Aquesta setmana he anat a veure dues reposicions, avui toca parlar d’aquesta comèdia “Pel davant … i pel darrera”. Una obra que em semblava que feia molts anys que la vaig veure i que no han estat tots els anys que creia. Com a l’altre vegada, he rigut i he passat una molt bona estona.
Inicialment hauriem de dir que és una calamitat de funció, això és el que veiem amb els protagonistes, ja que el que veiem amb els actors és unes interpretacions amb les que riem força gràcies als malentesos i les picabaralles entre els intèrprets i és en aquests equivocs que centren el ritme de la funció.
S’ha de dir que la segona part és la més divertida, ja conèixes als diferents personatges i directament començes a veure el ritme que pren l’obra i no deixa d’anar a munt. És una obra creadada per omplir el teatre.
Aquesta obra de teatre dintre del teatre va in crescendo en tot moment. Si, és un vodevil amb les tópiques portes que obrim i tanquem en tot moment. Tot els protagonistes estàn en el seu paper. No dubteu en assistir al teatre i deixeu-vos enlluernar per la màgia del teatre.
Aquest cop retallar per no estendre massa, si vols veure la resta de l’opinió ho pots veure a l’enllaç