Cinta Paloma Vila

Fer riure a partir d’escenes quotidianes té dues cares: per una banda, és senzill perquè tothom s’hi pot sentir fàcilment identificat; per l’altra, és complicat perquè qualsevol exageració o llicència que es passa de la ratlla és detectada per l’espectador, que desconfia. Rovira vs. Rodríguez, però, agafa els punts forts d’una situació del tot creïble i aconsegueix les rialles del públic traient suc d’estereotips i fent bromes de caràcter cultural, sexual i polític. Aquest espectacle forma part de la trilogia que Cristina Clemente i Nelson Valente han escrit i dirigit —amb la col·laboració de Muguet Franc com a ajudant de direcció— dins del marc d’un projecte de creació escènica internacional d’On el Teatre Batega, que vincula el teatre català amb […]

Basant-se en la pel·lícula homònima de Sally Potter, Sergi Belbel adapta i dirigeix aquest muntatge que té lloc el vespre que la Janet esdevé la ministra de Sanitat britànica. The Party vol ser una festa, un sopar discret de celebració amb els amics més pròxims que, contra tot pronòstic, queda marcat pel curs insospitat d’esdeveniments i per un final encara més sobtat. La cançó «Algo contigo», en una versió de Rita Payés, embolcalla oportunament l’aura de l’espectacle des de l’inici fins al final. Sovint la virtuositat d’alguns actors es fa més palesa en el teatre que en la televisió, i això és en part per escenes com les que es poden veure en aquesta adaptació. L’encertadíssima escenografia de l’espectacle, dissenyada […]

Amb una població cada vegada més envellida, és freqüent —natural, fins i tot— que els adults de mitjana edat tinguin al càrrec, com a mínim, d’una persona gran: pares, sogres, avis, tiets… Algú podria al·legar, amb raó, que això ja passava fa dècades. La semblança entre llavors i ara és que aquesta feina recau majoritàriament sobre les dones; la diferència, que avui la societat obliga a tirar endavant la vida laboral invisibilitzant gairebé per complet una situació que no només suposa una càrrega física, temporal i econòmica, sinó sobretot un desgast emocional. Lali Symon, escrita i dirigida per Sergi Belbel, se situa en aquest escenari. Metafòricament, perquè la protagonista (Emma Vilarasau) és una monologuista còmica d’èxit que diu les veritats […]

La Chispa és el nom d’un personatge que no apareix mai en escena però que basteix el fil conductor de l’espectacle. La Chispa, en cursiva, és un còmic no pas pensat per ser llegit, sinó per ser vist. Amb dramatúrgia de Marc Angelet i direcció d’Ana Pérez García i Iban Beltran, el muntatge transporta l’espectador unes dècades enrere i el fa partícip d’una aventura entretinguda de poc més d’una hora. Sebastià Brosa és el responsable d’una escenografia detallista que converteix la sala en una botiga de còmics molt ben reeixida (les cortines multicolor, els cartells de les lleixes, les miniatures i les tasses arreu, etc.), Aquesta és la base per a la immersió que aconsegueixen generar els quatre protagonistes, interpretats […]

Ja ho deia, Brossa, que l’argument podia fer nosa. La setena porta no té un fil narratiu que cusi totes i cadascuna de les escenes, però sí que compta amb bones interpretacions, un missatge potent i una escenografia molt lluïda. A partir de textos del polifacètic artista Joan Brossa i amb dramatúrgia de Laura Aubert, la companyia Els Pirates Teatre presenta aquest espectacle que atrapa i juga amb l’espectador. Una oficina del tot ordenada i la porta d’un ascensor molt actiu acullen els personatges principals de l’obra (tres secretàries i un conserge) durant una jornada laboral que aparentment és ben quotidiana. Amb poques paraules se’ns fa entendre que les treballadores esperen, aquell dia concret, un reconeixement que els ha de […]