Marc Ribera

Àlex Rigola torna al gran format de la Fabirà Puigserver amb una peça ambiciosa: adaptar Bulgàkov, novel·lista i satíric que va patir la censura soviètica, en una obra que juga amb el qüestionament religiós i amb la crítica política i moral. La direcció diu apostar per la idea del “relat i la manipulació del relat”, una temàtica que sens dubte viu en l’obra original però que es converteix en un destí farragós i excessivament conceptual i esdevé fum per a qualsevol espectador que no hagi dedicat unes quantes hores prèvies a llegir la novel·la, entendre les intencions del director i preparar-se pel que vindrà (tot i que Rigola afirma que és millor no haver llegit la novel·la, la meva experiència, […]

El programa de mà d’aquest espectacle comença amb una declaració del seu director i ideòleg, Roger Bernat, que diu: POTSER SÓC EL MENYS INDICAT (així, en majúscules). En una entrevista, el mateix Bernat explica el que ja sabem de fa temps: no li interessa el teatre de text de tota la vida, sinó l’andamiatge del fet escènic, allò que habitualment s’oculta, la deconstrucció dramatúrgica i l’exploració de la relació públic-intèrpret-escena. Un excel·lent punt de partida conceptual que ens podria permetre anar més enllà i descobrir nous prismes, investigar noves profunditats, lectures o deconstruccions, en aquest cas, de l’obra de Guimerà, de la proposta de Puigserver o del teatre, en general. Tanmateix, finalitzada Terra baixa, costa sintetitzar cap reflexió o entendre […]

Destination Moon és un drama distòpic que vol parlar del model econòmic actual, de l’excés al que ens aboca el capitalisme, de la precarietat laboral, de la identitat de l’individu dins la societat de consum, de la dificultat de la cultura per sobreviure en aquest paradigma neoliberal i socioeconòmic, del canvi climàtic, del les relacions familiars, de la dependència respecte a aquells que ens estimem, de la petitesa de l’individu davant la grandesa de l’existència, de la felicitat, de la malaltia, de la mort… Això és només un breu extracte del programa/sinopsi que se’ns ofereix com a complement de l’obra. Una obra que vol abordar molts temes. Potser, segons la meva humil opinió, massa temes. Temes grans, complexes i profunds. […]

Uno de los muchos problemas de representar un texto de William Shakespeare es que la distancia entre los personajes de sus obras -especialmente en las tragedias y las piezas históricas- y el yo actual es muy grande. Las dosis de miedo, violencia y dolor que cargan sus personajes raramente es experimentada en nuestras vidas modernas. Seguramente no es necesario, para llegar a hacer una interpretación emocionante y sobrecogedora. Lo que sí es necesario, sin embargo, es realizar un humilde y exhaustivo trabajo de análisis y comprensión, un viaje hacia la introspección física y emocional del ser humano para poder recrear con veracidad una historia épica como es la de Enrique V, si es eso lo que queremos hacer. Sino, la […]

¿Una construcción -una obra arquitectónica- es un ser inerte o tiene alma? ¿Es la arquitectura técnica o arte? ¿Cuáles son los principios que en regirían la parte artística?¿Debe tener en cuenta el creador el público a la hora de pensar su obra? ¿Trabajar para el hombre como individuo o para el hombre como especie? ¿Debe verse, pues, el creador, condicionado por las expectativas y patrones estéticos preexistentes o, como obra de arte, debe trascender y dirigirlos hacia un pensamiento visionario?¿Es entonces cuando la arquitectura deja de ser un ejercicio funcional para transformarse en un acto artístico? La novela de Ayn Rand puesta en escena por Ivo van Hove en el Teatro Lliure dentro del marco del Festival Grec plantea estas […]