Francesc Esteve i Tomàs

Ara que torna de nou, aquest cop a l’Àtic22 fins diumenge 24, indiquem el que ens va semblar aquesta proposta. Va ser l’últim dia d’aquesta proposta a sala Palau i Fabre de La Seca – Espai Brossa. Comencem dient que no hem anat a veure un musical, hem assistit a un concert teatralitzat amb molt bona pinta. Com he comentat és un concert teatralitzat amb bones cançons de la Chanson Française i tenyit amb una mica de poesia tot ben amanit. Tot i tenir una petita història, queda diluïda per la part musical. Amb peces clàssiques traduides al català. Hem tingut una mica de Piaf, Charles Aznavour, Brel,… Particularment em va agradar força la selecció. Totalment recomanable. Podeu veure el […]

LifeSpoiler és la proposta de ciència-ficció que ens ofereix l-oportunitat de tornar de nou a la Sala FlyHard. I de nou celebrem el treball de l’escenografia de Closca Turla i Sergi Esceno, sembla que cada cop que veiem una escenografia que ens agrada, la “Closca” sempre ha ficat cullarada. Hem gaudir molt d’aquesta proposta, i sí, surt el famós gat d’Erwin Schödinger. Si ja estem enganxats en el que publiquem actualment a les Xarxes Socials i veure el que hem fet el últims anys, actualment ens planteja la història al revés. Que succeeix si podem veure el que publicarem en un futur? Amb aquesta premisa podem gaudir-ne d’aquesta proposta. Si no ens espanta el multivers que DC va crear en […]

Amb la informació que podeu veure a la fitxa de l’espectacle, o millor dit desinformació es presenta “White Rabbit Red Rabbit“. No pot tenir millor markèting per vendre una proposta teatral, un monòleg o un joc a dalt de l’escenari. No saps que vas a veure, ni el que pots trobar-te i (inicialment) ningú et comenta res. Sembla que en lloc d’anar a veure a escena una obra o la lectura d’un text, ens trobem en un joc on has d’entrar quan ja comprem l’entrada. Mirar de no saber-ne res de l’obra, ni per on aniran els trets. Un markèting perfecte, ja que no saps si l’autor és fals i tot emboltat de misteri. Un facebook, fotografies que ja em […]

Doncs la setmana passada vaig poder assistir a l’estrena de «Federico Garcia» al Teatre Romea. Sembla mentida la perfecció i l’equilibri que han aconseguit per poder realizar aquesta peça. La unió d’una “cantaora”, d’un guitarrista i d’un percussionista, un “bailaor” i la narració de Tosar amb els texts de Federico. I si això no és suficient, amb les projeccions que hem vist a primer pla realitzant entrevistes en un tren o directament projeccions de fets, situacions i fotografies. Ja tenim una declaració d’intencions amb el nom de l’obra “Federico García”, deixant l’identificació del cognom a la nostra memòria i portant a escena els texts menys coneguts d’aquesta icona. Ha estat un autèntic goig que hem pogut gaudir aquesta setmana al […]

Doncs res, ahir he anat a veure «Game Over» a la sala «La Badabadoc» i aquesta és la meva opinió Ens trobem amb una proposta que ens ha cridat l’atenció des d’inici. Amb poca informació anem a la trobada, i tornem a una sala posiblement desconeguda per a molts «La Badabadoc». Encara no l’heu visitat? Us pot sorpendre gratament. Ara us deixaria un parell de paraules sobre l’argument, però millor deixa’t endur per la història. La feina de Mai Rojas m’ha agradat força, fins i tot m’ha deixat aquell puntet de voler veure altres treballs seus (vells i futurs). Segons he vist treballa molt bé el teatre gestual. En tota la funció no ha dit ni paraula, però m’ha transmet […]