Vilella un muntatge que fa molt de temps que li anàvem al darrera: Don Joan. Memòria amarga de mi, el primer dels espectacles de Miquel Gallardo i l’únic que em faltava per veure del seu repertori. La meva valoració és la màxima *****, per molts motius, la fantàstica direcció de María Castillo, una il·luminació molt efectiva, i la magnífica feina i esforç que hi dedica en Miquel Gallardo en fer creïble la quantitat de personatges que ha d’interpretar (juntament amb el seu propi personatge), mostrant diferents canvis de veus i maneres de moure’s, personalitzant cadascun d’ells, arribant a donant-los vida pròpia i aconseguint que els espectadors ens oblidem que són titelles. Mèrit afegit és que en l’actualitat […]

«Impulso» és la segona proposta que vaig triar de Oh! Poètiques de la il.lusió, gràcies a un bon amic em va dir “jo això no m’ho penso perdre, de moment no és un espectacle, però tinc curiositat de veure que surt d’aquesta trobada entre la Rocío Molina i els Cabo San Roque”. No es un espectacle, al menys així ens ho van dir. Però si allò tan meravellós no va ser un espectacle …, ja tinc ganes de veure el resultat final !!! Pel que vaig assabentar-me, és un treball que s’ha creat en la distància, quasi sen se trobar-se. Tan sols fa un parell de dies que assagen junts, la resta és improvisació… Em diuen: “Impulso” és una trobada […]

La primera obra del any 1/1/2016 i ha estat un encert !!! “Ragazzo” és una crítica a la globalització i a l’abús del poder, és un parleu-ne per no oblidar, és impotència, és un fet real , una història sense resoldre, un reconeixement i homenatge a Carlo Giuliani. Gènova. Juliol de 2001 durant la cimera del G8 (trobada anual on es reuneixen els caps d’estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics) . Després de la reunió Ministerial de la OMC durant el novembre de 1999 a Seattle, va representar l’inici d’un nou cicle de mobilitzacions internacionals. Es prohibeix estendre roba als balcons, es prohibeixen les manifestacions o trobar-se en la zona on estan reunits els líders mundials del […]

És una llàstima que treballs com aquests passin quasi desapercebuts per la gran majoria de públic. Jo de què me la perdo, vosaltres encara teniu la oportunitat d’anar-hi aquesta tarda. No la deixeu perdre !!! La companyia francesa Blick Théâtre ens porta un espectacle sense paraules, tan sols el gest i el moviment com a llenguatge. Hullu significa boig, bogeria en finlandès i és el resultat de la investigació sobre els trastorns mentals. És tracta d’un espectacle amb un treball escènic impressionant, màgic, delicat i poètic, que combina diferents tècniques: teatre gestual, contorsionisme, acrobàcies, màgia, manipulació de titelles i objectes. Ha estat increïble veure que els titelles tenien vida pròpia, talment semblava que eren reals, de vegades ni tan sols saps qui és […]

Bogeria ve del llatí vulgar “delirés”, de lira ire, que significava originalment en l’agricultura «desviat del solc recte». La bogeria realment és la desviació de la norma?. En realitat, quina és la línia que separa el que és del que no és… la bogeria del seny ?. És tan fàcil estar en un costat o en l’altre … “Boges” és una reflexió sobre les malalties mentals, una obra sobre la nostra necessitat d’inventar-nos personatges per poder sobreviure a la realitat que ens envolta. L’autor, José Pascual Abellán, mestre d’educació especial, ha escrit aquesta obra basant-se en experiències reals, i ho fa mitjançant la seva visió teatral de la malaltia, fent-nos veure que en el comportament humà no existeixen els límits […]