Nit d’estrena a La Villarroel, aquest cop el guardonat amb el MAX Julio Manrique estrena una coproducció entre La Brutal i La Villarroel. Per aquesta estrena busca una obra victoriana «The vibrator play» traduïda per Joan Sallent.
Aquesta vegada han modificat la traducció de l’obra per l’habitció del costat, on realment pasa l’acció d’aquesta comèdia sobre el sexe amb mirada femenina. Amb un punt de provocació inicial, parlant de l’inici de l’invent del vibrador com a métode per relaxar aquells pacients amb una histèria profunda i que al final tan fa si és una dona o un home.
Una obra que sedueix per la seva escenografia en conjunt. Aconsegueix que veiem l’escena com les antigues fotografies d’època que a més amb el vestuari ens transporta en l’època victoriana. A més tenim una distribució entre la part dels pacients i on vulguem o no té la part més cómica i l’altre on ens porta la part més terrenal.
Referent a l’obra, s’ha de dir que encara ens riem com pre-adolescents quan parlem del sexe, de la masturbació i dels temes que ens semblen tabú. I amb aquests temes és quan tenim els moments on tothom fa la rialla oportuna. Però gràcies a diàlegs amb una nota d’humor i amb unes bones interpretacions podem pasar una bona estona.
Sobre els actors, poc a dir. Carlota i Mireia Aixalà estàn magnífiques en els seus papers, la infermera que experimenta amb molts sentits fins sortir de l’armari el borda l’Alba Florejachs. I Pol López l’artiste que s’enamora de Adeline.
La resta de la meva opinió la pots veure al següent ennlaç