Francesc Esteve i Tomàs

Una bellissima giornata de la Cia. Kernel Dance Theatre recorre les imperfeccions de la relació entre una filla i un pare amb una sensibilitat colpidora. L’he pogut veure al Teatre de l’Aurora d’Igualada i ha estat una funció plena d’emoció. Aquesta vegada, no ens trobem davant d’una obra basada en el text o la paraula com a eix principal, sinó que la història – circular, amb un inici i un final que es retroben- s’explica sobretot a través del moviment. Tot i que hi ha moments puntuals de paraula, i especialment un monòleg final que toca la fibra, és el llenguatge corporal el que realment transmet amb més força: gestos, silencis i coreografies que diuen allò que sovint costa expressar […]

Doncs, al meu parer, és una obra que no explica una història com les de sempre. No hi ha un inici, nus i desenllaç amb personatges fent una trama clara, sinó que tot gira molt al voltant de la paraula “polítics”. La van repetint de maneres diferents i, a poc a poc, et fa pensar que els polítics no són només ells. És com un joc una mica estrany amb les paraules i les idees. Al principi desconcerta bastant (a mi em va passar) perquè no és gens convencional, però si t’hi deixes portar té moments interessants, fins i tot una mica hipnòtics. Tot i que la repetetició exagerada de “els polítics” et treu de polleguera en més d’una ocasió. […]

Feia temps que al Teatre de l’Aurora hi havia ganes de portar Dirrrty Boys a escena, i finalment s’ha pogut fer realitat. L’obra, escrita per Gerard Guix i dirigida per Àgata Casanovas, arriba com una proposta contundent i incòmoda, que no deixa indiferent i que, amb el pas dels anys, ha anat creixent i transformant-se. És un muntatge viu, en constant evolució, que posa el focus en les segones oportunitats i en tot allò que costa mirar de cara. M’he trobat amb una obra totalment física i emocial, on es veu un gran treball físic però a la vegada un gran treball de recull de documentació per explicar-nos aquesta història real. Des del primer moment, però sobretot quan vas entenent […]

Tornem a la Sala Fènix, aquest cop per veure la nova proposta que hi presenten en una Sala que actualment està encertant en les propostes que estic veient. [AGON]IA, de la Cia del Corb, és una peça de ciència-ficció que parla de la necessitat, tan actual, de ser reconeguts. Una història amb intriga i tensió, que combina espai, solitud i psicologia, i que et va portant cap a un final que intueixes… però que igualment sorprèn. El text és de Marcel Clement, dirigit per Victòria Boixadera i interpretat per Berta Pipó. Un gran treball de la Berta Pipó així com tot l’equip tècnic. Una astronauta s’embarca en una missió sense precedents: passar un any complet sola a l’estació orbital Ícare, […]

Aquest clàssic de misteri inspirat en la coneguda novel·la d’Agatha Christie torna renovat en aquesta nova versió dirigida per Ignasi Vidal. La Ratonera és l’obra de teatre amb més èxit del món, representada de manera contínua a Londres durant 71 anys! Diverses generacions d’espectadors s’han enamorat d’una obra de teatre que es renova en aquesta versió contemporània.I jo no vaig tenir gaire sort en l’anterior versió que vaig veure de “La Ratonera” fa uns anys. En l’apartat interpretatiu, hi ha un molt bon treball coral de tot el repartiment. És una combinació molt interessant d’actors i actrius catalans i valencians, tots amb una trajectòria llarga i consolidada en teatre, televisió i cinema. Puc dir que el repartiment ha quedat millor […]