Després d’una temporada teatral anterior marcada per la irregularitat —forçada per una operació i per la impossibilitat de desplaçar-me a Barcelona amb la regularitat que hauria volgut—, torno a reprendre amb il·lusió el ritme d’anar al teatre. L’inici d’aquest nou curs escènic no podia ser en un lloc més especial: la Sala Pangolí de Barcelona. Amb aquest començament, la temporada promet ser intensa i enriquidora. Després de l’aturada, tornar a seure davant d’un escenari, en una sala íntima com aquesta, em confirma que el teatre és un hàbit i una necessitat que, quan l’has fet teu, sempre acaba reclamant el seu lloc. De perras y criadas és un relat necessari que es mou entre la realitat i la ficció amb […]