Francesc Esteve i Tomàs

Després d’una temporada teatral anterior marcada per la irregularitat —forçada per una operació i per la impossibilitat de desplaçar-me a Barcelona amb la regularitat que hauria volgut—, torno a reprendre amb il·lusió el ritme d’anar al teatre. L’inici d’aquest nou curs escènic no podia ser en un lloc més especial: la Sala Pangolí de Barcelona. Amb aquest començament, la temporada promet ser intensa i enriquidora. Després de l’aturada, tornar a seure davant d’un escenari, en una sala íntima com aquesta, em confirma que el teatre és un hàbit i una necessitat que, quan l’has fet teu, sempre acaba reclamant el seu lloc. De perras y criadas és un relat necessari que es mou entre la realitat i la ficció amb […]

Aquest cop he pogut veure l’obra aquest agost al Teatre de l’Aurora, i en breu podreu veure-la a Barcelona i a punt del seu aniversari. Xavi Castillo ja ens havia deixat bocabadats amb el seu segell tan personal i inconfusible en muntatges com La Bíblia i amb la seva mirada punyent a l’actualitat a Xavi Castillo News. El seu estil directe, satíric i carregat d’ironia connecta amb el públic d’una manera única, combinant l’humor amb la crítica social més aguda. Amb aquests precedents, era impossible perdre’ns el nou repte que ell mateix havia anunciat: Un especial “El Ventorro”. En aquest espectacle, Castillo fa servir la seva experiència personal per posar llum, des de la sàtira i la paròdia, als fets […]

Què passa després de la mort? Les despeses. Arriba al Teatre Borràs la comèdia de Carmen Marfà i Yago Alonso: Mesures extraordinàries. Mercè Arànega, Francesc Ferrer i Mia Sala-Patau interpreten una família que, a part de la pèrdua, s’ha d’enfrontar a un problema molt terrenal: no poden pagar el funeral. Ja fa cinc anys que Carmen Marfà i Yago Alonso van estrenar aquesta obra a la Flyhard sota el títol Instruccions per enterrar un pare, amb molt bona acollida. Gran part de l’èxit va ser gràcies als seus intèrprets. Sobretot el paper de mare que a la Sala Flyhard feia Teresa Vallicrosa. Tot i que l’obra conserva l’energia, el ritme i la comèdia que ja tenia des dels seus inicis, […]

He vist «La criatura del Dr. Frankenstein» de José Sanchis Sinisterra a la Sala Atrium, i he de dir que m’ha impactat molt. El treball de Ferran Audí és impressionant. Interpreta la criatura amb una intensitat brutal, plena de dolor, fragilitat i força alhora. «La criatura del Dr. Frankenstein» ens mostra el monstre parlant en primera persona. Una història emotiva i reflexiva sobre com se sent algú que només busca ser estimat, però que tothom rebutja. Un monòleg intens que ens fa pensar sobre la solitud i la necessitat d’acceptació. La criatura ens convida a reflexionar sobre com tractem aquells que considerem «diferents» i sobre la importància d’acceptar-nos els uns als altres, no per com som físicament, sinó pel que […]

Kramig, de Marta Buchaca, és una obra divertida i tendra. Ens explica la història de la Laia i en Toni, una parella ben diferent. Ella és somiadora, li encanten els peluixos i no aguanta gaire a cap feina. Ell és tot el contrari: seriós, maniàtic i una mica paranoic. Tot i ser tan diferents, s’enamoren i decideixen tenir un fill. A partir d’aquí, comencen a aparèixer dubtes, pors i situacions boges que molta gent ha viscut o pot entendre. L’obra parla de la vida en parella, dels canvis que porta la maternitat i de com afrontar-ho tot sense perdre el sentit de l’humor. Amb molt ritme i diàlegs molt naturals, Kramig et fa riure però també et fa pensar. És […]