Cinta Paloma Vila

Els fills, de la dramaturga i guionista britànica Lucy Kirkwood, és una obra de teatre contemporani. Cronològicament ho és perquè va ser estrenada l’any 2016, però textualment també quadra amb la definició, atès que presenta una situació molt versemblant en l’actualitat i planteja un dilema ben adequat als nostres dies: una trobada entre amics que feia dècades que no es veien porta a debatre si existeix i si s’ha d’assumir alguna mena de responsabilitat generacional envers els més joves. No en va fou guardonada amb el Writers’ Guild Awards 2018 a la millor peça teatral. Rose (Emma Vilarasau) visita per sorpresa uns antics companys de feina, Hazel (Mercè Aránega) i Robin (Jordi Boixaderas). El matrimoni, que s’acosta a la setantena, […]

Aquest espectacle s’emmarca dins de la tercera edició (2025) del projecte Literactua, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre el Festival de la Paraula, que organitza la productora mallorquina Produccions de Ferro, i la Fundació Mallorca Literària, que organitza activitats i gestiona espais com la Casa Llorenç Vilallonga (Binissalem) o la Casa Blai Bonet (Santanyí). Tal com expliquen els seus organitzadors, Literactua «té com a objectius la promoció de la literatura i el teatre en català escrit a les Illes Balears mitjançant la creació de dramatúrgies d’obres d’escriptors i escriptores illencs». El projecte selecciona anualment tres obres literàries que, adaptades al teatre per diversos dramaturgs, són dutes a escena pels mateixos tres actors en cada edició. Els carnissers que veiem […]

Grand Canyon se situa, segons la sinopsi de l’obra, en un poble de la Catalunya interior. Però en realitat l’acció podria passar en qualsevol indret del món occidental, perquè els conflictes i debats que pateixen els personatges d’aquest text de Sergi Pompermayer són els mateixos que travessen la classe social baixa de qualsevol país capitalista. Aquest és el moll de l’os del muntatge dirigit per Pere Arquillué, i també la principal virtut; o hi empatitzes per proximitat o te’n distancies per irrealista. Pere (Joan Carreras) i Angi (Mireia Aixalà) són un matrimoni amb una filla de divuit anys, Rubi (Maria Morera), a qui citen judicialment per la lletra d’una de les seves cançons. La família nuclear, molt ben interpretada pels […]

És un tòpic dir o sentir que tot sovint les coses no són blanques o negres, sinó que hi ha una escala de grisos. Aquesta premissa s’accentua quan, a més, la veritat no es pot comprovar. El principi d’Arquimedes, de Josep Maria Miró, ho exemplifica d’una manera magistral: un monitor de natació ha fet un petó a un nen que plorava perquè li feia por llençar-se a l’aigua sense flotador i uns pares, suggestionats per un cas d’abús sexual infantil ocorregut al barri recentment, se’n queixen, fan preguntes a la directora sobre la integritat del noi i en massa acaben desapuntant els seus fills de l’activitat. Definitivament, una situació molt versemblant en l’actualitat. Aquest argument ens transporta al mateix univers […]

Tres amigues que ronden la seixantena fan una escapa juntes per refer-se del dol per la mort d’una quarta companya, la més jove de totes elles. El que dues d’aquestes tres amigues no saben és que la Bàrbara —d’aquí ve el títol de l’obra—, abans de morir, va donar indicacions perquè reflexionessin, en un entorn concret, sobre la condició de dona, precisament el que les havia unit malgrat que cadascuna hagués pres camins vitals ben diferents. Aquesta és la premissa de què parteix Les Bàrbares, una comèdia escrita per la madrilenya Lucía Carballal i dirigida per perpetuenc David Selvas. Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte interpreten tres personatges més o menys arquetípics: la que no ha estat mare per […]