Francesc Esteve i Tomàs

Tota una sorpresa, primer poder descobrir una nova sala a Barcelona que encara no la coneixia (La Badabadoc) i amb una proposta com aquesta. Amb un inici que pot ser poc prometedor, una reunió de pares en un jardí d’infants. I la forma de poder coordinar tot el que afecta als seus fills. A partir d’aquí, deixem de pensar en els nostres fills i comencem a parlar de nosaltres mateixos. Definicions de liders, de secrets, fustracions, treball en equip i la recerca del poder. Un fidel retaule de la societat en que vivim. És un treball on l’obra et transporta per confrontacions sense adonar-te i de mica en mica la comèdia que estem veient es transforma en alguna cosa menys […]

Vamos al estreno de «La conferencia de Wannsee» en La Casa de la Seda. Un espacio más que adecuado para poder reproducir una de las conferencias más detestable que ha tenido los últimos años. Hablamos de una reunión que tuvo lugar el 20 de enero de 1942 donde 15 dirigentes alemanes y del Partido Nazi formalizaron la «Solución final para exterminar la cuestión judía». Cómo he comentado el espacio fue adecuado por la magnificència del lugar. Pero a la vez juega un poco a la contra la poca visibilidad del lugar y el poco espacio que tienen los actores. A parte este pequeño inconveniente, la historia es suficiente atractiva para estar pendiente los 80-90 minutos que dura la obra. Al […]

Una recomanació que deixa amb bon gust, un bombó que podem perdre sense cap problema després d’aquestes dates d’empatx en tots els sentits. No patiu que no tenim una obra on han posat un parell de cançons, per colar-nos com teatre musical. I ara que estem amb la cartellera amb diferents propostes de teatre musical, arriba El despertar de la primavera (Spring Awakening) amb més força. Podem dir que és un dels millors musical que tenim actualment a la cartellera. L’adaptació realitzada al català ha estat afortunada en aquest cas. Amb el talent d’uns protagonistes joves i acompanyats del contrapunt del caràcter que ens demostra Roser Batalla i Mingo Ràfols. Amb tot, aconsegueixen sorprendre’ns i demostrar el seu bon fer. […]

Com sempre arribo a l’últim dia per assistir a veure una obra de teatre, i poc puc recomanar per assistir-hi, ja que avui diumenge és l’últim dia per poder anar a veure-la a La Seca. El primer que m’ha cridat l’atenció d’aquesta proposta ha estat la seva posada en escena, el moviment dels diferents actors tant en moments grupals com individuals. Jugant amb molt poca escenografia ha estat prou efectiva. Veig que a tots ens ha sobtat que els dos protagonistes no s’han creuat les mirades. Més a Inquietuds

Aquest cop he anat a la Sala Atrium sense l’entrada comprada, ni reservada i com no podia ser menys les entrades estaven exhaurides. He tingut sort, i ha fallat un parell de persones i hem pogut entrar. Recordatori per els propers cops, a la Sala Atrium no hem d’esperar a l’últim dia, la qualitat de les propostes fa que el boca-orella funcioni i ompli en la seva programació. I la tràgica història d’Amanda Todd no és per menys. El suïcidi, un acte molt present en el meus últims mesos, és un acte molt valent i a la vegada tràgic. En un món on els adolescents pateixen l’assetjament a les xarxes socials i al món real, ens indica que la última […]