Francesc Esteve i Tomàs

Ànima és un musical de gran format en català que reivindica la llibertat creativa i individual de les dones. El projecte neix del talent d’un equip jove liderat per Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Gara Roda, que han creat una obra amb una partitura i un llibret destacats dins l’escena actual. L’acció se situa a finals dels anys trenta, dins la potent indústria de l’animació dels grans estudis nord-americans. Aquest context serveix per narrar una història de superació personal: la lluita de les dones per demostrar la seva vàlua i ocupar espais professionals que, en aquella època, estaven reservats exclusivament als homes. Tothom deia que era la gran joia de la temporada passada, i sincerament, no s’equivocaven gens. Acabo […]

Inicialment podria ser una crida el nom de Roger Coma, tant per la seva popularitat en televisió i en ràdio, però no oblidem que també l’hem vist al teatre amb Escape Room, Laponia, L’electe, Conqueridors, en comèdia i Bodas de sangre, La vida es sueño, El mercader de Venècia. Una gran trajectoria per omplir el teatre. L’espectacle ens porta en primera persona en un viatge que comença quan rep l’encàrrec de fer el discurs d’un funeral i acompanya el seu procés fins al dia de l’actuació. Com no podia ser d’una altra manera, no ha deixat cap butaca buida, i els motius d’aquesta plena assistència es poden descobrir durant la funció. En acabar la funció, el Roger Coma va compartir […]

He anat a veure l’obra Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes a la Sala Fènix, de i amb Jordi Robles i Jorge Velasco. En poques paraules, un nou espectacle de la Sala Fènix per reflexionar i no oblidar. Actualment, la Sala Fènix està programant obres que a més d’interessants, ens deixen preguntes a fer un cop marxem de la sala. Un punt molt a favor de la seva programació L’espectacle ressegueix la història de l’Europa d’entreguerres combinant diferents llenguatges: documental, textos dramàtics i les veus originals d’algunes de les víctimes de les persecucions racials, sexuals i polítiques que es van dur a terme en aquest període. La mirada que l’espectacle proposa sobre l’ascens del nazisme és, avui en dia, oportuna […]

Dijous vaig anar a veure Pinocchio, o el espectáculo de la paternidad, un text d’Enrico Ianniello inspirat en l’obra original de Collodi, interpretat per Moreno Bernardi i Luciano Saltarelli. Primer avís: tot i ser la història de Pinocchio, no és en cap cas un espectacle infantil. De fet, té poc a veure amb la imatge edulcorada que molts tenim al cap després de la versió que Disney ens va vendre en el seu moment. A mi em va semblar una proposta molt més realista i també més fosca, però precisament per això més atractiva. La història es presenta amb una mirada més humana i menys idealitzada, que posa el focus en les fragilitats dels personatges. En aquesta posada en escena […]

Després d’haver estrenat i gaudir-ne dues vegades Hamlet.01 , i una d’elles programada al Teatre de l’Aurora, i d’haver portat arreu del territori el primer acte de l’obra de Shakespeare, Sergi Belbel i Enric Cambray ens proposen Hamlet.02 per seguir sorprenent a tothom mentre analitzen el segon acte de Hamlet. En aquesta segona proposta hi retrobem un humor molt present, ple de jocs lingüístics, pensaments expressats en veu alta, anàlisis agudes i alguna sorpresa que val més no revelar. Hi apareixen metàfores i reflexions de caire filosòfic que enriqueixen el conjunt. I com van fer anteriorment, en un monòleg que m’atrau directament a escena des del primer moment. Enric Cambray està esplèndid en aquest muntatge. El paper és un autèntic […]